120 anys d’una gran llibreria

Mollat, Denis; Onfray, Michel; Toussaint, Jean-Philippe [et al.]. Manifeste pour la librairie... et les lecteurs !. Paris: Autrement, 2016. 140 p. (Manifeste). ISBN 978-2-746-74389-2. 19 €.

La publicació del llibre que ressenyem està motivada per la celebració dels 120 anys –es diu aviat– de la llibreria Mollat de Bordeus. Es tracta de la llibreria independent –­­i amb això vull dir que no pertany a cap cadena d’establiments­– més gran de França (1.400 metres quadrats de superfície i més de cent treballadors). Aquestes mesures donen fe del vigor cultural d’una ciutat mitjana francesa i enlluernen aquest llibreter que, proporcionalment, se sent molt petit.

El llibre comença amb un llarg article de Dénis Mollat, el director/gerent de la llibreria, en què explica la història de la llibreria des del 1896, amb algunes fotografies, el canvi d’ubicació de l’establiment en un moment donat, els diferents familiars que el precedeixen en la seva direcció i gestió, etc. Passa després a recordar, primer, el seu allunyament de la llibreria, perquè va estudiar medicina a la universitat, però com, després, la pressió familiar l’indueix a tornar-hi el 1982, fins que n’agafa les regnes l’any 1990. És bonic percebre el seu orgull per haver resistit l’arribada d’un FNAC i d’una Virgin Megastore, que els obliga a reaccionar, a carregar piles, i com se n’han sortit. Parla dels autors que ha conegut, del seu amor pels llibres i la seva fe en el futur: no li ha fet por la informatització total de la llibreria, que veu com una arma imprescindible de progrés, i no ha rebutjat el llibre electrònic o digital, que també té a la venda. Fins i tot s’exalta citant: «Defensar la llibreria independent és, més que una opció social, una opció de civilització» (V. Monadé); i, a continuació: «La veritable funció de la literatura és mantenir-nos vius en un món brutal» (Ch. Dantzig).

La resta del llibre és una col·lecció d’articles de diferents personalitats franceses del món de la cultura: la filòsofa Fabienne Brugère, que ha ensenyat a Bordeus i a París, escriu sobre la cultura; el director comercial de les Éditions de Minuit parla de la importància de les llibreries per al comerç del llibre; Jean-Marie Laclavetine, novel·lista i editor, literaturitza el seu aprenentatge de l’experiència lectora; el pensador Michel Onfray ens proposa una biografia de Gutenberg en vers (sic); el president de la Biblioteca Nacional de França ens explica les seves vivències com a client en una exquisida llibreria de mida mitjana de París, Les Cahiers de Colette; Josyane Savigneau, que s’ha dedicat a exercir de periodista de la cultura, i més específicament del món de la literatura, ens parla d’autors i lectura en l’era d’Internet; finalment, saltant-nos una de les aportacions, la directora de Christian Bourgois Éditeur, Dominique Bourgois, explora el camp de la traducció, en què està especialitzada aquesta editorial, i ressalta la importància de les recomanacions dels llibreters sobre la millor traducció disponible. Tot el conjunt està trufat de dibuixos humorístics sobre el món del llibre realitzats per Xavier Gorce.

Fins aquí he fet una descripció resumida d’aquest llibre en defensa de les llibreries i, sincerament, l’he trobat molt ben escrit, d’un to elevat, molt reflexiu, però poc viscut, poc sentit; hi trobareu, en general, el que ja sap tothom que es relaciona amb el món del llibre o que hi treballa. Potser és perquè l’ha encarregat un gerent, un home de despatx hàbil, intel·ligent, cultivat i a qui agrada molt llegir, però que, de fet, remena papers o telèfons i no carreteja gaires piles de llibres, no reflexiona sobre on s’ha de posar una novetat recent, ni s’embruta les mans obrint caixes. És un llibre publicat per celebrar l’extraordinari aniversari de la Mollat, que desperta la nostra admiració i per la qual cosa els felicitem calorosament, però es nota que és un llibre d’encàrrec.

Ara bé, no sé si recordeu que m’he saltat una des les aportacions, la penúltima. Es tracta de l’entrevista que Alexandre Fillon fa a Jean-Philippe Toussaint, escriptor que no he llegit, director de cinema i fill de la llibretera de Chapitre XII, de Brussel·les. D’entrada ens avisa que no llegia gaire de jove, que preferia anar a la filmoteca, que només de tant en tant agafava un Balzac o un Zola (!), però que quan va voler ser escriptor, va descobrir les llibreries amb llibreter. Gosa proposar que, com diuen que es fa a Alemanya, el públic pagui una petita entrada, els estudiants una mica menys, per assistir a lectures d’obres o xerrades amb autors perquè aquests actes es valorin (més...!). Critica la prepotència d’Amazon, que pensa que un llibre només és un codi de barres, i que té com a objectiu primordial eliminar la competència per passar a ser el proveïdor únic global (encara més...!). En fi, hi trobareu coneixement, amor, passió pel llibre i les llibreries. En un moment determinat, fa una definició idealitzada dels llibreters que m’ha emocionat: «No es tracta només d’obrir un comerç, sinó que es tracta de donar forma a una passió, de concretar un ideal, fins i tot pot ser l’ideal d’una vida. Les llibreries són petits somnis personals cada vegada que es fan realitat».

Tal com diuen els francesos, sans paroles, i me’n vaig corrents a la meva llibreria a buscar l’últim llibre del senyor Toussaint, encara que sigui sobre Zidane, perquè a mi el futbol... Felicito Denis Mollat per l’aniversari de la seva llibreria, li desitjo una encara més llarga vida comercial i li agraeixo profundament el descobriment que m’acaba de fer. Ara sí que ha exercit de llibreter de debò.                                              

Josep Cots, de llibreria Documenta

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.