Juliol 2018

«The book lovers' miscellany»

Cock-Starkey, Claire. The book lovers' miscellany. Oxford: The Bodleian Library, 2017. 132 p. ISBN 978-1-85124-471-3.

Qui hagi viatjat alguna vegada a Anglaterra sabrà reconèixer de seguida les peculiaritats estètiques que determinen la fesomia de la seva cultura. En aquest sentit, el tradicional gust anglès pel disseny també està ben present en el món de l'edició i de la bibliofília. Aquest llibret editat per la Bodleian Library és un exemple d'una edició ben cuidada i presentada, amb cobertes de cartoné, el llom enquadernat amb tela, amb guardes, tipografiat amb tipus Perpetua i amb un disseny general sobri i elegant.

La colección como objeto (y sujeto) editorial

Rivalan Guégo, Christine; Nicoli, Miriam (eds.). La colección: auge y consolidación de un objeto editorial (Europa/Américas, siglos XVIII-XXI). Bogotá: Universidad de los Andes: Universidad Nacional de Colombia, 2017. 347 p. ISBN 978-958-774-512-2.

La idea de colección presenta una historia que, a través del prisma de los diccionarios españoles, muestra algunos rasgos de evolución notablemente interesantes. El Diccionario usual de la Real Academia Española, de 1780, definía la colección de manera general como «El conjunto de varias cosas, por lo común de una misma clase, como el de escritos, medallas, mapas & C.». Un siglo más tarde, Elías Zerolo en su Diccionario enciclopédico de la lengua castellana, de 1895, daba una definición editorial del fenómeno como «Colección de libros o tratados análogos o semejantes entre sí, ya por las materias de que tratan, ya por la época o nación a que pertenecen» (bajo la entrada «biblioteca»).

«Náufragos de papel»

Martín Ríos, Javier. Náufragos de papel: en torno a la literatura, los libros y la memoria. Granada: Comares, 2018. 124 p. ISBN 978-84-9045-653-8. 12 €.

El nombre de Javier Martín Ríos, profesor de la Universidad de Granada, está estrechamente ligado a toda una serie de publicaciones sobre lengua, cultura y literatura chinas. Además, sus traducciones de poesía contemporánea de dicho país han llegado a ser bien conocidas. No es de extrañar, pues, que un libro como Náufragos de papel, donde se recopilan varios artículos digitales escritos por el autor en el periodo comprendido entre 2006 y 2010, pueda llegar a ser visto como una excepción en su dilatada carrera como traductor y ensayista. 

«La casa de los veinte mil libros»

Abramsky, Sasha. La casa de los veinte mil libros. Trad., Ángeles de los Santos. Cáceres: Periférica, 2016. 353 p., [7] p. de làm. (Fuera de serie; 1). ISBN 978-84-16291-40-3. 22 €.

Al 2010 va morir amb 93 anys Chimen Abramsky, i aquest fet va marcar profundament el seu net Sasha Abramsky, periodista resident a Califòrnia que, davant de la desfeta de la llar familiar, decideix escriure la vida del seu avi, Chimen, i de la seva àvia Miriam, i especialment de la casa familiar al nord de Londres (5, Hillway Street), on els seus avis havien tingut més de vint mil llibres (d’aquí ve el títol d’aquesta obra), i on Chimen va poder exercir la seva passió literària.

«La escritura de la memoria»

Aurell, Jaume. La escritura de la memoria: de los positivismos a los postmodernismos. 2.ª ed., rev. y ampl. València: Universitat de València, 2017. 312 p. (Història). ISBN 978-84-9134-019-5. 19,50 €.

Cal començar aquesta ressenya de La escritura de la memoria advertint al lector: el llibre del professor Aurell no és senzill, però no pas perquè l’autor no presenti les seves dades i les escrigui clarament, sinó perquè no és un tema per a neòfits, la història de la historiografia.