«Historia crítica de la literatura infantil y juvenil en la España actual»

García Padrino, Jaime. Historia crítica de la literatura infantil y juvenil en la España actual (1939-2015). Madrid: Marcial Pons, 2018. 693 p. (Historia). ISBN 978-84-16662-51-7. 45 €.

Jaime García Padrino, professor jubilat de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, ha dedicat gran part dels seus estudis a la història de la literatura infantil i juvenil (LIJ) en castellà, des de l’extensa i primordial obra Libros y literatura para niños en la España contemporánea (Pirámide-Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1992) que va ser un dels primers estudis erudits sobre el tema apareguts a Espanya.

Entre les seves aportacions es compten monografies sobre autors dels anys vint i trenta i també col·laboracions en obres col·lectives com Historia ilustrada del libro español. La edición moderna: siglos XIX y XX (Fundación GSR, 1996), Gran diccionario de autores latinoamericanos de literatura infantil y juvenil (Fundación SM, 2010). És, per tant, un especialista reconegut en aquesta matèria a qui devem la recuperació d’autors d’abans de la guerra civil (Antoniorrobles, que va ser el tema de la seva tesina de llicenciatura) i dels primers anys de la postguerra (Borita Casas o Elena Fortún). Aquesta dedicació als temps passats no li ha impedit d’estar al dia de la producció de LIJ i de seguir l’evolució al llarg del segle XX i inicis del XXI d’autors i gèneres, tal com ens ho presenta en aquest treball.

En aquesta obra, tal com informa el títol, García Padrino estudia la producció de LIJ des de final de la guerra civil fins als primers anys del segle XXI en totes les llengües oficials de l’Estat, fent especial atenció a dos gèneres sovint poc estudiats: la poesia i el teatre. L’obra, ben editada i ben presentada, s’organitza en quatre grans apartats cronològics: 1939-1952; 1952-1970; 1970-1990 i 1990-2015. Tot i que la lògica i el coneixement del tema que pugui tenir el lector l’ajuden a entendre les divisions, es troba a faltar algun aclariment que expliciti les dates escollides del període (per què 1952? Per què no 1975? Per què fins 2015?).

En el primer apartat de 1939-1952 destaca l’estudi de les seleccions elaborades pel Gabinete de Lectura Santa Teresa de Jesús, organisme creat el 1942 i que fou un dels primers instruments del nacionalcatolicisme per a la promoció del llibre infantil, així com el record i la reivindicació d’autores poc reconegudes –María Luz Morales, Elisabeth Mulder, Mercè Llimona– i d’autors exiliats com Antoniorrobles i Bartolozzi.

El segon apartat, dedicat als anys 1952-1970 és un excel·lent panorama de la producció de l’època en la qual se citen els autors catalans de referència (s’esmenten Carbó, Vallverdú, Sorribas, Teixidor entre altres), però no es té en compte el canvi que va significar la creació de revistes infantils en català com Cavall Fort i Tretzevents a l’any 1962 en la recuperació de la LIJ en llengua catalana. L’anàlisi que García Padrino ens presenta d’aquesta època és, doncs, correcta, però com passa sovint en aquest estudi, parcial.

A la tercera part, sobre el període 1970-1990, s’exposen els canvis que renoven la LIJ, però no esmenta que la dinàmica venia marcada per un canvi polític com el que va comportar el final del franquisme; en canvi, l’autor és encertat en constatar que a finals dels anys vuitanta la producció s’acomoda a les demandes escolars i deixa d’innovar. En comentar la producció d’aquest període en el gènere poètic, a més de ser exhaustiu pel que fa al castellà com en tota la resta de l’obra, García Padrino inclou notables referències a títols en català, tot i que no diferencia entre textos recuperats d’autors d’abans de la guerra, com els Bestiaris de Carner i de Pere Quart, i els de nova creació com els de Joana Raspall i de Miquel Desclot. A la darrera part, de 1990 al 2015, que ocupa més de la meitat de les 693 pàgines de l’obra, el professor ens posa al dia de la producció en aquests anys més recents amb minuciositat i detall.

García Padrino duu a terme una tasca considerable en aquesta obra per oferir-nos l’evolució, descripció i la (seva) crítica de la LIJ en tots aquest anys. No pretén ser una obra de consulta –malgrat la utilitat de l’índex d’autors citats en el text i els diferents apartats del sumari– sinó una obra per conèixer quines són les característiques de cada una de les èpoques, les tendències, modes i també quins són els autors i títols a tenir en compte al llarg dels períodes. Malgrat el títol, el llibre té més d’història que de crítica en el sentit que s’estudien a fons les obres de LIJ i poc o gens aquelles obres dedicades a analitzar-ne la recepció, aspecte que també hagués estat interessant.

En l’obra cal remarcar, d’entrada, la quantitat de la informació que utilitza l’autor. Tot i que en alguns casos reben el mateix tractament escriptors que han fet una gran aportació a la LIJ al costat d’altres que, simplement, han publicat en aquell període, García Padrino demostra no només disposar de bones fonts per a l’aproximació històrica sinó també estar molt al dia. Malgrat l’aparent exhaustivitat de les fonts, sorprèn, però, no trobar en la bibliografia cap obra de les investigadores Teresa Colomer (UAB) i Gemma Lluch (UV) i també crida l’atenció l’absència de l’estudi de la professora Ana Díaz-Plaja (UB) sobre novel·les femenines, quan ell mateix dedica un nombre considerable de pàgines al tema sota el títol «Las niñas de la postguerra y sus arquetipos literarios» (p. 21-33).

Una de les virtuts del llibre és el to didàctic de les exposicions, reflex de l’ocupació docent de l’autor, amb les pàgines inicials en cada període que serveixen de resum de les tendències i característiques del període. Dins d’aquesta llarga panoràmica de setanta-sis anys de LIJ, el lector pot documentar-se sobre la producció de cada període –sobretot en castellà, però també en les altres llengües–; a més, insistim, s’incorpora l’estudi dels gèneres de poesia i teatre, sovint oblidats. Per altra part, l’obra s’acompanya d’abundants reproduccions en blanc i negre de cobertes dels títols comentats.

En el conjunt, es troba a faltar una introducció que presenti l’obra, com està estructurada i per què, què s’estudia i què no..., introducció on podrien també explicitar-se els criteris dels períodes cronològics establerts. D’altra banda, caldria corregir els errors en les transcripcions dels títols catalans, encara que siguin pocs: així trobem Historia d’un reí que tenia el ñas vermeil (p. 365 i 383), Hi ha cosas que són de mal perdre (p. 389). Pel que fa al contingut, en una obra tan extensa, trobem a faltar que no es parli dels àlbums i, per tant, dels il·lustradors, una part destacada de la LIJ, sobretot en els anys més actuals. I, com hem dit anteriorment, d’una història crítica n’esperaríem una visió més enllà de títols i autors que al·ludís també als canals i els mitjans de la LIJ, la crítica i la recepció... Possiblement aquest seria un altre enfocament i és el títol el que ens crea unes expectatives falses.

En resum, si el lector té en compte aquestes excepcions –i la recomanació de no fer una lectura seguida com una monografia, sinó segons aspectes del seu interès– aquesta és una obra del tot recomanable per a persones interessades en la història de la LIJ, sobretot, en castellà.

Teresa Mañà 
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.