Afegeix un nou comentari

Passat i present de la llibreria, Liber 2016

Tal com vam anunciar en aquest blog, ahir 12 d’octubre de 2016 va tenir lloc un acte organitzat per l’Escola de Llibreria en el marc del Liber. L’assistència, que omplia a vessar la petita sala on es desenvolupà la sessió, estava formada per alumnes i exalumnes de l’Escola, professors, mitjans de comunicació i públic en general.

En primer lloc, Lluís Agustí, professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB i director de l’Escola, presentà aquesta iniciativa docent, única a Espanya actualment, que va sorgir el 2012 a iniciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya i que compta amb l’ajut de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). Comentà breument els continguts del diploma de postgrau que s’imparteix actualment, de 30 crèdits, els resultats obtinguts (100 diplomats en les quatre primeres promocions, 50 % d’inserció laboral, vuit llibreries creades) i els projectes de futur.

Projecte Hieronymus

Marià Marín, secretari tècnic del Gremi, prengué la paraula per anunciar breument una iniciativa ambiciosa que pren el nom de sant Jeroni, patró dels llibreters i també dels traductors i editors. Es tracta d’un projecte que vol recollir informació, reflexionar i formular propostes que ajudin a la reconversió del sector del llibre. Es planteja amb la participació de tots els estaments implicats, i amb un calendari de realització d’un any aproximadament, en tres fases consecutives: recollida de dades i opinions de tots els agents implicats en la cadena del llibre (tant de la producció, distribució, comercialització i ús), per identificar els punts forts i els punts febles; extracció de conclusions, a càrrec d’experts, que donarà peu a la darrera fase, amb la realització d’unes jornades on s’elaboraran una sèrie de propostes estratègiques per reestructurar el sector. Properament es donaran a conèixer més detalls al respecte.

Passat, present i futur del comerç del llibre

Pedro Rueda, professor de la Facultat i del postgrau, exposà breument alguns problemes amb què es trobaven els llibreters en temps antics. La invenció de la impremta, a mitjan segle XV, comportà un canvi molt important, amb l’aparició de múltiples exemplars, la creació de molts lectors i l’increment notable del comerç, amb un abaratiment del preu del producte. Tot i que avui veiem aquesta introducció tecnològica com a fonamental, en aquella època tingué alguns detractors, que veien que la reproducció mecanitzada dels escrits implicava també la multiplicació de les errates. A diferència del que es pugui pensar, l’aparició de la impremta no comportà la desaparició del manuscrit, ans al contrari: l’increment de lectors que implicà la impremta, augmentà també el mercat potencial de tota mena de producció.

Davant d’aquesta realitat canviant, els professionals del llibre també van canviar la seva trajectòria vital. Alguns havien estat copistes; d'altres, impressors. El llibreter del segle XVI, a més de comprar i vendre llibres, era capaç d’editar-los i d'enquadernar-los. Una de les proves per ser admès al Gremi de Llibreters de Barcelona era demostrar que se sabia enquadernar. Al segle XVI la xarxa de llibreters ja estava bastant normalitzada com a negoci.

Reptes actuals al món de la llibreria

Patrícia Prósper, una de les responsables de la Llibreria Laie i docent al postgrau, començà la seva intervenció recordant la crisi experimentada en el sector en els últims anys: segons l’Instituto Nacional de Estadística (INE), en els darrers set anys s’ha experimentat una notable disminució del nombre de punts de venda de llibres: de 7.000 a 3.600, en el conjunt d’Espanya. Diversos factors han incidit en aquesta realitat, més enllà de les jubilacions i l’augment dels preus de lloguer dels locals: la crisi de consum, l’aparició del llibre digital, la pirateria. Una conseqüència de la crisi és la pèrdua d'uns clients importants: les biblioteques i els museus, que han hagut de restringir molt les seves comandes.

Els hàbits lectors a Espanya presenten índexs molt baixos: segons fonts oficials, al voltant del 35 % de la població declara no haver llegit cap llibre en el darrer any. Tanmateix, davant d’aquest panorama no gaire positiu, es constata que s’obren llibreries noves i que les llibreries tenen una presència notable als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Sembla que la baixada de vendes de llibres ja no és tan acusada. 

Un dels problemes amb què es troben les llibreries avui en dia és la selecció de les novetats. És una realitat que a Espanya s’edita massa. Cada setmana, un llibreter es pot enfrontar fàcilment a haver de triar entre 350 nous títols que se li presenten. D'altra banda, el preu fix del llibre limita el marge comercial. Això, a més del fet que les llibreries són cada vegada més petites, fa que l’oferta es diversifiqui. Les llibreries cada cop fan més coses: no només presentacions de llibres, sinó tallers i moltes activitats diverses per captar i fidelitzar clients.

El llibreter s'ha d'adaptar a les tecnologies. Les llibreries han de ser presents a Internet amb unes pàgines web atractives, clubs de lectura, venent en línia... Cada vegada els programes informàtics de gestió de les llibreries proporcionen més informació útil per prendre decisions: disponibilitat dels títols, nombre de vendes, descomptes possibles...

No hi ha dubte que el llibreter necessita cada vegada de més formació: és una professió que evoluciona d'una vocació vers una professionalització. Els llibreters han passat a ser agents culturals.

El futur del comerç del llibre

Bernat Ruiz Domènec, consultor i observador actiu del sector, prengué el fil d'algunes idees esmentades pels oradors anteriors i les projectà vers el futur. El producte que tenim entre mans està canviant. Si al segle XV es passava del manuscrit a l'imprès; al XXI estem veient l'aparició de la informació en línia. Les dades sobre el producte i sobre el consum, és un element bàsic per a la gestió diària de les llibreries. Les llibreries passen a desenvolupar un nou paper en el món actual: el d'agents culturals.

La tecnologia arriba sempre de manera inesperada i causa un rebuig inicial i superficial en gran part de les persones. Tot i que actualment a Internet hi ha més informació que mai, disponible per ser consumida sense cost, també és cert que es produeixen més llibres que mai. Si el llibreter es limita a vendre objectes tindrà un problema; ha de vendre continguts. El llibre es transforma, deixa de ser un objecte, es converteix en un servei.

A totes les cases del nostre entorn disposem d'aigua potable de la xarxa, però tanmateix una bona part de la població adquireix aigua embotellada. No ho fa per necessitat, sinó pel valor afegit de salut i qualitat que li ofereixen les marques. Igualment, en el nostre àmbit, hem d'aconseguir que les llibreries no venguin llibres, sinó cultura, experiències gratificants de lectura.

Les llibreries que s'han obert recentment es caracteritzen per tenir menys superfície, menys personal, menys fons; però busquen la rendibilitat amb la venda de cultura, d'experiències. El futur no serà esplèndid: hi haurà menys llibreries, però seran més interessants. Al futur es relativitzarà l'objecte; es vendrà continguts, experiències: coses que no es poden trobar a Internet.

Vegeu un recull de piulades a: https://storify.com/pons/cap-a-on-va-el-comerc-del-llibre

Amadeu Pons

Fotografies: Marcel Albet

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.