Una gran obra de consulta sobre literatura

Estébanez Calderón, Demetrio. Diccionario de términos literarios. 3.ª ed. Madrid: Alianza, 2016. 1.423 p. ISBN 978-84-9104-524-3. 63,25 €.

Les obres de consulta són una font d’informació imprescindible quan ens cal trobar una dada ràpidament. També en l'entorn llibreter ens trobem molt sovint en la necessitat de recordar un autor, de desxifrar un títol que «aproximadament» ens demana un client, de saber la disponibilitat d'una edició... Cada vegada més, les obres de consulta es troben disponibles en línia, amb els innegables avantatges que aquesta modalitat comporta respecte del paper: capacitat incommensurable per emmagatzemar informació, possibilitats potents de recuperar-la i actualització permanent de les dades. Tanmateix, també és cert que existeixen una gran quantitat d'obres de consulta que continuen publicant-se en paper i que compleixen perfectament la funció per la qual existeixen.

El cas que comentem tot seguit, Diccionario de términos literarios, de Demetrio Estébanez Calderón, és d'aquelles fonts d'informació que han d'estar a l'abast dels professionals que tracten amb literatura. Es titula «diccionario», però no és pas una obra que ofereixi definicions estrictes, va molt més enllà. La naturalesa de la seva informació l'apropa més al que són les enciclopèdies, ja que les entrades són explicacions prou detallades.

Cal dir que amb aquest mateix títol existeixen almenys quatre altres obres publicades en castellà: de María Victoria Ayuso de Vicente, Consuelo García Gallarín i Sagrario Solano Santos (Akal, 1990; 407 p.), d’Ana María Platas Tasende (Espasa, 2000, 2004, 2007 i 2011; XXX, 801 p.), de María Victoria Reyzábal (Acento, 1998 i 2003; 223 p.), i de Carlos Vicent (Escuela Española, 1994; 144 p.). I, si més enllà de la coincidència de les paraules del títol, consideréssim obres amb objectius similars, en trobaríem fàcilment una vintena. Algunes de força notables, com la d’Angelo Marc Hese i Joaquín Forradellas, Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria (Ariel, 1986, 1989, 2013; 446 p.). Si depassem les fronteres de l’Estat, hauríem de retenir obres mestres en aquest gènere, com la d’Alex Preminger i Terry V.F. Brogan, The new Princeton encyclopedia of poetry and poetics (Princeton University Press, 1993, 1997, 1999; XLVI, 1.383 p.) o la de J. A.Cuddon, A dictionary of literary terms and literary theory (Wiley-Blackwell, 1977, 1998, 2013; XVIII, 784 p.).

L’obra que comentem avui, de Demetrio Estébanez Calderón, va ser publicada per primer cop a Madrid per Alianza Editorial el 1996, i després reeditada el 1999. Ens trobem ara amb la tercera edició, del 2016. Disposa, per altra banda, d'una versió reduïda, del mateix autor: Breve diccionario de términos literarios (2.ª ed., Madrid: Alianza Editorial, 2015; 623 p.).

De l’autor podem dir que és doctor en Filologia Hispànica, catedràtic de llengua i literatura espanyoles i que ha estat professor convidat en diverses universitats estrangeres. La gènesi d’aquesta obra magna l’hem de situar vers 1983, quan l’autor impartia literatura al batxillerat. Ja llavors va elaborar per als seus alumnes unes fitxes sobre gèneres i altres conceptes literaris bàsics. Passat el temps, vers 1986, concebí la realització del diccionari tal com el coneixem avui. Preparar aquella primera edició li comportà deu anys de feina. I ara, després de 20 anys de la primera aparició, ha cregut oportú actualitzar-la i millorar-la. Es pot dir, doncs, que es tracta de l’obra de tota una vida.

Per precisar l’abast temàtic del llibre, direm que, a més de les matèries nuclears (teoria, crítica i història literàries, literatura comparada, mètrica, retòrica, estilística...) inclou informació de disciplines col·laterals com ara lingüística, semiòtica, filosofia, estètica, cinema o música. Les entrades són dedicades a diferents tipus de conceptes: gèneres, temes, escoles...; però no dona entrada a autors ni obres (tot i que són citats molts, òbviament, a l’interior del text). En total, més de 1.500 articles, ordenats alfabèticament.

