«A book of book lists»

Johnson, Alex.  A book of book lists. London: The British Library, 2017. 203 p. ISBN 978-0-7123-5225-3.

Un llibre sobre llistes de llibres és un caramel per als amants de la lectura. Què podem esperar quan tenim davant un exemplar d’aquesta mena? Conté moltes dades, moltes llistes diferents i, gràcies a aquests llibres, podem arribar a conèixer a qui van pertànyer. Alex Johnson és l’encarregat d’aquesta construcció; és un periodista que ha escrit tres llibres més, Improbable libraries; Bookshelf; Shedworking: the alternative workplace revolution.

Crida molt l’atenció la quantitat de clàssics que coincideixen en moltes de les llistes que es prenen de referència i veure que moltes d’aquestes lectures també es trobarien avui en dia entre les biblioteques personals actuals; alguns dels que eren clàssics abans, també ho són en els nostres dies.

A la introducció es fa una reflexió sobre la quantitat de llibres que es publiquen actualment, i és que la indústria editorial cada vegada és més prolífica. Sobre aquest tema hi ha dedicat un capítol, ja que hi ha molts llibres publicats, però no tots aguanten molt a les llibreries, neixen i moren publicacions contínuament. Això fa que les llistes que es fan actualment siguin molt més variades que abans. A les llibreries es dona moltes vegades la situació que ve un client a buscar un llibre que està descatalogat, i l’única oportunitat que té de poder trobar-lo és mirar a les llibreries de segona mà o de vell; d’aquesta manera donem més vides als llibres.

A continuació farem un recorregut per algunes de les llistes que apareixen en el llibre, que són les que més m’han cridat l’atenció.

Per començar es dedica un apartat a les llistes que es creen per donar exemple als altres sobre la lectura. En aquest cas trobem les lectures d’estiu del president Obama o els llibres infantils favorits dels jugadors de futbol dels EUA; aquesta es fa des de l’any 2002 per tal que els nens s’acostin a la lectura.

Un altre exemple és la llista dels llibres que es trobaven a les trinxeres durant la Primera Guerra Mundial, que eren sobretot edicions semblants a les actuals de butxaca, perquè eren fàcils de manejar. Entre les lectures que hi consten, sobretot hi ha històries de crims i misteri, com les de Sherlock Holmes.

A les universitats, la majoria de les llistes de lectures que trobem són els clàssics amb majúscules. En aquestes hi trobem un conjunt de llibres dels quals es fan anàlisis i estudis, són exemplars cuidats. Per contraposar, apareix una llista de les lectures que es troben als hotels, són lectures més lleugeres i solen convertir-se en llibres «abandonats» en el moment que acaba l’estada al lloc en qüestió. Aquests dos exemples oposats mostren que els llibres escollits canvien molt en funció del que fem amb ells.

L’any 1942 es va fer una enquesta per la ràdio on es demanava quins llibres s’emportaria la gent a una illa deserta, i trobem exemples com Guerra i pau; El senyor dels anells de Tolkien; Orgull i prejudici de Jane Austen, entre d’altres. Crida molt l’atenció que aquests serien llibres que avui en dia segurament podríem també emportar-nos.

Una especial menció s’ha de fer a la llista de llibres cremats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, són llibres escrits per jueus, llibres marxistes o de qualsevol literatura escrita per autors que no eren alemanys. La major cremada va ser el 10 de maig de 1933. Però també és important la llista on apareixen els llibres que alguna vegada han estat censurats en algun país del món, com, per exemple Harry Potter o Els avantatges de ser un marginat de Stephen Chbosky. Les majors raons per censurar-los és el sexe explícit, l’homosexualitat o el llenguatge ofensiu.

Es dedica una altra llista als llibres que apareixen a les sèries de televisió, són lectures seleccionades acuradament per aparèixer de fons a les escenes i han de ser conseqüents amb els espais. Per exemple, a la sèrie The big bang theory apareixen llibres científics.

Una altra menció que es fa és als llibres que poden aparèixer dins de llibres, com, per exemple, els llibres escrits per Sherlock Holmes dins de les seves aventures.

Finalment, si miréssim els nostres llibres, aquells que ens agraden, els que ens defineixen, sortiria la nostra llista i diria molt dels diferents moments de la nostra vida. Hi ha infinitat de llistes de llibres que podem fer, una d’elles és la de llibres que planegem llegir; és una que diria que en aquests moments creix per minuts a causa del fet que esmentàvem abans, la quantitat d’edicions que hi ha. Com a curiositat d’aquesta la lectura, hi ha l’esment de la paraula japonesa «tsundoku» que serveix per referir-se a l’hàbit de comprar llibres per deixar-los sense llegir a una pila. Exemple d’això és Ulisses de James Joyce; Moby Dick de Herman Melville; Menja, resa, estima de Elizabeth Gilbert.

Magdalena Gual
De la 5a promoció de l'Escola de Llibreria

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.