Librerías

Allà on la literatura es torna més física

Jorge Carrión. Librerías. Barcelona: Anagrama, 2013. 342 p. (Argumentos; 453). ISBN 978-84-339-6355-0. Finalista Premio Anagrama de Ensayo, 2013.

Una de les funcions de l'escriptura ha estat de sempre la voluntat de fixar la memòria d'un món crepuscular, el recorregut emocional i emocionat d'un autor en el naufragi d'allò que va ser la seva gent i la seva pàtria; i el món de Jorge Carrión ha estat i segueix sent el llibre, els llibres, i aquells qui poblen aquest seu espai mític: escriptors i llibreries, la cartografia de la seva pàtria més íntima.

Seria inexacte però de classificar aquesta obra lúcida i erudita, a més de força entretinguda, només com la memòria del naufragi d'un món. Jorge Carrión tampoc no ens proposa com muntar una llibreria, ni un recorregut ordenat i programàtic pels diversos models de negocis llibreters, encara que al capdavall potser el lector interessat en podrà treure alguna lliçó interessant. Tampoc no és específicament un llibre de viatges, malgrat que alguna cosa té de peregrinació. Sí que hi ha molta reflexió i pensament –molta literatura– sobre la cultura i la seva transmissió, i tot això lligat inextricablement a un mapa mundial aleatori i selectiu d'aquests espais destinats al comerç i l'intercanvi de llibres, aquests espais nostàlgicament i feliçment apàtrides.

Segons Carrión, les llibreries són uns éssers efímers que experimenten una existència sovint curta, atzarosa, –i més quan se les compara a la llarga vida de les biblioteques. Les llibreries tenen freqüentment vides difícils, èpiques, també poden però seguir existències adotzenades –formar part d'una cadena–, o patir la fama i esdevenir cèlebres en transformar-se en un lloc mític (turístic!), i en aquests moments de canvis poden simplement desaparèixer.

I aquí entra la figura de l'escriptor que vol fixar aquest món en mudança o declivi, historiar aquestes màquines del temps, a través d'un recorregut personal per un sèrie de llibreries d'arreu del món –no sempre les més significatives. [...] sentí que estaba sellando algún tipo de documento, que iba acumulando estampas que certificaban mi paso por una ruta internacional de las librerías más importantes o más significativas o mejores o más antiguas o más interesantes o simplemente más accesibles en aquel momento […] Fue en la Librería del Pensativo de Ciudad de Guatemala donde recogí el primer sello.

Llibreries d'Orient i d'Occident: la Librairie Kauffmann d'Atenes, la Livraria Bertrand de Lisboa –la més antiga del món– o la Lello de Porto –probablement, una de les més boniques. La Shakespeare and Company o la Hune, entre d'altres llibreries parisenques, algunes ja desaparegudes: subversió, activisme, qualitat o postura? La Karl Marx Buchhandlung de Berlín Est, les llibreries de l'Havana, Caracas o Moscou i el seus significats en la política. L'encontre o la separació entre diversos mons en la Librairie des Colonnes de Tànger, llibreters i llibreries d'Istanbul, Shanghai, Beijing o Tokyo...

Les llibreries del Nou Món: la ruta 66, Amèrica de costa a costa, de la Strand de Nova York a la Green Apple i a la City Lights de San Francisco; sense oblidar World's Biggest Bookstore d'Ontàrio, al Canadà. I d'allà sempre cap al Sud: el carrer Donceles a Mèxic DF de la mà de Roberto Bolaño, El Virrey de Lima, llibreries de Montevideo, i evidentment Buenos Aires com a metàfora: espectacle, autenticitat i cultura. I de retorn a París, icones, mites, fetitxes, turistes.

I roda el món i torna el Born, Mataró, Barcelona i Madrid, la Robafaves, Laie, La Central del CCCB...

Metaliteratura?, un llibre més sobre llibres (aquesta moda de la colzada intel·lectual entre parells)?, una col·lecció de souvenirs?, la moleskine d'un mitòman? Potser sí, però bastant més que tot això: un text intel·ligent i profund que es mou entre la reflexió sobre la llibreria com a ésser viu, com a significat, com a acumulació i dispersió del saber; literatura de viatges, història i crítica cultural i literària, el significat de la lectura, de les modes, de les icones literàries, la literatura com a subversió i com a consum. Més enllà del negoci, la relació entre la creació literària i la llibreria, el centre descentralitzat de la cultura, la mitomania posada al descobert.

Las librerías son negocios en un doble nivel, simultáneo e indesligable: económico y simbólico, venta de ejemplares y creación y destrucción de famas, reafirmación del gusto dominante o invención de uno nuevo, depósitos y créditos. Las librerías, desde siempre, han sido aquelarres del canon y por tanto puntos clave de la geopolítica cultural. El lugar donde la literatura se vuelve más física […]

L'obra de Jorge Carrión, Librerías, va merèixer la condició de finalista en l'última edició del premi  Anagrama, un dels pocs premis del nostre país del qual ens en podem fiar, com a mínim en el que és essencial: allò que llegirem tindrà sentit i qualitat, gruix.

Un text excel·lent.

Ressenyador: Lluís Agustí

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.