Afegeix un nou comentari

Una lectura erosionada. Aproximació als resultats, metodologia i objectius de l’informe «Les français et la lecture, 2017. Synthèse»

Vincent Gerard, Armelle; Chomet, Natacha. Les français et la lecture [en línia]: 2017: synthèse. [Paris]: Centre national du livre, 2017. 61 p. [Consulta: 30 abril 2018].

Sovint ens referim a França com a país de referència pel que fa a la lectura: els nostres veïns del nord són més llegits, la seva indústria editorial és forta i consistent, disposa d’una xarxa llibretera envejable i manté una relació amb mitjans de comunicació i l’Administració envejable: la cultura, per a tots els actors, és qüestió d’Estat, i s’estén al sistema de lectura pública i l’escola. Segurament és aquest sistema travat el que li dona potència.

Així doncs, l’aparició d’un estudi sobre l’estat de la lectura a França ens és útil, tant per veure’n les fortaleses com per comprovar si el país de l’excepció cultural continua essent-nos exemple o, més enllà de com s’aborda la política cultural, no diferim tant en els hàbits.

Abans d’entrar en els continguts, crec rellevant fer notar l’existència d’un Centre national du livre, ens que ha promogut l’informe a què ens referim: a casa nostra es debat, sovint –val a dir que amb baixa intensitat– sobre la conveniència o no de disposar de quelcom de semblant i, si fos el cas, qui l’hauria de constituir (observatoris –diversos– de la lectura, tal vegada un consorci públic-privat amb presència del sector industrial i/o l’Acadèmia i els autors...). L’herència del franquisme i del seu INLE (Instituto Nacional del Libro Español, desaparegut com a tal el 1986, amb les seves anomalies proteccionistes i intervencionistes, com ara el control de l’ISBN –cosa que fa de l’Estat espanyol encara ara una rara avis mundial–, etc.) fa mal.

Penso que paga la pena de veure com es defineix a si mateix el Centre, per veure quines finalitats té, com es finança, qui el compon i les seves capacitats de decisió:

Établissement public du ministère de la Culture, le Centre national du livre a pour mission de soutenir tous les acteurs de la chaîne du livre: auteurs, éditeurs, libraires, bibliothécaires, organisateurs de manifestations littéraires. Le CNL bénéficie d’une taxe sur la vente de matériel de reproduction et d’impression et une redevance sur le chiffre d’affaires des entreprises d’édition. Ses interventions représentent 30 millions d’euros annuels.

Présents au sein du conseil d’administration, les professionnels de la chaîne du livre participent à la définition des grandes options de la politique du CNL. Ils sont également plus de 200 à figurer au sein d’une vingtaine de commissions spécialisées. Écrivains, universitaires, journalistes, chercheurs, artistes, traducteurs, critiques, éditeurs, libraires, conservateurs, animateurs de la vie littéraire se réunissent généralement trois fois par an pour étudier les demandes de subventions, de prêts ou de bourses et donner au président du CNL un avis sur l’attribution des aides. L’activité des commissions s’appuie également sur un vaste réseau de collaborateurs extérieurs (lecteurs et rapporteurs) qui compose le troisième cercle d’experts et contribue à la qualité des travaux du CNL.

http://www.centrenationaldulivre.fr

El Centre, doncs, perquè hi és tothom i perquè té un objectiu clar –vol actuar de manera consensuada a partir del coneixement objectiu de la realitat– és realment l’entitat més ad hoc per descriure amb encert i rigor un panorama fiable de l’estat de la lectura dels francesos. Vegem-ne algunes dades i conclusions de relleu:

Les conclusions sorgeixen de tan sols quatre preguntes, cosa que trobo sensacional:

  1. Llegim o no?
  2. D’on traiem els llibres?
  3. Perquè llegeixen els qui llegeixen?
  4. Per què no llegeixen els qui no llegeixen?

Aquesta atenció tant al mercat com a la cultura, al target procliu com al públic refractari, és la clau de volta de l’estudi i del perquè del Centre: conèixer la realitat per treballar-la.

Primera conclusió:
El francès (curiosa la referència a l’idioma, únic) encara té més lectors que en l’estudi anterior (2015): percepció d’erosió desmentida, de moment?

Segona conclusió:
Augmenta la digitalització de la pràctica lectora, fet que comprèn des de la lectura en suport digital a deixar-se recomanar un llibre (en paper) a través d’internautes. Incidència en el creixement d’aquest hàbit per part de les dones. Aquí es detecta la primera «alarma» en la percepció d’erosió de l’hàbit que és a l’origen d’aquest estudi.

Tercera conclusió:
L’entorn lector s’eixampla: no només a casa, també al transport públic, i sembla que la biblioteca no acaba d’interessar... tampoc per l’oferta digital. Un dels fonaments del sistema, la biblioteca pública, no sembla tan rellevant com abans. Segona «alarma» de l’erosió pretesa.

