Com són les revistes culturals espanyoles? S'han adaptat al nou entorn digital?

Revistas culturales [en línia]: realidad y perspectivas. Realización del informe: ICC Consultors. Madrid: Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE), 2018. 85 p. [Consulta: 24 març 2019].

A finals de 2018 es va publicar l’informe Revistas culturales: realidad y perspectivas, encarregat per l’Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE) i realitzat per ICC Consultors, empresa catalana de consultoria en els àmbits de la cultura, l’educació i altres polítiques socials.

ARCE va néixer l’any 1983 per iniciativa dels mateixos editors de revistes culturals amb l’objectiu de posar en comú els recursos i instruments necessaris per a la promoció d’aquests projectes culturals i empresarials. Entre les iniciatives que l’associació porta a terme destaca l’elaboració d’estudis i informes sobre el sector de l’edició de les revistes culturals a Espanya. Aquest darrer estudi tracta de la realitat del sector i de les perspectives de futur, una línia ja iniciada als anys 2007 i 2010.

Amb aquest objectiu, el treball s’estructura en deu capítols: el primer presenta el perfil de les revistes; el segon, el dels agents editors; el tercer, el de la distribució́ i la comercialització; el quart se centra en les subscripcions; el cinquè, en la publicitat; el sisè, en l’àmbit digital; el setè, en la gestió de les revistes culturals; el vuitè recull les conclusions; el novè, el perfil de la revista cultural i el darrer capítol es dedica a la metodologia.

Es tracta, doncs, d’un estudi exhaustiu sobre el sector de les revistes culturals a Espanya que n’ofereix una bona radiografia, i permet, a més, la comparativa amb els estudis previs referits als anys 2007 i 2010.

El repàs als diferents capítols mostra, quant al perfil de les revistes, un predomini de les fundades als anys vuitanta i noranta del segle passat (63 %), de temàtiques relacionades amb el Pensament, la Filosofia i la Història (36 %), així com les Arts (24 %), localitzades a la Comunitat de Madrid (68 %), de periodicitat trimestral (29 %) i mensual (24 %), amb una tirada mitjana inferior a 5.000 exemplars (88 %), un nombre mitjà de pàgines de 134, un preu inferior als 10 euros (57 %), amb edició íntegra en espanyol (85 %) i un preu de subscripció inferior als 60 euros (72 %).

L’anàlisi del perfil dels agents editors mostra un predomini d’entitats mercantils (64 %), essent la societat limitada el perfil més freqüent l’any 2017 (amb un 47 % de les empreses). S’observa també com les entitats editores tendeixen a diversificar els seus camps d’activitat, amb un predomini de l’edició de llibres (70 %) i l’organització d’actes (65 %). Les vendes i les subscripcions suposen més de la meitat (51 %) dels ingressos, i la publicitat, el 17 %. Quant a la facturació, el 80 % de les revistes facturen menys de 200.000 euros i són les revistes dels àmbits de l’Arquitectura, l’Urbanisme i el Disseny el grup amb una facturació mitjana més alta (propera als 500.000 euros), seguides de les de Crítica de la cultura (amb 281.250 euros). Pel que fa a les despeses, les dues partides principals són la de producció (33 %) i la de personal (29 %). El personal propi associat a les revistes arriba al 62 %.

Quant a la distribució, el 84 %́ es realitza en el conjunt de l’Estat, essent la venda directa i les subscripcions, com també les llibreries (56 %), els principals canals de comercialització.

L’anàlisi detallada de les principals fonts d’ingressos ha mostrat, d’una banda, el paper predominant de les subscripcions com a principal font d’ingressos de les revistes (33 %), amb una major freqüència de subscripcions particulars (38 %) i de biblioteques i institucions (38 %). El 77 % de les subscripcions procedeixen d’Espanya, un 9 % d’Europa i un 11 % d’Amè́rica. D’altra banda, la publicitat, amb un pes del 17 % del total d’ingressos, ha experimentat una evolució negativa respecte a l’any 2007, en què aquesta representava el 30 % dels ingressos. Les tres fonts principals de publicitat, amb pesos propers al 25 %, són les relatives a l’àrea d’especialització de la revista mateixa, les de caràcter institucional i les vinculades a sectors relacionats amb el llibre.

Les revistes culturals s’han adaptat de manera generalitzada a la nova era digital, amb més del 95 % de les revistes amb presència a Internet i en una o en les dues xarxes de major rellevància per al sector (Facebook i Twitter). Quant al model de negoci, el 70 % ofereix la possibilitat de venda electrònica, tot i que només en un 12 % dels casos la xifra de negoci que es genera a través d’Internet és superior al 30 % del total de vendes, essent en el 72 % dels casos inferior al 15 %.

Tot i la diversitat i riquesa de les revistes culturals agrupades a ARCE, el treball conclou amb una fotografia del que seria el perfil majoritari de les revistes culturals espanyoles, i que reproduïm a continuació:

Temàtica: Pensament/Filosofia/Història
Periodicitat: Trimestral
Impressió: Color
Format: Paper i digital
Tirada mitjana: 5.000 exemplars
Nombre mitjà de pàgines: 134
P.V.P.: 10 €
Distribució: Nacional i internacional
Canal de difusió principal: Subscripcions
Altres activitats de l’entitat editora: Edició de llibres
Presència a Internet: Pàgina web
Xarxes socials: Facebook i Twitter
Tipus d’entitat editora: Societat limitada

L’estudi proporciona, doncs, una informació molt valuosa, com és el coneixement del perfil de les revistes culturals a Espanya. La presa de decisions quant als reptes de futur passa sempre pel coneixement d’un mateix, així com de la resta d’agents amb els quals un es relaciona. En aquest sentit, aquest informe en complementa un de previ, també ressenyat en aquest bloc,  sobre el perfil del lector de revistes culturals. Aquest darrer donava pistes sobre els reptes als quals havien de fer front els editors de revistes culturals. D’una banda, l’entorn digital i, amb ell, la gestió de nous hàbits i pràctiques de lectura i de participació cultural, en general, així com canvis en els models de negoci tradicionals i, per tant, en les fonts de finançament, la gestió dels recursos humans i en les estratègies de les entitats propietàries. D’altra banda, la crisi econòmica que ha fet perillar el futur d’algunes d’aquestes revistes, nascudes com a projectes culturals personals, llunyanes d’una lògica empresarial.

Seguint les recomanacions de l’anterior informe, l’any 2018, més del 95 % de les revistes tenien presència a Internet, així com a les xarxes socials, i el 70 % oferien la possibilitat de venda electrònica. Igual com en d’altres sectors culturals vinculats, com ara el del llibre, la xifra de negoci procedent del model digital, és encara minoritària, tot i que caldrà esperar uns anys per veure quina és la seva evolució futura.

Finalment, em plau comentar la inclusió a l’informe de dues mirades expertes, la d’Antón Castro i Carme Fenoll, que contribueixen a realitzar un dibuix més precís de la realitat i del futur de les revistes culturals, posant en valor la seva contribució al món de la cultura i donant també idees molt interessants que augmentin la seva visibilitat i, per tant, els seus lectors potencials.

Anna Villarroya 
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament a Blok de BiD

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.