Afegeix un nou comentari

La participació cultural, un dret universal

Sovint oblidem que l’accés a la cultura i la participació en la vida cultural és un dret recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans. Concretament, l’article 22 afirma que tota persona té dret a la «satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat». Alhora, l’article 27 estableix que «tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat» i «a gaudir de les arts», a més del «dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor».

La gent jove necessita del reconeixement efectiu d’aquests drets per assolir l’autonomia personal i l’exercici de la plena ciutadania, així com el seu propi discurs social i cultural. La nostra missió com a organitzacions culturals és treballar per empoderar les i els joves mitjançant l’enfortiment i el desenvolupament de les seves habilitats a través de la seva participació en la vida cultural, especialment en aquelles comunitats on aquesta participació presenta més dificultats. Per fer-ho, hem d‘entendre les transformacions que els factors externs ‒com ara la immigració, les crisis financeres o la digitalització‒ provoquen en la cultura mitjançant la modificació dels hàbits i la generació de noves formes de producció cultural, parcialment independents de les indústries dominants.

Forma part de la nostra missió com a organitzacions culturals treballar per aconseguir l’exercici efectiu d’aquests drets, tot garantint la diversitat i la igualtat.

Com promoure la participació cultural activa de la gent jove?

Amb aquest objectiu, el 2016 el PEN Català posava en marxa el projecte europeu Engage! Young Producers amb l’objectiu d’ajudar les organitzacions literàries a millorar el disseny de les seves activitats i la seva interacció amb la gent jove. Una de les accions va consistir en una convocatòria a escala europea per recollir casos d’estudi que fomentessin la participació cultural de la joventut a través de la literatura. De l’anàlisi d’una part dels més de 80 projectes que van respondre a la crida, ara es publica un informe sobre els factors més rellevants de les diferents iniciatives per promoure la participació cultural activa i el desenvolupament de competències personals entre les i els joves.

  1. Objectius

Nil Barutel, autor de l’informe, amb la col·laboració de Nicolás Barbieri, identifica fins a sis objectius presents en les diferents iniciatives: l’accés a la cultura i la participació en la vida cultural; l’afavoriment de la creativitat; els objectius socials; la promoció de la literatura, l’escriptura i la lectura; la interdisciplinarietat; i l’empoderament dels i de les joves. Vegem alguns exemples.

El projecte Scomodo sorgeix per iniciativa d’un grup de joves amb l’objectiu de promoure un model de cultura alternativa a la ciutat de Roma, lliure d’interessos polítics i econòmics. Amb més de 400 estudiants, tant de secundària com universitaris, implicats en la seva producció ha esdevingut el diari d’estudiants més llegit d’Itàlia. Altres projectes s’adrecen a col·lectius exclosos de l’accés a la cultura, com és el cas de The Poetry Project, un taller de poesia obert a joves de parla persa procedents d’assentaments de refugiats a Berlín. A través de la poesia, escriuen i comparteixen les seves històries, a la vegada que intenten sobreviure als records de la guerra i a la pèrdua de familiars. També hi ha projectes que aborden la dificultat d’accés a la cultura en zones rurals com l’organització sueca Det Fria Ordets Hus que treballa la llibertat d’expressió amb joves de la regió de Kronoberg. O el Festival dos Eidos que es desenvolupa en una zona rural i aïllada de Galícia, Courel, a partir de la figura del poeta i escriptor Uxío Novoneyra. Altres projectes aborden directament la promoció de la lectura com és el cas del Grupo Promotor Mandarache, guardonat el 2014 amb el Premi Nacional de Foment de la Lectura, i que ja compta amb 60 promotors i més de 5.000 joves registrats.

  1. Factors clau

A més dels objectius, l’informe analitza els factors clau que comparteixen la majoria de les iniciatives classificant-los en dos grans grups: els que incideixen, d’una banda, en la promoció de la participació cultural activa entre els joves, i els que afavoreixen el desenvolupament de competències personals. Entre els primers se citen factors com l’enfortiment dels vincles, la «deselitització» de la cultura, les noves tecnologies o la cocreació, entre d’altres. Entre els factors que afavoreixen el desenvolupament de les competències trobem l’autogestió, el treball en equip, la creativitat o els treball intergeneracionals, i entre les competències treballades, la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la creativitat, el pensament crític o l’empoderament, entre d’altres.

