Afegeix un nou comentari

Oferir la mar als infants. Els drets dels petits lectors

Auerbach, Patricia (text); Moraes, Odilon (il·lust.). Els drets del petit lector. Trad., Mariona Barrera. Barcelona: Beascoa, 2019. [40] p. ISBN 978-84-488-5273-3. 14,95 €.

«A poc a poc deixava / de ser moble / i passava a Santuari. / La llibreria.» Són uns versos d’Antònia Vicens, del seu poema La meva primera llibreria, inclòs a Lovely (Eumo, 2019).

De moble a santuari. És d’aquesta manera com la poeta mallorquina definia la seva primera llibreria, que aviat es va emplenar, tal i com ens explica, de llibres d’Albert Camus, William Faulkner, Virginia Woolf, Víctor Català, Carson McCullers i James Joyce, entre d’altres.

En aquest poema, Antònia Vicens també ens parla de la devoció sincera i humil de la mare («Llibres a una casa de pobres!») i de l’orgull del pare («satisfet d’haver pogut comprar la mar a la seva filla»).

«Comprar la mar» és el dret de tot infant a descobrir que vivim envoltats de paraules i històries. Que més enllà de les quatre parets d’una casa o dels límits d’una ciutat hi ha un horitzó de possibilitats al qual podem aspirar; que aquesta mar, bellíssima i terrible, existeix i és a tocar. 

I és que la literatura, tal i com ens mostra aquest manifest il·lustrat titulat Els drets del petit lector, és una clau que pot obrir innombrables portes. Portes que ens aproximen a altres realitats, que ens ajuden a posar nom a cada cosa, a conèixer-nos i a descobrir l’alteritat, també en un món de fantasia.

Aquest hauria de ser el dret més fonamental de tots: el dret de tot infant a disposar d’una varietat de bones lectures al seu abast. Sembla una obvietat, però en realitat no ho és tant. Per sort, avui dia disposem d’una potent xarxa de biblioteques públiques i de llibreries especialitzades que contribueixen a fer-ho possible.

D’altra banda, quan parlem de llibres i lectura, acostumem a ser molt més flexibles i condescendents amb els adults que no pas amb els nens i nenes. Un cop hem superat una certa edat, sembla que tenim uns drets bàsics garantits: podem llegir quan vulguem, el que vulguem i a on vulguem. També tenim el dret a no fer-ho. I els petits lectors? Tenen o no tenen drets?

Si tornem per un instant a la idea de la mar, amb la qual he començat aquesta ressenya, una de les nou raons per ensenyar als nens a odiar la lectura és, segons el genial Gianni Rodari, no oferir-los prou varietat. També ho és obligar-los a llegir, presentar la lectura com una alternativa a la televisió o culpar els nens si no els agrada llegir.

Doncs bé, aquest llibre escrit per Patricia Auerbach i il·lustrat per Odilon Moraes recull els drets dels petits lectors i els acompanya de boniques il·lustracions que recorden els personatges més populars de clàssics de la literatura infantil, com ara la Caputxeta Vermella, en Winnie the Pooh, en Max d’Allà on viuen els monstres o el Conill blanc d’Alícia en terra de meravelles. El seu objectiu és garantir que tots ells puguin gaudir de la lectura en les millors condicions, tal i com ja va apuntar l’escriptor francès Daniel Pennac al seu llibre Com una novel·la, que els autors prenen com a referent imprescindible.

El dret a ser, per exemple, un heroi, a triar el protagonista, a decidir quan volen llegir i a on, a jugar amb les paraules, a escoltar i explicar contes i a tornar-los a inventar de bell nou, a somiar sempre... un final feliç! A viure, en definitiva, envoltats de paraules i històries. Ser la Caputxeta, en Max o l’Alícia.

Com a adults, siguin com siguin els nostres somnis, tinguin o no un final de conte de fades, no hauríem d’oblidar mai el nostre dret a somiar i a ser petits grans lectors amb els ulls ben oberts a la mar inexplorada.

Núria Càrcamo
Llibretera a la Llibreria Sendak
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria

tipus document: 

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.