«Une brève histoire du roman noir»

Pouy, Jean-Bernard. Une brève histoire du roman noir. Collab., Stéfanie Delestré. Paris: Points, 2016. 129 p. ISBN 978-2-7578-5524-9. 6,20 €.

Jean-Bernard Pouy és un escriptor definit com a llibertari francès, autor de més de seixanta novel·les i creador de diferents col·leccions literàries. Un expert en narrativa negra i, sobretot, un gran entusiasta seguidor i coneixedor d’aquest gènere literari. Entre les seves creacions podem trobar Spinoza encule Hegel (1983), Démons et vermeils (2000), Mes soixante huîtres (2008), Calibre 16 mm (2013)...

Une brève histoire du roman noir no és una novel·la policíaca, de suspens; no espereu tampoc qualsevol derivació del gènere negre. És un llibre que m’ha sorprès i he de dir que molt. M’esperava una petita (pel nombre de pàgines) novel·la negra i, en lloc d’això, he obtingut una extraordinària radiografia de la literatura negra. Una visió, indubtablement subjectiva, d’aquest gènere. Podríem dir que és un assaig de la literatura negra, un vademècum on podem anar a cercar qualsevol autor, obres, i fins i tot personatges d’un bon nombre de novel·les.

El llibre consta de nou capítols. Comença amb un «Agafem la bèstia». Els capítols posteriors van dedicats a cadascun dels nivells que considera que existeixen. Els dos darrers capítols corresponen a «Negre al davant o, senzillament, Visca la novel·la negra» i «Salvem un arbre, mata un novel·lista!».

Abans de res, per situar-nos, enumera les categories que existeixen i les diferències que ens podem trobar en la literatura negra. Hem de ser conscients en tot moment del que llegim. Hi ha novel·la policíaca, de suspens, d’intriga, detectivesca. Per a ell, la novel·la negra policíaca és un subgènere de la «polar» (la polar com a renovació o nou moviment literari de la novel·la policíaca). La «polar» americana des dels anys vint fins als seixanta, però també podria ser la neopolar francesa dels setanta.

També ens fa una classificació molt especial per ajudar-nos a conèixer els autors, dels quals n’estableix sis categories. Realment, fins que no t’ho diu no t’adones que té sentit, i resulta sorprenent anar cercant els autors per comprovar si realment estan ben definits.

A la llista dels autors controladors («Les aiguilleurs») podem trobar Dashiell Hammett. Al mateix temps que ens ofereix un repàs de la seva obra, ens fa descobrir una obra mestra, The glass key (1931). En aquesta categoria també descobrim Raymond Chandler i la que ell considera com una de les gran obres del segle, The long goodbay (1953). Dins d’aquesta mateixa categoria podem trobar autors de diferents països, com James M. Cain, Manuel Vázquez Montalbán, Leonardo Padura, Maj Sjöwall...

A la llista d’autors bojos («Les forcenés»), Georges Simenon, amb una menció molt específica de la novel·la Les gents d'en face (1933) i un repàs ràpid d’algunes de les seves creacions. Marc Villard (Bird, 2008) és un altre autor que inclou en aquest apartat malgrat que considera que pot aparèixer també en el grup d’autors pessimistes. I John Amila amb una extraordinària i molt actual La lune d’Omaha (1964).

Al grup dels pessimistes descobrim entre d’altres Patricia Highsmith i Robin Cook; serien un exemple dins d’una llarga llista, però fa un pas més enllà i ens fa pensar en els autors que han fet referència a la guerra del Vietnam, amb una immensa força narrativa i traumàtica (Robert Stone, Newton Thornburg). De Highsmith diu que «ha creat un univers on l'amoralitat tranquil·la dels protagonistes provoca una inquietud que avança lentament i profundament en la ment del lector».

Al grup dels encesos («les allumés») trobem Andrea G. Pinketts, Charles Williams, James Crumley, Harry Crews i Joseph Wambaugh.

Dins dels escriptors classificats com a «étoile filant» (efecte lluminós, meteor) ens trobem Davis Grubb (The night of the hunter, 1953), Peter Loughran (The train ride, 1966), Stig Holmås i Hunter S. Thompson, entre d’altres.

Finalment, arribem al darrer nivell. Aquest correspon als intel·lectuals i en aquest grup trobem, entre d’altres,Truman Capote, Daniel Pennac, Jean Echenoz...

És un llibre escrit amb passió, que es percep en cadascuna de les petites perles que ens proporciona d’un munt de llibres. Un petit llibre pel nombre de pàgines, però amb tota mena d’informació necessària per estar al dia i tenir més informació d’aquest món, de coses curioses i coses completament desapercebudes en una primera lectura de qualsevol llibre. És com tenir a les mans un «Qui és qui» de la literatura negra polar.

No és un llibre per llegir d’una revolada. Malgrat que es tracta d’un petit llibre hi ha una ingent quantitat d’informació que hem d’anar assimilant. Sembla més un llibre de consulta, aquell llibre al qual pots anar a cercar informació sobre un autor o una obra.

Un llibre que, per als amants d’aquest gènere, pot ser considerat un tresor.

Francina Navarro Bastidas
De la 3a promoció de l'Escola de Llibreria

tipus document: 

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Etiquetes HTML permeses: <a> <em> <strong> <cite> <blockquote> <code> <ul> <ol> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.