Quarta conclusió:
Cau la llibreria, puja la compra en línia i de llibres de segona mà: la idea –percepció– que els llibres són cars a la llibreria. Un element de crisi (tercera «alarma») que cal retenir i relliga l’observació amb la conclusió següent:

Cinquena conclusió:
D’anàlisi sociològica: més enllà de si es té temps o no (realitat, excusa? tres de cada quatre diuen que prou llegirien més, però no tenen pas temps, temps que sí que disposen per escoltar música o sortir amb els amics, com aquí), els francesos cada cop llegeixen més per evadir-se d’aquest món, oblidar-lo o, en tot cas, mirar d’entendre’l. Més enllà del coneixement i del goig de llegir (continuen essent les prioritats!), és interessant estudiar el fenomen de la lectura com a refugi o fugida. La importància del context, que dèiem, crec que es referma en l’anàlisi detallada de què llegeixen els qui llegeixen, de quins gèneres baixen i quins pugen... és molt significatiu. Mireu-ho.

Un afegit:
El 33 % dels francesos és poc o quasi gens lector –a Catalunya, no llegeix mai el 32 % dels nostres conciutadans, però cal afegir-hi prop d’un 15 % que només llegeix un o dos llibres a l’any–. D’entrada, semblaria que Catalunya i França es comporten igual pel que fa als refractaris, però la diferència rau en el fet que a França els no lectors absoluts són minoria.

Més enllà d’aquests resultats...

... i atès que plantegem aquesta ressenya en un entorn acadèmic, és d’interès fixar-se en l’establiment de la metodologia: l’estudi, al marge de la tradicional i necessària «Nota metodològica» i el «Detall dels resultats», incorpora dos apartats per a mi definitoris de qualsevol estudiós de les ciències socials: l’explicació del context a l’hora d’establir els objectius de l’estudi i un seguit de «Punts clau a retenir» que no són el mateix que el resum conclusiu. No cal dir que, de fet, i al meu entendre, la primera conclusió de l’estudi és que cal fer-lo perquè detecten que es produeix una erosió de la pràctica de la lectura.

El perquè d’aquests apartats s’explica també, i de manera perfecta, en l’ADN del Centre: el servei a la lectura (entengui’s la indústria, la creació i tots els agents del món editorial) i al públic (o conjunt de la ciutadania a qui es deuen, com a servei públic, els uns i els altres). Així, l’estudi no és només una radiografia seqüencial en el temps de la realitat observada, sinó el fruit d’una reflexió sobre el que preocupa als qui fan els llibres i els promouen i als qui els llegeixen (en aquest cas la pèrdua d’hàbit lector). No és pas el mateix i resulta determinant en la definició metodològica tant de l’estudi com, a partir d’aquest, de polítiques, per a uns, i estratègies, per als altres, essent potser aquest un dels elements que distingeixen el nostre país del veí: el consens i la utilitat pràctica dels informes que se’n deriven.

Més encara: un focus necessari.

La preocupació de França per la lectura com a eix vertebrador de la cultura i de la res publica s’estén en diversos àmbits estratègics i, en aquest sentit, no cal dir que els hàbits i tendències de la joventut hi són clau. D’aquí que l’informe en citi un de l’any anterior:

Monadé, Vincent. Les jeunes et la lecture [en línia]. Paris: Centre national du livre, 2016. 76 p. [Consulta: 30 abril 2018].

Algunes notes sobre aquest informe:

Motivació versus obligació: pols en equilibri
Els joves llegeixen per dos motius potents: l’obligació escolar (89 %) i per plaer (78 %), i com passa sempre amb el plaer, aquest tira més: els joves francesos llegeixen més llibres perquè volen que els que els manen: quatre per gust contra dos per deure.

Alta freqüència
El 68 % dels joves llegeixen com a mínim un cop per setmana, el 28 % ho fa cada dia. La pregunta és què els passa quan es fan grans.

Biblioteca o llibreria?
Com en l’estudi anterior, la biblioteca té menys usuaris del que, d’entrada, podríem imaginar, fins i tot els joves van més a la llibreria que no pas a la biblioteca municipal.

I voldria afegir-hi:
Els joves que llegeixen (i els que no) estan força determinats per l’ambient familiar: per si veien llegir a casa i els llegien els pares i mares de petits i per si hi ha o no llibres a la llar. Per pensar-hi: es tracta, sobretot, de construir hàbits! Naturalment, també són importants les polítiques públiques i del sector professional (recuperarem, per exemple, la idea a Catalunya de desgravar fiscalment la compra de llibres per constituir biblioteques personals a les llars?).

Per acabar: rigor per al servei.

Dos elements que més enllà de l’anècdota em semblen significatius, ja que identifiquen el rigor, d’una banda, i la idea de servei públic, de l’altra:

  • Els dos informes han estat auditats i disposen d’un segell de qualitat (Ipsos).
  • Qui vulgui pot adreçar-se a les autores directament (per correu electrònic o fins i tot per telèfon) per plantejar-los consultes: La raó? Hi són, diuen, per ajudar.

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya

tipus document: 

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.