«Books that changed history»

Books that changed history. Contrib., Michael Collins; foreword, James Naughtie. London: DK, 2017. 256 p. ISBN 978-0-2412-8933-4. 25 €.[1]

A l’inici de la pel·lícula Inception, el protagonista explica que el paràsit més resistent al sistema immunològic de l’ésser humà és una idea: quan una idea arrela al pensament d’una persona o d’una col·lectivitat, hi perdura durant molt i molt de temps sense variar. Però la humanitat i la història avancen, i aquest recorregut es forma amb actes de persones que han creat i resolt conflictes en base d’unes idees, noves o amb variacions: la història es forma d’idees i de persones portant-les a terme.

El paràgraf precedent és una petita reflexió personal sobre què considero que és la història i per què crec que el primer que he de deixar clar és que el títol Books that changed history no em sembla pas que sigui un títol massa ambiciós ni grandiloqüent: com a conjunt d’idees i actes que és la història, els llibres sovint són la primera (i, segons els fets als quals es refereixin, l’única) font de determinada/es idea/es i, al mateix temps, són un acte, ja que l’escriptura d’un llibre ja és una acció en si mateixa.

Que escriure és un acte es demostra als primers capítols d’aquest llibre: quan Gutenberg encara no havia inventat i popularitzat la impremta, escriure i copiar llibres era un treball artesanal que requeria d’habilitats manuals i artístiques que només la solitud i el silenci de les biblioteques, com la perduda d’Alexandria, o les dels monestirs, permetien que es realitzés amb un grau d’excel·lència tan alt que ha permès la seva conservació.

Centrant-me en el llibre a ressenyar, Books that changed history és un llibre pensat per a lletraferits: de mides grans (30 x 25 cm aproximadament), des de les cobertes, amb relleus i daurats; les guardes, que imiten guardes de llibres antics; i l’interior, imprès en paper estucat i amb la descripció i les imatges que acompanyen cada llibre del qual s’explica la seva importància i el perquè de la seva inclusió, aquest llibre constitueix un delit tàctil i visual fins i tot abans d’obrir-lo.

En aquesta ressenya s'hi acompanyen reproduccions d'algunes pàgines del llibre. Sense cap mena de dubte, les imatges que acompanyen cada fitxa dels títols compilats són el principal atractiu, ja que permeten veure amb tot detall aquells llibres que, per la seva importància i exclusivitat, el lector comú lletraferit difícilment podrà veure (a no ser que vagi a un museu o tingui bons i rics contactes lletraferits): papirs de l’Egipte dels faraons, el rotllo on s’explica la Història de Genji, la primera Bíblia impresa per Gutenberg, les primeres edicions d’El príncep de Maquiavel, Les profecies de Nostradamus o Tristram Shandy de Sterne, així com també els treballs de Galileu, Newton, Da Vinci, Einstein o, en el terreny més social, Maquiavel, Marx o Adam Smith, o el sistema de lectura de Louis Braille.

A més a més, cada fitxa-llibre conté la informació següent, que proporciona encara més plaer bibliòfil: data i lloc de publicació, la mida, mitjançant un petit esquema, del llibre descrit respecte a una mà o el cos sencer d’una persona; alguna citació, i una petita biografia de l’autor/a. També cal assenyalar que Books that changed history comença amb un pròleg, escrit per James Naughtie (conegut periodista de la BBC que fou president del jurat del premi literari Man Booker), «we find our own fears in books, as surely as we find solace and escape», i continua amb quatre capítols on s’explica ràpidament la història de l’escriptura i la publicació de textos: «Books are almost as old as writing itself». Del segon d’aquests capítols, «The printed book», m’agradaria destacar la següent idea: «The printed books helped to standardize national languages», és a dir, fins que Gutenberg no va inventar i popularitzar la impremta, potser el nombre de les variants formals de les llengües era tan elevada com persones que es comunicaven hi havia al món… i com que és una idea que va més enllà d’aquesta ressenya, i no hi ha espai, el millor serà només deixar-ne constància.

Què se li pot retreure al llibre? Poques autores. Potser algun dels primers textos que apareixen a la compilació, d’autors anònims, va ser escrit per una dona? Potser sí… però només hi destaquen vuit títols escrits per dones amb les seves corresponents fitxes (sense comptar els també pocs títols que apareixen a cada final de capítol: llibres sense fitxa extensa però que també mereixen atenció). Un altre aspecte que se li pot retreure, però només a mitges, és que les seves mides i el seu pes (un quilo i mig, més o menys), no ajuda amb la seva portabilitat… però és un retret a mitges perquè no és un llibre que s’hagi elaborat amb la intenció de ser portat enlloc: el seu propòsit és mostrar-se i mostrar-lo, més que no pas tenir-lo a mà. I aquesta intenció porta a un altre pensament: una de les fitxes fa referència a l’editorial Penguin en el seu conjunt, que va facilitar que la cultura arribés arreu, a totes les llars, gràcies a les seves econòmiques ‒però no exemptes de qualitat‒ edicions de bones obres literàries: si en el futur calgués actualitzar i reeditar Books that changed history, quin llibre destacaria que intentés definir els temps que vivim? Potser un en format e-reader? O potser es descriurà què és Amazon? Són els e-books i la venda no-física igual de comparables, almenys en el pla sentimental, que la resta de llibres que es compilen en aquest bell recull? El temps ho dirà, suposo.

En conclusió, Books that changed history és un llibre que tot lletraferit, tot bibliòfil, tot aquell que sàpiga apreciar que tot bon llibre és aquell capaç de transformar-nos com a persones, capaç d’inocular-nos noves idees i noves visions del món, hauria de llegir. I hauria de contemplar, passant les seves pàgines a poc a poc, que és com millor es gaudeix aquesta lectura.

Diego Ruiz Llamas
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria

[1] Una versió espanyola d'aquesta obra ha estat publicada per DK el 2018 (ISBN 978-0-241-36663-9).

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.