Afegeix un nou comentari

«Trets per totes bandes»: la fixació del crim

Martín Escribà, Àlex; Canal i Artigas, Jordi. Trets per totes bandes. Volum 1, «L’època clàssica de la novel·la negra i policíaca». Prefaci, Claude Mesplède. Barcelona: Alrevés, 2019. 235 p. ISBN 978-84-17847-04-3. 19 €.

En aquest país nostre, on tenim tants problemes per potenciar la lectura, estem poc acostumats a l’existència d’un tipus d’assaig ‒diguem-ne divulgatiu‒, concebut i dirigit a un sector ampli de receptors i publicat en editorials comercials. Un tipus d’assaig alimentat per la voluntat de sobrepassar el restringit circuit acadèmic i fer forat en ambients molt més nombrosos de la massa lectora, dels consumidors de literatura en general. A priori, no sembla rendible i és per això que resulta tan important destacar-ho quan realment succeeix. L’Editorial Alrevés, que va néixer el 2009, ha apostat per afegir al seu catàleg una línia d’aquestes característiques, i no podem fer res més que felicitar-los i felicitar-nos: a ells per haver-ho fet i a nosaltres perquè podem gaudir-ne.

La nova baula d’aquesta col·lecció és el volum intitulat Trets per totes bandes, aparegut el juny de 2019 i signat per la ploma de dos experts de luxe en el gènere criminal, Àlex Martín Escribà i Jordi Canal i Artigas. Amb un pròleg del malaguanyat Claude Mesplède (gran estudiós francès que traspassà justament el desembre de 2018), Trets per totes bandes és en realitat la primera entrega d’una obra més extensa. Amb el subtítol de L’època clàssica de la novel·la negra i policíaca, s’ocupa d’aquesta parcel·la de la narrativa de crims, però ens promet la continuació (suposem que l’evolució del gènere fins arribar al moment actual), que esperarem amb molt d’interès.

Martín i Canal parteixen de la necessitat d’aclarir els problemes terminològics que persegueixen el gènere des de fa dècades, qüestió difícil i controvertida i no sempre còmoda de resoldre. Estableixen de manera clara una primera i bàsica classificació que a hores d’ara ja ningú no discuteix. D’una banda, l’anomenada novel·la policíaca, d’enigma, de joc intel·lectual (Poe, Conan Doyle, Collins, Christie, etc.), que proposa reptes apassionants per a l’enginy del lector i dona vida a personatges absolutament sorprenents i estrafolaris (C. Auguste Dupin, Hercule Poirot, Sherlock Holmes o la inefable Miss Marple). D’una altra, la novel·la que en el nostre entorn anomenem «negra» i que prové fonamentalment, tot i tenir diverses influències, del hard-boiled nord-americà (hom considera Collita roja, de Dashiell Hammett [Edicions 62, 1993], el text inaugural). Es tracta d’una narrativa crítica i realista que intenta explicar el perquè de la maldat, del crim, de la ruptura delictiva de l’ordre establert. A més, els dos experts ens recorden que, dins d’aquesta modalitat, hi trobem diversos enfocaments i tipus: la novel·la de delinqüents, la penitenciària, la de procediment policial (que ha fet fortuna en els darrers temps) i també la de caràcter eminentment psicològic.

Aquesta gran divisió ‒entre enigma i negre‒ no representa cap aportació innovadora, ja que segurament és l’única qüestió que, amb els matisos que vulgueu, tots els estudiosos del gènere subscrivim des de fa temps. Però era imprescindible que a Trets per totes bandes el concepte quedés fixat i ben il·lustrat, en especial perquè el llibre destaca bàsicament com a compendi d’informació, un material ben estructurat al qual a partir d’ara sempre hi podrem recórrer de manera fiable.

Entremig d’aquestes dues grans tipologies, els autors hi situen la figura atípica de Georges Simenon, que titllen de ser «un cas a part». Realment, el prolífic escriptor belga desenvolupa en el camp del crim literari un paper únic i extremament personal, que sap conjuminar en el famós personatge del comissari Jules Maigret la versemblança realista i el vessant social del «negre» amb el suspens, el misteri i la intriga llaminera de la novel·la policíaca.  

A continuació, Martín i Canal s’ocupen de la resta de tipologies que van jugar un paper en aquesta primera època clàssica del gènere: la novel·la d’espies, la novel·la crònica (la non fiction novel i el true crime), el suspens i el thriller; i rematen la part de reflexió teòrica amb una aproximació a la complexa idea del cànon literari. Constaten, com per desgràcia tots sabem, el prejudici que qualsevol manifestació de la literatura dita «popular» ha arrossegat al llarg del temps, qüestió que encara cueja per més que, en els darrers anys, s’hagin fet avenços favorables. Al final, podríem concloure allò que ja deia Oscar Wilde (que hi ha llibres bons i llibres dolents i punt), o allò que l’autor del pròleg de Trets per totes bandes, Claude Mesplède, manifesta: «No hi ha gèneres dolents, només escriptors dolents».       

Com hem avançat, Trets per totes bandes és bàsicament un enorme inventari, un pou d’informació inestimable que es consolida en les darreres pàgines amb diversos índexs amb voluntat de cànon (que van de la pàgina 155 a la 203 i que signen institucions i experts de renom contrastat) i el detall preciós de la reproducció de 32 cobertes antigues de títols emblemàtics. Per descomptat, el volum inclou l’imprescindible glossari onomàstic i bibliogràfic.  

L’obra no aporta grans anàlisis literàries, sinó que és eminentment descriptiva. Pensem que aquesta era d’entrada la idea dels seus dos autors: mostrar i inventariar, informar i deixar constància. Sobretot perquè, com hem apuntat a l’inici d’aquesta ressenya, el volum forma part d’una col·lecció de caràcter generalista i divulgatiu, adreçada a un públic que va molt més enllà del pur ambient acadèmic. Per aquest motiu resulten tan valuoses les llistes de títols, d’autors, d’estudiosos, d’anècdotes, d’articles i de tot tipus de material que Martín i Canal ens faciliten. I per aquest motiu també no estem segurs de defensar la decisió de mantenir en les seves llengües originals totes les citacions que inclouen (que són moltíssimes i sovint força extenses). Els investigadors universitaris sabem que aquesta és la manera habitual de procedir en els nostres treballs acadèmics, però tal vegada en un manual molt més obert al gran públic com és Trets per totes bandes hauria estat més pràctic acompanyar els fragments originals amb la traducció a peu de pàgina.

En qualsevol cas, hem gaudit extraordinàriament del volum, que recomanem a tothom que vulgui acostar-se als misteris insondables de la literatura de crims. Es tracta d’un llibre de consulta al qual hi podrem acudir per plaer, per feina, per curiositat o simplement per cercar dades puntuals. Un llibre que ha de mantenir-se com a manual de capçalera i que esperem completar ben aviat amb la seva segona part.

Anna Maria Villalonga
Escriptora i investigadora. Professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Autora del blog A l'ombra del crim.    

Nota. Ha aparegut la versió en castellà d'aquest llibre de la mà de la mateixa l'editorial. Afegim la coberta i la referència, per donar-la a conèixer.

Martín Escribà, Àlex; Canal i Artigas, Jordi. A quemarropa. Volumen 1, «La época clásica de la novela negra y policíaca». Prólogo, Claude Mesplède. Barcelona: Alrevés, 2019. 254 p. ISBN 978-84-17847-06-7. 20 €.

tipus document: 

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.