«El lector incorregible», de José Luis Melero

Melero, Jose Luis. El lector incorregible. Zaragoza: Xordica, 2018. 216 p. (Los libros de la falsa; 23). ISBN 978-84-16461-24-0. 17,95 €.

Qui són els lectors incorregibles? Aquells que, desafiant les ànsies d’un present accelerat ―i sovint, per què no dir-ho, també força frívol―, decideixen invertir bona part del seu temps passejant entre llibreries de vell i llegint literatura en majúscules: obres que no tenen res a veure amb el fast food literari, sinó amb la degustació lenta que deixa pòsit. Obres d’autors pretèrits que, en canvi, esdevenen símbol de reflexions i emocions perennes, en contra de la caducitat de molts plaers contemporanis i rabiosament digitals.

Existeixen aquests llibres i també aquests escriptors, però cal reivindicar també la figura d’aquest lector que és capaç de transcendir modes i opinions alienes per saber apreciar tota aquesta riquesa immaterial que l’interpel·la. A ell, a aquest lector incorregible que persisteix malgrat tots els embats de la modernitat més supèrflua, dedica el llibre José Luis Melero, escriptor, bibliòfil i un gran enamorat de la cultura aragonesa.

L’obra, després d’un liminar on se’ns fa una declaració d’intencions en la línia del que acabem de comentar, és el recull d’articles que Melero ha publicat entre el 2015 i el 2018 al diari on col·labora, l’Heraldo de Aragón. No sabem exactament quin criteri s’ha fet servir per a la tria; probablement ha estat una decisió vinculada a la cronologia, per bé que no se’ns explicita (els articles no es presenten amb data). En qualsevol cas, ens trobem davant d’un compendi de cent vint articles que pretenen tenir com a denominador comú els llibres, tant en la seva dimensió intangible com en l’apreciació del seu valor en tant que objecte preciós i de culte, si bé dins d’aquest sac hi caben moltes coses més: des de les experiències personals del propi autor en viatges, llibreries de vell i coneixences diverses, a la narració de detalls singulars sobre personatges històrics i escriptors tant locals com universals, o anècdotes sobre les edicions d’algunes de les seves obres més rellevants. Cal també remarcar la presència destacadíssima de la cultura aragonesa i els seus referents, tal i com no podia ser d’una altra manera venint d’un saragossà estudiós de la seva terra.

Certament, el llibre està ple de qüestions que ens poden resultar curioses. Per exemple, quan se’ns explica el sopar que van compartir Karen Blixen, Marilyn Monroe i Arthur Miller el 1959, els rituals de Marcel Proust a la seva casa d’estiueig a Normandia o les vicissituds que va passar el manuscrit original del Poeta en Nueva York de Lorca (hem destacat algunes de les qüestions més globals, encara que, tal i com ja hem esmentat, bona part del llibre està dedicat a figures aragoneses que generalment desconeixem fora de les seves fronteres). Ara bé, sovint no deixem de preguntar-nos si l’anècdota és capaç d’aportar-nos alguna cosa més: potser adquirirem una nova informació que ignoràvem, però fins a quin punt aquesta anècdota es transcendeix a si mateixa per generar coneixement? A aquest fet, també se li ha d’afegir una altra qüestió que es repeteix de manera més o menys reiterada: i és que, de vegades, la línia entre el Melero transmissor d’una idea i el Melero protagonista de la situació és massa fina.

Cal dir, a favor seu, que l’estil que utilitza no és gens ampul·lós, sinó clar i llegidor; ara bé, en alguns moments podem no sentir-nos representats per determinades apreciacions que pretenen ser gracioses però que denoten un humor anacrònic que avui en dia no ens fa gens el pes ―estem pensant, per exemple, en algun comentari que no titllaríem de masclista, però sí força desafortunat pel que fa a les dones o a certes dinàmiques en les relacions matrimonials―. Alhora, de tant en tant ens trobem amb algunes idees excessivament tòpiques que no ajuden a dotar de singularitat el recull, i que en certa manera es contradiuen amb l’apel·lació inicial a aquest lector que pretén allunyar-se dels llocs comuns.

En resum, aquest és un llibre que ens pot semblar mancat d’una certa finalitat si no estem familiaritzats amb la vida cultural aragonesa o amb la figura de José Luis Melero. Per contra, estem convençuts que no decebrà aquells lectors que saben què hi van a buscar, i que periòdicament esperen amb candeletes la seva columna a l’Heraldo de Aragón.

Anna Pascual i Vall
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.