«Les nostres riqueses»

Adimi, Kaouther. Les nostres riqueses: una llibreria a Alger. Trad., Anna Casassas. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2018. 188 p. (Antípoda; 31). ISBN 978-84-17339-14-2. 18,50 €.

Kaouther Adimi, algeriana i «francesa d’adopció», va publicar el llibre Nos richesses l’any 2017 (Éditions du Seuil), amb el qual va guanyar el premi Renaudot dels estudiants, el Prix du Style 2017, i va ser seleccionada per l’Acadèmia al premi Goncourt 2017. Arran d’aquest reeixit acolliment, Edicions del Periscopi —amb l’acurada traducció d’Anna Casassas—, en publica l’edició catalana, que va arribar a les nostres llibreries el passat mes de novembre.[1]

Les nostres riqueses és el relat, a mig camí entre la ficció i la realitat, entre el passat i el present, de la famosa llibreria, biblioteca, editorial, lloc de trobada o «saló literari» al capdavall, d’Edmond Charlot, una figura importantíssima per a les lletres franceses. En 1936, Edmond Charlot va obrir Les Vraies Richesses a la ciutat d’Alger, un espai minúscul de quatre per set metres que encara continua en peu i que, malgrat les seves limitacions físiques, va fer possible l’intercanvi i circulació d’idees, la supervivència i la resistència cultural, en un moment turbulent per a l’Àfrica francòfona. Allà es van reunir personatges i escriptors de la talla d’Albert Camus, Jules Roy, Antoine de Saint-Exupéry, André Gide, Emmanuel Roblès, Max-Pol Fouchet...

A més de funcionar com a punt de trobada entre les diferents personalitats dels cercles literaris, Les Vrais Richesses va desembocar ràpidament en una editorial, ja que la labor cultural que Charlot portava a terme demanava no solament vendre els llibres que considerava indispensables, sinó editar-ne aquells que no passaven la censura de l’època. Així va ser com Albert Camus publicaria el seu primer text amb el segell editorial de Charlot, Révolte dans les Asturies, com també es van publicar els primers textos de Max-Pol Fouchet i Jules Roy, i d’altres escriptors ja situats com Saint-Exupéry, Rainer Maria Rilke, Gertrude Stein o Lorca, entre d’altres.

Adimi recull aquest fet, la història de Les Vrais Richesses, a través de la lectura que realitza durant un any sencer d’una bibliografia de llibres, articles, pel·lícules i arxius, al voltant d’Edmond Charlot i la seva llibreria. A partir de la seva investigació, construeix un entramat literari on imagina un escenari en l’actualitat en què la llibreria ha de tancar i convertir-se en una botiga de bunyols. En Ryad, un jove que ha de fer unes pràctiques d’enginyeria, és enviat a Les Vrais Richesses per buidar-la, llençar-ne els llibres i convertir-la en un establiment completament diferent. Allà coneixerà l’Abdallah, l’antic i últim regent de la llibreria, i els habitants del barri, que a poc a poc li fan comprendre el valor dels llibres i el símbol de llibertat i intercanvi cultural que ha esdevingut la llibreria.

Es conjuguen, d’aquesta manera, tres escenaris diferents que l’autora conjumina intel·ligentment per explicar la seva història: la narració de l’Alger ocupada i sacsejada per la guerra, la reelaboració del diari personal de l’Edmond Charlot, i la trama fictícia del tancament de la llibreria. Tot plegat acaba construint una bella imatge en el temps i en la història, una narració que és alhora un testimoni d’una fita inoblidable a la història de la literatura i una reivindicació de l’estatut de la cultura, una ferma resistència davant l’aparentment imparable avanç de la mercantilització de les lletres i l’esgotament que provoca, una petita exposició de fortalesa —de set per quatre metres—, però invencible en el temps, per sempre eterna.

Sarai Herrera
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
Codirectora de LitFem: revista de crítica  


[1] N’hi ha també una edició en castellà, publicada per Libros del Asteroide el 2018 [N. de la R.]

 

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.