Diversitat cultural: oportunitats i amenaces en l’entorn digital

Kulesz, Octavio. La cultura en el entorno digital [en línia]: evaluar el impacto en América Latina y en España. París: Unesco, 2017. 63 p. (Política e investigación). <https://es.unesco.org/creativity/sites/creativity/files/dce-policyresearch-book2-sp-web.pdf>. [Consulta: 1 abril 2018].

Aquest estudi realitzat per Octavio Kulesz, fundador i director de l’Editorial Teseo i investigador en temes relacionats amb la cultura digital en economies emergents, té com a principal objectiu examinar l’impacte del nou entorn digital en la diversitat de les expressions culturals a Espanya i a quatre països de parla hispana d’Amèrica Llatina: Argentina, Colòmbia, Equador i Mèxic.

Aquesta diversitat cultural, recollida a la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals l’any 2005, s’ha vist, sense cap dubte, impactada per diferents factors: les noves tecnologies, que han facilitat l’aparició de nous models de negoci i de nous actors, l’expansió global dels mercats, la interactivitat entre els diferents agents de la cadena de valor, l’aparició de noves fonts de finançament (micromecenatge), la pèrdua de valor dels canals de distribució tradicionals i l’aparició de nous models de negoci en xarxa social, entre d’altres.

Tots aquests canvis, que poden ser avantatjosos i desafiants alhora, requereixen polítiques públiques decidides que assegurin la diversitat de les expressions culturals. Amb l’objectiu d’oferir eines per facilitar aquest objectiu, aquesta publicació s’estructura en quatre grans capítols, a més del capítol introductori i les conclusions. Cadascun d’aquests capítols gira entorn de quatre grans eixos, que es corresponen amb articles clau de la Convenció de 2005. Aquests eixos són: l’accés a la cultura, la creativitat, les indústries culturals, i la participació de la societat civil i la sensibilització del públic. A més d’incidir en la manera com les noves tecnologies impacten en la diversitat de les expressions culturals per a cadascun d’aquests eixos, es posa l'èmfasi en les oportunitats, els reptes i les mesures implementades en els darrers anys. L’estudi presenta una selecció d’iniciatives portades a terme en els cinc països considerats, amb l’objectiu de servir d’inspiració per a d’altres regions i països. La majoria d’aquestes iniciatives fan referència als sectors del llibre, la música i el cinema.

Des de la perspectiva de l’accés a la cultura, el sector públic a Espanya i a Amèrica Llatina ha fet importants esforços per reduir la fractura digital, tot i així molts dels plans implantats no acostumen a comptar amb la participació de les autoritats culturals, fet que impacta negativament en termes de diversitat de les expressions culturals. Es produeix, doncs, un dèficit d’expressions culturals (locals) disponibles en línia. Per altra banda, en un context en el qual les grans plataformes internacionals pressionen per oferir solucions d’infraestructura, la intervenció de les autoritats públiques és indispensable per tal de garantir l’accés equitatiu i la neutralitat a la xarxa. En l’àmbit de les iniciatives concretes destinades a facilitar l’accés de la ciutadania a les expressions culturals en línia, en particular des de biblioteques, museus i arxius virtuals, el text destaca la Biblioteca digital hispánica o la Biblioteca digital de patrimonio iberoamericano (BDPI), entre moltes d'altres.

La tecnologia digital també impacta en la creativitat i en la situació dels artistes. En aquest àmbit són nombroses les iniciatives que contribueixen a la visibilitat dels artistes locals, mitjançant plataformes i aplicacions que ajuden a experimentar i crear amb tecnologies digitals, mitjançant activitats de formació, i que protegeixen també els drets d’autoria. Tanmateix, molt sovint les polítiques culturals segueixen ancorades en el model analògic, perdent de vista els trets característics del nou model digital (interacció i col·laboració). Entre les iniciatives que es posen en relleu en el text destaca una xarxa de laboratoris d’innovació que promouen la col·laboració creativa i el desenvolupament de continguts digitals (programa ViveLabs de Colòmbia) o l’espai de formació Laboratorio de ciudadanía digital (Mèxic i Espanya) destinat a promoure l’aplicació de noves tecnologies en l’art i la cultura.

Quant a les indústries culturals, amb l’objectiu de consolidar les indústries del llibre, de la música i del cinema, molts països han implantat ajuts a la formació i la modernització o han facilitat la creació de plataformes digitals. Tot i així, les barreres encara són considerables: les petites i mitjanes empreses (que són la majoria) manquen de les competències digitals necessàries; la migració de l’analògic al digital és onerosa i els índexs de pirateria o descàrregues no autoritzades continuen sent elevats. Entre les iniciatives que afavoreixen la capacitació i la modernització, mereix ser destacat Emprendelibro (Espanya), un programa de suport a iniciatives emprenedores d’edició digital, o C3+D (Colòmbia), un laboratori d’emprenedoria de continguts digitals.

En darrer lloc, hi ha nombroses iniciatives que promouen la difusió cultural i la participació social mitjançant plataformes de divulgació, comunicació en xarxes socials, consultes ciutadanes i conferències i publicacions sobre la cultura en l’era digital. De tota manera, aquí encara queda pendent el repte de sensibilitzar la població en general sobre els objectius i els principis de la Convenció de 2005. Entre les iniciatives que recull el text en aquest àmbit destaca Hipermédula (Argentina i Espanya), una plataforma digital de difusió cultural que impulsa la relació entre els diferents actors, creadors i públics de la cultura iberoamericana.

La publicació finalitza amb cinquanta recomanacions organitzades entorn de set temàtiques: les quatre àrees específiques en què s’estructuren els continguts de la publicació (accés, creativitat, indústries culturals, sensibilització i participació de la societat civil) i tres àrees transversals (cooperació, intercanvi d’informacions i recollida de dades, i temes estratègics).

Tot i la quantitat d’informes i estudis publicats en els darrers anys sobre la manera com la tecnologia impacta (econòmicament i socialment) en el panorama cultural, l’estudi ressenyat té el valor afegit de centrar el seu focus d’interès en l’entorn digital i el seu impacte en la cultura local i, per tant, en la diversitat de les expressions culturals. El text aposta per un espai digital de parla hispana que protegeixi i promogui la diversitat cultural i que alhora sigui capaç, per una banda, d’enfortir les xarxes d’intercanvi a la regió (de dades, d’experiències, de continguts, d’expressions artístiques, etc.) i, per l’altra, de donar resposta a les necessitats locals més concretes. Aquest nou espai és el que pot permetre fer front als reptes relacionats amb les grans plataformes globals que impacten considerablement en la cadena creativa local. En aquest sentit, l’aparició, relativament recent, de nous agents tecnològics (com Google, Youtube, Facebook, Spotify) en el panorama cultural i la seva aliança amb els tradicionals conglomerats de la comunicació a escala global posen en perill la diversitat en l’entorn digital.

Anna Villarroya
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació  

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament a Blok de BiD

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.