Leer con niños

Alba Rico, Santiago. Leer con niños. Barcelona: Penguin Random House, 2015. 330 p. ISBN 978-84-397-3058-3. 12,90 €.

Seria bo que no ens deixéssim despistar per aquest títol prosaic, gairebé de guia pràctica, que tenim al davant: i és que Leer con niños ho és tot menys un llibre convencional. Aquest fet té molt a veure amb el perfil del seu autor, Santiago Alba Rico, un filòsof madrileny que havia estat guionista del programa infantil dels vuitanta La bola de cristal i que disposa d’una llarga trajectòria dins del món de l’esquerra marxista tant és així que es va presentar com a candidat de Podemos al Senat per Àvila en les darreres eleccions. Tots aquests ingredients els trobem dins d’un assaig que aborda la relació entre nens, hàbit lector i societat des d’una perspectiva transversal, amb una voluntat clara de traspassar qualsevol límit disciplinar enllaçant filosofia, literatura o política i narratiu combinant ficció i no-ficció.

El llibre s’estructura en sis capítols, precedits per un pròleg d’Alba Rico a la segona edició la primera va ser l’any 2007 i d’una introducció. En aquests dos apartats, el filòsof ens explica el costum que va adquirir des que els seus fills eren petits de llegir-los tota classe d’obres literàries en veu alta sobretot obres clàssiques que consideraríem destinades a adults, cosa que va forjar un vincle molt fort entre ells. Partint d’aquí, reivindica la necessitat de la lectura, no pas des d’una perspectiva idealitzada (llegir potser ens pot fer més intel·ligents, però ens fa necessàriament més feliços?), sinó entenent-la com un pilar fonamental en la lluita contra la lleugeresa de la societat actual. Aquí ja apunta el que esdevé una constant al llarg de tot el llibre: la seva crítica punyent al sistema capitalista.

Pel que fa al cos de l’obra, abans que res convé assenyalar-ne la particularitat de l’estructura: cada capítol de l’assaig a excepció de l’últim, que serveix a mode de conclusió té la seva contrapartida en la ficció, amb un conte escrit pel mateix autor afegit al final de cadascun d’ells. La intenció: representar literàriament el contingut reflexiu exposat. Cal dir que aquesta representació té un caràcter molt metafòric, amb trets fins i tot d’imaginari surrealista; per tant, no n’hem d’esperar uns paral·lelismes exactes ni unes conclusions tancades.

Dit això, i centrant-nos només en la part assagística de l’obra, podem esbossar unes quantes de les idees que es plantegen. Així doncs, al primer capítol Alba Rico reivindica el relat com una de les primeres eines que permet als nens acotar les coses. I és que el relat posa límits, precisa i concreta un món de per si il·limitat, infinit. Al segon capítol, introdueix el concepte de «solteria»: solter no és aquell que no està casat, sinó el que no estima. Segons ell, la societat capitalista és una societat plena de solters i, per tant, plena d’orfes i té la voluntat explícita de crear-ne. Com rebel·lar-s’hi?: a través del compromís amb fills i llibres. Al tercer capítol, continua incidint en l’anàlisi social per afirmar que el predomini de la imatge contribueix a forjar «murs» i «passadissos»: murs contra allò que ens vulgui recordar la nostra corporeïtat com els immigrants i passadissos que, com els aeroports, són mers llocs de pas on el moviment continu ens impedeix aturar-nos, reflexionar, esperar de manera real.

Contraposat a això, ens queda, de nou, els nens i els relats, que ens obliguen a aturar-nos de debò: ells ens tornen el temps i ens el fan conscient. Al quart capítol, pren l’exemple de l’Odissea per parlar de la relació entre relat i memòria, així com del temps narratiu de l’espera, que es materialitza simultàniament en el temps de la lectura i en el temps de l’acció. Al cinquè capítol, reprèn la crítica social per reivindicar la necessitat de restablir el temps del relat i el temps de la lectura: enfront de la rapidesa del gag visual que té com a finalitat satisfer-nos de manera immediata, la lectura ens ensenya a tenir paciència i a saber digerir, alhora que ens ensenya a acceptar amb independència dels nostres gustos: una novel·la pot tenir un final trist que no desitjaríem, tot i que podem entendre que és el final que necessita. Finalment, al sisè capítol conclou que els llibres són allò que ens permet sortir de nosaltres mateixos i del lloc on estem per tornar-hi a entrar d’una altra manera, amb una mirada molt més conscient i lúcida.

Certament, ens trobem davant d’un llibre original, amb un plantejament impossible de categoritzar; és una obra de visió global, desacomplexada, que aposta per associar lliurement idees i disciplines diverses. Aquest fet, en un món tan acostumat a etiquetar, compartimentar i microespecialitzar, és una bona cosa; tot i així, també té la seva contrapartida. Així doncs, de vegades ens pot donar la impressió que algunes idees no estan del tot ben lligades o que són massa diferents per veure-hi el vincle que Alba Rico pretén; en conseqüència, en ocasions ens pot semblar que hi ha digressions excessives que ens acaben conduint ben bé no sabem a on. Aquest punt té molt a veure amb el gran pes que té la crítica política en aquest assaig, feta des d’una perspectiva ideològica molt clara. No hi ha res a dir sobre les seves idees, totalment legítimes; el que sí que podem qüestionar és l’enfocament que els dóna, un enfocament que sovint ens pot semblar massa simplista, fins i tot maniqueu, amb poc marge per al matís i la complexitat. En aquesta mateixa línia, també ens pot fer arrufar el nas el que podríem considerar una certa idolatria de la figura de l’infant i de la maternitat/paternitat, que sobrevola tot el llibre.

Sigui com sigui, es tracta d’una aposta valenta per a la manifestació d’una veu pròpia, d’una manera singular i diferent d’entendre i plantejar les coses. De vegades ens sentirem a prop, d’altres molt lluny, de les idees que desgrana; en qualsevol cas, es tracta d’una obra que ens interpel·la de manera constant i això ens obliga a moure fitxa i a posicionar-nos. En definitiva: Leer con niños ens fa pensar, aconseguint amb èxit una de les principals funcions que el seu autor reivindica per a la lectura. 

Anna Pascual Vall
De la 4a promoció de l'Escola de Llibreria

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.