El seu abast cultural és mundial, tot i que és inevitable i comprensible que hi hagi un desequilibri a favor de la cultura on apareix l’obra; tanmateix, el desig d’universalitat es constata amb la presència d’un seguit d’articles dedicats a conceptes estrangers, com les cultures àrab, hebrea, japonesa, xinesa i índia. En aquesta tercera edició s’ha ampliat la informació sobre generacions literàries (entre elles, de les literatures catalana, gallega i basca). L’enfocament en el tractament dels continguts vol ser plural, intenta recollir diferents tendències de la crítica literària.

Pot sobtar que, al costat de les poesies xinesa i índia, no hi hagi entrades similars per a les poesies francesa, italiana o japonesa, per exemple. Tampoc hem detectat cap entrada dedicada a la literatura infantil i juvenil (però sí que n’hi ha per a la «ciencia ficción» o «novela negra»). Tanmateix, en fullejar l’extensa obra sense un objectiu determinat, se’ns en van els ulls aquí i allà cap a conceptes del nostre interès, per veure’n la síntesi enciclopèdica o per adquirir coneixement.

L’organització de l’obra, com hem dit, és alfabètica. Aquest és el sistema que permet recuperar més ràpidament una entrada, tot i que no agrupa els conceptes afins. Per sort, els articles inclouen múltiples remissions a altres articles relacionats (aspecte que s’ha incrementat notablement en aquesta edició). Hauria estat molt bé que l’obra comptés amb dues eines de recuperació de la informació: un índex temàtic, que donés la llista de les entrades per categories, i un índex alfabètic, que permetés recuperar autors i obres citats en l’interior dels articles.

Mereix ser destacada la bibliografia del final del llibre (que correspon a les fonts citades en els articles) i que ocupa 91 pàgines (més del doble que en l’edició anterior), amb unes 3.600 referències, tant de llibres com d’articles (llàstima que les obres anònimes entren per AA.VV.) i prou actualitzada: moltes d’elles corresponen a obres dels anys 2000 (tanmateix, no hi ha presència de fonts en línia). Tot i que a la bibliografia no se citen recursos electrònics, en algunes entrades s’hi fa referència explícita (a «bibliografía», «biblioteca» i altres), tot i que són referències de recursos força generals.

L’extensió dels articles és variable, segons la rellevància de cada concepte. Així, hi ha entrades que es resolen en unes poques línies («encomio», p. 378; «histerología», p. 633; «mimodrama», p. 807) i d’altres que ocupen diverses pàgines i que podríem qualificar de breus monografies sobre el tema («belleza», p. 111-117; «canon», p. 150-158; «canon hispánico», p. 163-174; «comparada (literatura)», p. 245-253; «poesía china», p. 1.006-1.023; «poesía india», p. 1.025-1.040); «Real Academia», p. 1.098-1.112; «Renaixença», p. 1.134-1.141...). La redacció ens ha semblat clara i entenedora, i prou completa alhora. La coherència en l’exposició de la majoria dels continguts també és de lloar (definició del concepte, etimologia i origen, desenvolupament sistemàtic, al·lusió a altres autors, exemples, remissions a entrades relacionades, bibliografia).

En alguna ocasió hi ha algun dibuix o quadre que ajuden a comprendre el significat del concepte. Per exemple, a «caligrama», «comunicación», «crítica literaria», «edición», «emblema», «greguería», «kathakali», «metagrafo». D’altra banda, en moltes entrades es reprodueixen fragments breus de textos literaris. A més, com hem dit abans, en els articles d’una certa extensió hi ha bibliografia citada.

Esperem haver donat a entendre, amb aquesta breu revisió, com n’és d’excel·lent i utilíssima aquesta obra, tant per aclarir dubtes concrets com per ampliar el coneixement literari, obrint-la per qualsevol pàgina. El fet que sigui fruit d’una sola persona (amb les possibles mancances lligades a aquest fet) no fa més que enaltir el mèrit de l’autor d’aquesta obra, que podríem qualificar de monumental. Una detall per constatar la seva vàlua és que forma part de la bibliografia recomanada en diverses assignatures universitàries.

Amadeu Pons
Coordinador de l’Escola de Llibreria

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.