Un exemple de com els vincles poden promoure la participació cultural activa dels joves el tenim en la biblioteca sueca Punkt 127. Situada en un barri de la perifèria d’Estocolm, la biblioteca acollia en un espai reduït tot tipus de públic, d’edats i interessos divergents, el que desembocava tot sovint en baralles i discussions. Una situació que els bibliotecaris no aconseguien gestionar. Finalment, es va prendre la decisió de tancar la biblioteca i obrir-ne una de nova en un espai també reduït però amb la diferència fonamental d’estar enfocada al públic infantil i juvenil. Al capdavant, un equip de quatre persones altament motivades han aconseguit donar la volta a la situació i convertir una petita biblioteca de barri a la perifèria en una institució de referència en el sector i un model de convivència. La seva estratègia, construir una relació de confiança amb la comunitat d’usuaris, oferint-los un espai segur on poder anar després de classe i on tothom és benvingut (la bandera LGTBI+ que presideix la sala és tota una declaració d’intencions).

Els vincles entre joves també són un incentiu per a la participació. És el cas de First Literary Dates que fa de la lectura un acte social i compartit establint relacions entre estudiants de diferents cursos i centres educatius.

Joves i noves formes de producció cultural

Un factor clau per promoure la participació cultural són els mètodes de coproducció cultural en què es basen bona part dels casos analitzats. Les experiències basades en aquests mètodes tenen el valor de formar i desenvolupar les habilitats dels participants generant experiències significatives en les seves vides, al mateix temps que els doten dels recursos per gaudir d’altres expressions culturals.

Els mètodes de coproducció cultural es caracteritzen per:

- El procés de treball va més enllà d’un esdeveniment específic. La interacció amb el públic previst comença abans i continua més enllà de l’esdeveniment. És un procés durant el qual es construeixen relacions de comprensió mútua i l’objectiu és el compromís d’ambdues parts amb el desenvolupament i l’execució de l’activitat cultural.

- Un alt nivell de participació. La coproducció es basa en la coautoria, que implica la participació en el procés de disseny i en ocasions també en la presa de decisions.

- Flexibilitat i consciència del risc. La necessitat de participació al seu torn requereix un cert grau de flexibilitat en el disseny i programació de l’activitat cultural. Això significa tenir consciència del risc i estar preparat per a qualsevol cosa que pugui anar malament i que requereixi repensar el pla inicial.

- Avaluació qualitativa. L’avaluació de l’activitat haurà d’incloure aspectes quantitatius i qualitatius, tenint en compte, entre altres coses, el nivell de compromís assolit, les capacitats assolides i els vincles que es formen entre l’organització i el públic participant.

El projecte Young Arts Professionals desenvolupat pel National Centre For Writing amb un grup de joves de Norwich n’és un bon exemple. Durant mig any aquest grup de joves va treballar per dissenyar un festival literari: el Handover Festival. Durant el procés, a més de construir relacions entre si i amb l’organització, van aprendre a programar un festival, dissenyar un pressupost o crear una marca, entre d’altres.

LiterACCIÓ, joves, literatura i participació cultural

El proper 10 d’octubre, a la Sala Auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i sota el títol de LiterACCIÓ viurem una jornada on representants internacionals d’una selecció de casos d’estudi es reuniran per compartir experiències en el marc de la conferència final del projecte europeu Engage. Reflexionarem amb experts sobre la igualtat i la diversitat en l’accés a la cultura de la gent jove i les diferents vies de col·laboració entre el sector cultural i educatiu. Joves que repensen críticament la cultura a les seves ciutats, equipaments que incorporen persones joves als seus òrgans de govern, festivals literaris organitzats per adolescents, alumnes de secundària que dirigeixen la seva pròpia editorial, projectes de promoció de la lectura en camps de futbol i molt més.

Us convidem a explorar les moltes possibilitats que com a organització cultural teniu per treballar amb un col·lectiu divers, crític i inconformista del que ben segur n’aprendreu molt. Us hi esperem.

Gemma Rodríguez
PEN Català, coordinadora del programa europeu Engage Young Producers

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.