Juny 2018

La festa dels llibreters

El passat 27 de juny de 2018, i per dinovena edició, la festa dels llibreters va reunir una àmplia representació d’aquest sector a Catalunya. Com és sabut, el Premi Llibreter distingeix anualment uns llibres que, a criteri dels llibreters mateixos, mereixen ser reconeguts i divulgats. Els guardonats són llibres publicats en el darrer any, i el premi no comporta cap compensació econòmica. D’aquí el valor d’aquest reconeixement, basat exclusivament en la qualitat literària de les obres a partir de l’opinió dels llibreters, com saben molt bé els lectors experimentats.

Història del llibre de butxaca a Espanya

Sánchez Vigil, Juan Miguel (coord.) La cultura en el bolsillo: historia del libro de bolsillo en España. Gijón: Trea, 2018. 238 p., XXXII p. de làm. col. (Biblioteconomía y administración cultural; 315). ISBN 978-84-17140-28-1. 23 €.

«Y cuánto muchacho habrá que anda con el tomito de la Everyman en el bolsillo, para leer a John en la calle, al aire libre, bajo los parasoles verdes de las plazas. Keats es para el bolsillo, donde se llevan las cosas que cuentan, las manos, el dinero, el pañuelo; los estantes se los deja a Coleridge y a T.S. Eliot, poetas-lámpara. Un bolsillo es la casa esencial y portátil del hombre; hay que elegir lo imprescindible, y solamente un poeta cabe allí.»
Julio Cortázar

«Reserva els prestatges per als grans volums, els meus caben en una mà sola (me manus una capit).»  
Epigrames, Marcial

La col·lecció «Biblioteconomía y administración cultural» d’Ediciones Trea ens ofereix un nou text elaborat per quatre especialistes, tots ells professors de la Complutense, que ens expliquen, per ordre cronològic, l’evolució dels diferents suports i formats que, de manera més o menys encertada, podem englobar en el concepte «llibre de butxaca».

Grans coincidències i alguna divergència entre dos llibreters

Thorel, Christian. Tocar, dudar, hojear: la librería Ombres Blanches. Pról., Jordi Soler. Trad., Gabriela Torregrosa. Madrid: Trama, 2018. 83 p. (Tipos móviles; 25). ISBN 978-84-945692-7-2. 15 €.

Els responsables d’aquest blog m’han tornat a proposar que comentés les memòries d’un llibreter,[1] en aquest cas Christian Thorel, un gran llibreter d’una petita llibreria anomenada Ombres Blanches, perquè ha sigut capaç d’aixecar-la i convertir-la en una d’enorme al centre mateix de Tolosa de Llenguadoc. Suposo que m’han fet la proposta per segona vegada perquè hi veuen unes afinitats, una semblança entre la trajectòria d’ell i la meva, la d’un llibreter mitjà de Barcelona que va intentar traslladar la seva llibreria del Barri Gòtic al cor de l’Eixample fa quatre anys, amb l’ajuda imprescindible d’Èric del Arco, el meu soci junior, i sembla ser que ens n’hem sortit, de moment.

«Atlas de los lugares literarios», de Cris F. Oliver

Oliver, Cris F. Atlas de los lugares literarios. Ilust., Julio Fuentes. Barcelona: Montena, 2018. 127 p. ISBN 978-84-9043-896-1. 17,95 € en paper, 6,99 € llibre electrònic.

És ben sabut que una de les millors maneres de viatjar és a través dels llibres. Mitjançant la lectura, no només tenim l’oportunitat de visitar llocs, més o menys propers, però coneguts; sinó que també se’ns ofereix la possibilitat de trepitjar indrets d’altres dimensions, d’universos paral·lels, mons distòpics, explorar l’espai, el centre de la Terra, en definitiva: mons fantàstics existents gràcies a la inspiració dels autors que els han creat.

Un tast inicial i llaminer de la Barcelona literària que ve

Barcelona Ciutat de la Literatura [en línia]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2017-  . [Consulta: 5 juny 2018].

El desembre de 2015, Barcelona va entrar formalment dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO com a Ciutat de la Literatura. La xarxa la integren 180 membres de 72 països que han apostat per singularitzar-se en alguna d’aquestes set grans categories: l’artesania i les arts populars, el disseny, el cinema, la gastronomia, la música, les arts digitals i la literatura. Que Barcelona hagi volgut esdevenir ciutat literària no és una elecció arbitrària: hi té molt a veure la seva història consolidada de gran capital editorial, però, sobretot, una estratègia de posicionament de la indústria cultural catalana en el context global. La ciutat vol enriquir la seva actual projecció internacional amb els atributs associats al llibre i la literatura i alhora contribuir a reforçar un ecosistema que la darrera dècada ha patit una davallada progressiva de les vendes, sotracs estructurals en el model empresarial i, sobretot, un canvi cultural derivat de les noves pràctiques de consum i lleure associades a la digitalització, especialment de les generacions més joves.