«The book», per Amaranth Borsuk

Borsuk, Amaranth. The book. Cambridge, MA, etc.: The MIT Press, 2018. XVI, 322 p. (The MIT Press essential knowlegde series). ISBN 978-0-262-53541-0.

Si com ha escrit Joan Margarit, la llibertat és una llibreria, cada llibre podria ser considerat l’exercici de llibertat individual d’algú que té la necessitat d’expressar i transmetre una idea, un sentiment, una història. Aquesta seria segurament una visió molt primària del que és i ha estat el llibre al llarg de la història de la humanitat. El llibre d’Amaranth Borsuk, que porta precisament ‒i simplement‒ el títol de The book, ens ajuda a aprofundir i a reflexionar sobre què és realment això que coneixem, d’una forma ben natural, com a llibre i que, a priori, tots ens atreviríem a definir d’una manera ben senzilla.

The book forma part de The MIT Press essential knowlegde series, una col·lecció que, segons la mateixa editorial, pretén oferir llibres concisos, accessibles i bells sobre temàtiques que actualment interessen, escrits per pensadors de primera línia. La col·lecció inclou llibres dedicats a matèries tan variades i amb graus d’abstracció tan diversos com el futur, la societat de la informació, la postveritat, l’extremisme, les metadades o, en el cas que ens ocupa, el llibre.

L’autora d’aquest volum, Amaranth Borsuk, és una poeta, acadèmica i autora de llibres d’artista, que treballa a mig camí entre la impressió i els mitjans digitals, com ho prova el fet de ser l’autora de Between page and screen (Entre la pàgina i la pantalla, SpringGun Press 2016), un llibre pop-up digital de poesia. Segurament la seva trajectòria i especialització en aquest terreny de transició i la seva condició de professora a la School of Interdisciplinary Arts de la Universitat de Washington Bothell li permeten oferir una visió especialment oberta sobre el que és realment un llibre.

Precisament, les quatre parts en què es divideix The book ja ens donen una idea d’aquesta concepció del llibre, amb uns amplis horitzons, que ens planteja l’autora. Així, el llibre com a objecte, com a contingut, com a idea i com a interfície són les quatre perspectives a través de les quals planteja la seva mirada i mitjançant les quals defineix aquest objecte quotidià que ha acompanyat l’ésser humà al llarg de la seva història i l’ha ajudat a entendre, a gaudir o a desesperar-se amb la seva pròpia existència.

En cadascun dels capítols en què es divideix The book hi trobem innombrables informacions, idees, anècdotes... al voltant del llibre que ens fan aturar la lectura i reflexionar, fins al punt que el volum pot arribar a esdevenir més una obra de consulta o de lectura mesurada i homeopàtica que no un text per llegir a raig. Si volguéssim ser exhaustius, no descansaríem a l’hora de citar aquells fragments o moments que ens han cridat l’atenció d’una manera especial. Ho farem, però, en algun cas.

Així, per al profà, crec que pot resultar d’especial interès conèixer que els grans pensadors de l’antiga Grècia desconfiaven de l’escriptura perquè consideraven que podia destruir l’art del debat i el relat oral en els quals basaven el seu sentit del món, de la filosofia i de l’espai i el temps. Borsuk explica que Sòcrates temia la transcripció perquè dificultava la memòria, feia ambigu el pensament filosòfic i deixava la interpretació en mans del lector, ja que els textos podien circular lliurement sense l’autor i això feia que aquest no els pogués ni explicar ni defensar. L’autora compara aquesta temença davant la irrupció dels textos escrits amb les ansietats contemporànies que provoca la lectura i l’escriptura a través de mitjans digitals. Unes pors focalitzades en l’eventual pèrdua d’atenció i d’habilitats per aprofundir en els textos, que, sigui dit de pas, comparteix qui escriu aquestes línies.

Igualment, resulta interessant conèixer, a través de la lectura de The book, les visions, percepcions o, fins i tot, definicions que donen del llibre diferents pensadors o especialistes i que Borsuk ha volgut recollir. Moltes d’aquestes idees es troben al llarg dels capítols en forma de destacats a tota pàgina, amb tipografia blanca sobre fons negre, i constitueixen un nivell de lectura paral·lel al del mateix text convencional. Són frases que actuen com a dards en la ment del lector: el fan aturar-se, l’estimulen, l’obliguen a reflexionar. N’hi ha dues que interpel·len especialment a tot amant dels llibres. La primera, per disruptiva. Pertany a l’artista xinès contemporani Cai Guo-Qiang i diu que «A la Xina, una muntanya sencera pot esdevenir un llibre, un catàleg cal·ligràfic d’esdeveniments històrics. Per exemple, a Quanzhou, hi ha una muntanya amb uns penya-segats amb inscripcions d’històries marítimes, com ara els viatges de Zheng He a través de l’Oceà de l’Oest. D’aquesta manera, fins i tot la natura pot ser considerada com un mitjà per escriure llibres». Entendre una muntanya com un llibre resulta, a banda d’extremadament poètic, una forma evident de sacsejar les ments i els estereotips. Alhora, pensar en una roca com a mitjà d’escriptura i rememorar l’evolució dels suports que han tingut els llibres primigenis (tauletes d’argila, papirs, papers primitius confegits amb gran dificultat amb fibres vegetals) demostra la necessitat evident d’escriure que ha tingut i té l’ésser humà, una necessitat inherent a la seva pròpia existència.

La segona citació que m’ha resultat especialment rellevant, en aquest cas per inquietant, és la del professor Garrett Stewart que afirma que «Des del rotlle fins al foli enquadernat, els llibres han evolucionat. I com totes les coses subjectes a evolució, poden arribar a l’extinció». Al lector li salten totes les alarmes quan llegeix aquestes línies.

En conclusió, podríem dir que The book no és una obra complexa, atès el seu caràcter eminentment divulgatiu, però tampoc és un llibre simple per a un lector no excessivament experimentat en la lectura en llengua anglesa de textos d’aquestes característiques, ja que suposa una doble exigència, lingüística i conceptual. En qualsevol cas, l’esforç val la pena per a tot aquell amant dels llibres que en vulgui transcendir el seu ús purament pràctic per endinsar-se en el seu coneixement, tant del punt de vista de l’evolució històrica i prospecció futura com de la consciència abstracta de la seva realitat.

Àlex Figueras
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Autor de Bloc de notes  

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.