Los lectores de revistas culturales

Los lectores de revistas culturales [en línia]: perfil y nuevos hábitos de lectura. Madrid: ARCE, Asociación de Revistas Culturales de España, 2015. 62 p. <http://www.revistasculturales.com/xinformes/LectoresRC.pdf>. [Consulta: 16 des. 2015].

Recentment, s’ha publicat l’informe Los lectores de revistas culturales: perfil y nuevos hábitos de lectura, encarregat per l’Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE) i realitzat per ICC Consultors, empresa catalana de consultoria en els àmbits de la cultura, l’educació i altres polítiques socials.

ARCE va néixer l’any 1983 per iniciativa dels mateixos editors de revistes culturals amb l’objectiu de posar en comú els recursos i instruments necessaris per a la promoció d’aquests projectes culturals i empresarials. Entre les iniciatives que l’associació porta a terme, destaca l’elaboració d’estudis i informes sobre el sector de l'edició de les revistes culturals a Espanya. Després d’analitzar en d’altres informes els trets característics d’aquestes revistes, aquest darrer estudi tracta del perfil del lector de revistes culturals (una línia ja iniciada el 2006) i de com aquesta figura ha anat evolucionant en l’entorn digital.

Amb aquest objectiu, el treball s’estructura en tres grans capítols: el primer capítol presenta el perfil dels lectors de revistes culturals; el segon, des d’una perspectiva més psicosociològica, analitza el temps i els motius de lectura, la seva valoració, els suports preferits i els mitjans en els quals es troben continguts similars. Per últim, el tercer capítol presenta les conclusions.

Les dades procedeixen d’un qüestionari adreçat a lectors de revistes culturals. Tot i que no s’esmenta el nombre de lectors als quals es va enviar el qüestionari i, per tant, es desconeix la taxa de resposta, així com la seva representativitat, en total, es varen rebre 943 qüestionaris vàlids.

Els principals resultats de l’estudi es poden sintetitzar en els següents aspectes:

Des del punt de vista sociodemogràfic, el lector de revistes culturals acostuma a ser un home (3 de cada 4), adult (4 de cada 10 té entre 46 i 60 anys, i 3 de cada 10, entre 31 i 45 anys), amb estudis superiors (9 de cada 10) i en actiu (7 de cada 10 estan treballant).

Des d’una vessant més psicosociològica, estem davant de grans lectors (7 de cada 10 llegeixen més d’1 hora al dia), que han llegit un llibre en el darrer mes (9 de cada 10) i són optimistes respecte al temps que dediquen actualment a la lectura en relació amb anys anteriors. Els lectors de revistes culturals estan també molt interessats per la cultura en general (7,3 sobre 10) i, especialment, per les activitats relacionades amb els llibres (8,9), les revistes (7,9) i la música (7,9). Quant a la relació que mantenen amb la revista, s’observa un predomini de lectors fidels, que fan una lectura pausada de les revistes, dedicant-hi un temps important (3 hores de mitjana) i que prefereixen el suport paper al digital (7 de cada 10).

També des de la vessant psicosociològica, s’observa una preferència dels lectors de revistes culturals per l’entorn digital. Així, el col·lectiu fa un ús generalitzat i intensiu d’Internet, essent l’adquisició de productes culturals (llibres i entrades a espectacles) a través d’Internet superior a la de la resta de la població. Pel que fa als lectors més joves (entre 16 i 30 anys), s’observen uns nivells d’ús de continguts audiovisuals (pel·lícules i vídeos) i de blogs i xarxes socials molt alts (7 de cada 10). Tot i així, l’estudi comprova com la freqüència d’ús d’activitats més específiques de l’entorn digital (com navegar, gestionar el correu electrònic o descarregar arxius, entre d’altres) és superior a la d’aquelles relacionades amb la cultura.

L’estudi proporciona, doncs, una gran quantitat d’informació no recollida en d’altres fonts, com ara les estadístiques oficials sobre consum i pràctiques culturals de la població espanyola. Si bé aquestes darreres proporcionen informació sobre els trets sociodemogràfics dels lectors o compradors, no n'acostumen a recollir característiques psicosociològiques, com ara les seves preferències comunicatives, percepcions o experiència, de caire molt més subjectiu. D’aquí la rellevància de l’estudi encarregat per ARCE. Cal, però, destacar que recentment el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte ha publicat la darrera edició de l’Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España 2014-2015 en la qual s’ofereixen dades sociodemogràfiques dels lectors de revistes culturals a Espanya. Així, a partir d’una mostra de 16.500 persones de 15 anys en endavant, es pot conèixer també el perfil del lector de revistes culturals a Espanya que, tot i algunes diferències, no s’allunya gaire del de l’estudi d’ARCE.

A més del perfil del lector de revistes culturals, l’estudi posa en relleu els principals reptes als quals fan i hauran de seguir fent front els editors de revistes culturals. Per una banda, hi ha l’entorn digital i, amb ell, la gestió de nous hàbits i pràctiques de lectura i de participació cultural, en general. Amb un especial predomini dels joves en aquest nou entorn, és fàcil imaginar un lector més actiu, que prescriu i suggereix continguts, interactua amb l’escriptor i/o editor, i que fins i tot participa en el procés creatiu. Aquestes transformacions que s’estan produint també en d’altres sectors culturals porten, inexorablement, a canvis en els models de negoci tradicionals i, per tant, en les fonts de finançament, la gestió dels recursos humans i en les estratègies de les entitats propietàries. Per altra banda, cal afegir-hi també la crisi econòmica que ha fet i segueix fent perillar el futur d’algunes d’aquestes revistes, nascudes com a projectes culturals personals, llunyanes d’una lògica empresarial.

És amb la sortida de la crisi i la gestió de les oportunitats que alhora comporta el nou model digital que se situa el futur de moltes d’aquestes revistes. En aquest sentit, l’informe assenyala la necessitat de posar en marxa actuacions vinculades als lectors més joves que fan un ús més intensiu de l’entorn digital i, en especial, de les xarxes socials i blogs. Sense perdre el valor social i cultural que envolta aquests tipus de propostes, és necessari seguir pensant en els millors camins que facilitin l’adaptació i supervivència, en alguns casos, de les revistes culturals. 

Anna Villarroya
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.