Afegeix un nou comentari

«El taller de libros prohibidos»

García, Olalla. El taller de libros prohibidos. Barcelona: Ediciones B, 2018. 571 p. ISBN 978-84-666-6433-2. 21,90 € en paper, 8,99 € llibre electrònic.

Escriure novel·la històrica comporta una feina d’investigació exhaustiva, un clar compromís de l’autor amb la història i la cerca d’un emmotllament entre els elements de ficció i la realitat. S’ha de retratar l’esperit de l’època amb rigor i ser fidel als fets històrics demostrables.

I això és el que aconsegueix Olalla García, l’autora de la novel·la que estem ressenyant. La història és un personatge més dins de l’obra, la història mateixa marca uns personatges ben definits dins d’una trama que en ocasions esdevé poc fluida dins d’un marc que vol ser intrigant. Podem dir que, en passatges concrets, hi ha una manca de tensió narrativa per captar l’atenció del lector, això fa que a vegades la lectura esdevingui un xic feixuga.

«Pero de nada servían la indignación ni las protestas. El corregidor y sus hombres habían arrasado las librerías tan solo seis días después de que se firmara aquella pragmática real. Habían actuado sin previo aviso, sin distinciones ni misericordia, como una plaga.[...] Pero nada de aquello parecía importar. Con sus sucesivas pragmáticas, cada vez más restrictivas, el monarca parecía decidido a establecer un control férreo sobre el contenido de las obras que circulaban en sus territorios; o, en sus propias palabras, en “estos reinos que, por la gracia de Dios, son tan católicos cristianos”. [...] La joven miró a su alrededor. Por todas partes sus compañeros de profesión ofrecían muestras de indignación y enojo. Ella sentía una emoción diferente, menos estrepitosa pero más intensa. Las acciones del “prudente y bien amado” rey Felipe parecían encaminadas a reducir el pensamiento de sus súbditos a una sola doctrina, a un solo dogma; a un solo libro. Aquella perspectiva le llenaba de temor.»

El moment històric de la novel·la és el segle XVI, concretament l’any 1572. Una llibretera i un oficial d’impremta francès busquen l’únic exemplar d’un llibre que havien fet desaparèixer el poder polític i l’Església segles enrere, Contra Christianos, de Porfiri. La protagonista, Inés Ramírez, haurà de tractar amb tot tipus de personatges per arribar al seu objectiu... delinqüents, nobles, impressors. És el temps de Felip II i de la Santa Inquisició, de l’Índex de llibres prohibits, de l’inquisidor general Valdés. És el temps en què el contacte amb qualsevol llibre prohibit és altament perillós, suposa tortures, empresonaments i la mort. És el temps en què els llibres són considerats armes per la Inquisició, són vistos com a armes que poden arribar a un poble analfabet, controlat pel poder, amb un pensament únic, totalment acrític.

En aquest context hi té cabuda la impremta, inventada al segle XV. Igual que el llibre, un instrument aparentment inofensiu pot esdevenir perillós. És a dir, la possibilitat de reproduir infinitat de vegades un text herètic i fer-lo arribar a la població suposa que aquesta població pugui obrir el pensament i fer raonaments propis i que no s’adeqüin obligatòriament al poder imperant.

Impressors i llibreters són al punt de mira, tal com veiem en el fragment transcrit. Una sèrie de llibreters són investigats i cents de llibres, requisats.

Un aspecte positiu de la novel·la és l’aproximació al procés del llibre. Es descriu el procés de composició del llibre, des del componedor al tirador, passant pel batedor.

També cal destacar la vila on passa l’acció, Alcalá de Henares i la seva universitat fundada el 1499, gran centre d’excel·lència acadèmica. Aquest fet dona raó de la gran quantitat de llibreries descrites a la novel·la l’any 1572, i com aquestes esdevenen centres de cultura.

Un altre aspecte a remarcar i que ja hem esmentat amb anterioritat és el caràcter històric que envolta tota la novel·la. Però és responsabilitat de l’autor ajudar el lector a diferenciar realitat i ficció. Olalla García ho aconsegueix en part a l’apèndix extern que afegeix al final de l’obra: índex de personatges, en el qual diferencia els que són reals dels ficticis.

En aquesta línia, l’autora també introdueix a l‘inici del llibre un fragment de la Pragmática datada el 7 de setembre del 1558 i dictada pel mateix Felip II.

I crec que l’autora aconsegueix el que tota novel·la històrica té la pretensió de ser, acostar-nos els fets del passat per tal d’entendre’ls perquè els vivim, els sentim i trobem plaer en fer-ho. El qui escriu ha d’actuar com a intermediari entre dues èpoques que amb tota probabilitat tenen uns costums, unes creences i una estructura social i econòmica molt diferents.

I és així que, quan acabem la novel·la, tenim la satisfacció de sentir que no únicament hem gaudit d’una bona obra, sinó que també hem après alguna cosa més del nostre passat i que això ens permet furgar una mica més en la Història.

Fina Olivella Cuscó
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria

Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.

tipus document: 

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.