Afegeix un nou comentari

Javier Pradera. Itinerario de un editor

Pradera, Javier. Javier Pradera: itinerario de un editor. Editor, Jordi Gracia. Epílogo, Miguel Aguilar. Madrid: Trama, 2017. 251 p. (Tipos móviles; 24). ISBN 978-84-945692-3-4. 24 €.

«El oficio de editor es el mejor oficio del mundo». Javier Pradera

El llibre que ens ocupa avui, a cura d’en Jordi Gracia, catedràtic de Literatura Espanyola de la UB, conté dues recopilacions que configuren les dues parts clarament diferenciades del llibre. La primera: «Dentro de la edición», de caràcter estrictament professional-empresarial, recull part de la correspondència que Pradera mantenia amb els seus caps de l’altra banda de l’Atlàntic, principalment amb Mèxic.

La segona: «Desde fuera», amb una varietat de textos que van d’intervencions en congressos i diferents reunions d’editors, ponències exposades a la Universitat Menéndez y Pelayo (UIMP) i ressenyes de llibres escrits per altres editors.

Jordi Gracia s’interessa per documentar la vida d’un personatge molt peculiar ja pels seus orígens. Fill i net d’una família de destacats membres de la dreta espanyola més reaccionària, el seu avi fou el Víctor Pradera que va donar nom durant el franquisme a l’actual Passeig de Lluís Companys de Barcelona. Malgrat que tant l’avi com el pare van ser assassinats en zona republicana durant la Guerra Civil, ell, des de ben jove, va militar a les files de l’antifranquisme clandestí i concretament al Partit Comunista, tot i ser tinent del cos jurídic de l’exèrcit «nacional». Va ser detingut el 1956 i el 1958, i va haver d’abandonar l’exèrcit i la plaça de professor de Dret de l’Autònoma de Madrid.

El 1959 comença la seva relació amb el món editorial («Dentro de la edición»), quan un amic, Gabriel Tortella, li ofereix treballar a l’editorial Tecnos. Arran d’aquesta feina, coneix el 1962 un personatge fonamental del món editorial llatinoamericà, Arnaldo Orfila Reynal, director de l’editorial d’assaig mexicana més prestigiosa d’aquells anys, Fondo de Cultura Económica (FCE).

L’obsessió d’aquest argentí establert a Mèxic és crear una xarxa editorial hispano-americana, aprofitant el prestigi que FCE s’ha guanyat des de la seva fundació el 1934. No és aliena a aquest prestigi la incorporació d’intel·lectuals, professors, escriptors, científics, traductors espanyols arribats fugint de la repressió franquista i que foren acollits a Mèxic gràcies a la política del president Lázaro Cárdenas.

En el context del desert cultural espanyol de principis dels seixanta, l’oferta d’Orfila de crear una filial de FCE a Madrid és acollida amb entusiasme per un joveníssim Pradera, que en serà el seu primer director i impulsor el 1962. López Aranguren, Marías, Laín, Sampedro o Tamames són alguns dels intel·lectuals «compañeros de viaje» del PCE que li donen suport públicament. El 1964 s’inaugura la seu barcelonina de FCE amb el suport de Sacristán, J.A.Goytisolo, Octavi Pellissa o Xavier Folch, tots ells propers al PSUC.

La correspondència amb Orfila i altres directius de la central de FCE a Mèxic, entre l’any 1963 i 1967, ens desvela els problemes financers, legals, de distribució, de censura i autoritzacions governatives per importar determinats títols amb què va haver de batallar Pradera per consolidar el projecte, fins que un canvi de govern a Mèxic i de relacions amb la Cuba revolucionària va desembocar en la dimissió d’Orfila el 1965 per motivacions ideològiques.

A part de les seves obertes simpaties per la revolució cubana, Orfila va editar llibres fonamentals com Los hijos de Sánchez (México: FCE, 2012), o Escucha yanqui: la revolución en Cuba (México: FCE, 1961) i recordem que sota el nou president mexicà, Gustavo Díaz Ordaz, es va produir la matança de la Plaza de las Tres Culturas. Pradera es manté per obligació contractual a la direcció de FCE España fins a finals de 1967.

Molts intel·lectuals llatinoamericans es van confabular amb Orfila per crear una nova editorial, i va néixer Siglo XXI Editores, que més endavant, el 1970, crearia dues editorials aliades, Siglo XXI de España i Siglo XXI de Argentina, en què, més tangencialment, Pradera també col·laborarà malgrat les diferències que es van manifestant amb Orfila.

Mentrestant, Javier Pradera ha començat a treballar en un nou projecte que marcaria el futur editorial espanyol: Alianza Editorial. I no podem deixar d’esmentar el paper de Daniel Gil com a dissenyador de les cobertes de la col·lecció de butxaca.

Tot aquest procés, tan important en la història editorial del món de parla castellana, és el que ens desvela en la seva complexitat la primera part del llibre. Entre 1976 i 1989 va compaginar la feina d’editor a Alianza, amb la d’editorialista del diari El País.

«Desde fuera», segona part del llibre, conté un recull de reflexions en forma de conferències, ressenyes, escrits diversos on exposa el seu pensament pel que fa a la tasca d’editor, a la llum dels seus 25 anys d’experiència.

Les dificultats per la política repressiva dels franquistes, les relacions amb els editors llatinoamericans i amb els altres editors espanyols, el llibre com a valor d’ús o valor de canvi, l’espiral diabòlica producció de novetats - distribució - devolucions - volum dels magatzems, la crítica als agents literaris, amb Carme Balcells com a paradigma, la idealització del paper i la funció dels editors i les editorials, la política fiscal sobre les exportacions, els nous suports, fins i tot les variacions de cotització del dòlar, tots els aspectes de l’activitat són analitzats per Pradera, i al final ens ofereix, en una intervenció a la UIMP de Santander a l’estiu de 2001, després de preguntar-se què poden tenir en comú Quint Pol·li Valerià, Aldo Manuzio, Herralde, Espasa o Barral, entre molts d’altres, ens ofereix, deia, un heptàleg de condicions per assolir l’excel·lència editorial en aquest món tan trasbalsat del llibre.

Una important aportació a la necessitada història editorial hispana, com van ressaltar Herralde, Xavier Folch i el mateix Gracia en la presentació del llibre a La Central del carrer Mallorca.

Antoni Estela Barnet
Estudiant de la Universitat de l’Experiència

Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.

 

tipus document: 

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.