develop your own website

Divulgació

Aula externa Bib-UB:
El món i l'audiovisual

El llenguatge audiovisual és capaç de transmetre missatges, històries i emocions amb una narrativa colpidora. Els continguts audiovisuals han esdevingut una part essencial de la societat contemporània i, no en va, són presents en cada lloc i moment de la vida quotidiana.

Conscients de la seva rellevància al món actual, la Biblioteca de Cabrils i la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona organitzen el cicle de conferències El món i l'audiovisual, sobre aspectes diversos de la creació audiovisual. Des de l'octubre de 2019 fins al juny de 2020, set professors del grau de Comunicació Audiovisual, experts en diverses àrees de la creació i la gestió audiovisual, abordaran tot un mosaic de temes en torn del cinema, la televisió i els nous mitjans.

Aquesta iniciativa, que compta amb el suport del Grup d'innovació docent en Comunicació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, aspira a generar una actitud activa i una mirada crítica, i a potenciar l'interès i la sensibilitat per una tècnica i alhora un art que s'ha depurat durant més d'un segle.

Biblioteca Pública de Cabrils

octubre 2019–juny 2020
aforament limitat

Mobirise

La reinvenció de la història: l'ús d'imatges d'arxiu per tornar a viure el passat

29 d'octubre de 2019, 19:00

Josep Rovira, director de documentals del programa Sense ficció (TV3)

Els arxius estan plens d'imatges cinematogràfiques del passat, pel·lícules de ficció, materials comercials, i noticiaris famosos com el NO-DO, més milers de rodatges amateurs de qualitats i valors documentals incalculables.

El conferenciant els ha utilitzats tots ells per revisitar i reescriure artísticament la vida de personatges del passat, com ara el dictador espanyol Francisco Franco i l'artista Salvador Dalí, o fenòmens com el consultori radiofònic de l'Elena Francis.

Les imatges d’arxiu tenen un valor evident per la seva qualitat com a testimoni de la història, i també pel seu interès sociològic i cultural. Un valor que augmenta amb el pas del temps o quan el fet retratat és objecte de polèmica.

Mobirise

Amor romàntic i violència de gènere a les sèries de televisió per a adolescents

14 de novembre de 2019, 19:00

María José Masanet, investigadora en comunicació social, sèries, amor i sexualitat, adolescència i educació mediàtica

Les sèries de televisió son un dels productes mediàtics amb més èxit entre els adolescents i joves i les relacions amoroses i sexuals son una de les principals temàtiques que representen. En aquesta conferència explorarem com son les relacions amoroses i sexuals representades a les sèries i com els adolescents i joves parlen d'elles, és a dir, quin sentit els donen.

Observarem com les narratives amoroses a les sèries adolescents encara es basen en la presentació de masculinitats dominants i feminitats submises i com aquests models estan estretament lligats a la concepció més estereotipada de l'amor romàntic.

Explorarem també els vincles entre els mites romàntics i la violència de gènere. Per acabar, reflexionarem sobre com utilitzar aquestes sèries per treballar amb adolescents els mecanismes de violència simbòlica que poden dominar les seves relacions interpersonals.

Mobirise

Els efectes especials cinematogràfics

12 de desembre de 2019, 19:00

Jaume E. Vilaseca, investigador i professional en el camp de la comunicació i els mitjans audiovisuals, centrat en la postproducció d'imatge

Els efectes especials són un conjunt de tècniques i elements que s'utilitzen a la televisió i al cinema per crear ambients, personatges o realitats impossibles en la vida real, o bé efectes massa cars o perillosos d'obtenir per mitjans normals. Resulta més segur i econòmic gravar l'explosió d'una maqueta a escala reduïda que rodar una explosió real a escala humana, amb el risc de mort o de ferides per als actors i l'equip de rodatge.

Així mateix, també es fa ús d'efectes especials per millorar elements reals prèviament filmats amb mitjans convencionals. Això pot fer-se per mitjà de la inclusió o extracció d'elements en un plànol o també mitjançant la millora d'objectes que ja estaven presents en el moment del rodatge.

Sovint s'utilitzen diverses tècniques en un mateix pla o escena per aconseguir l'efecte desitjat i amb freqüència els efectes especials són «invisibles»; l'espectador no s'adona que la seqüència que està veient és en realitat un efecte especial. En són un exemple els decorats de pel·lícules històriques on l'arquitectura i els voltants no són pas reals, sinó recreats. 

Mobirise

Entendre el mapa del tresor: la metàfora audiovisual al cinema

2020 (per determinar)

Javier Sanz, codirector del film Puzzled love (presentat al Festival de San Sebastián) i director del documental Lejos de la orilla (emès a TV3)

En ocasions la imatge supera allò que representa i transcendeix tot adquirint un significat més enllà de l'evident. Gràcies a aquesta possibilitat, el cinema permet explicar conceptes i emocions complexes de manera senzilla i directa, tot i que no sempre aquesta transmissió es produeix des de la consciència.

Totes les pel·lícules contenen, en major o menor mesura, metàfores visuals. En alguns casos són tan eficaces que, amb un simple moviment de càmera, podem entendre que s'està produint una reencarnació. En d'altres, les metàfores visuals no són òbvies per a l'espectador perquè, de manera deliberada, s'han concebut per comunicar-se amb el seu inconscient.

Mobirise

L'ull darrere la càmera: l'ofici del director de fotografia en el cinema

2020 (per determinar)

Pedro Valero, realitzador televisiu i director de fotografia en ficció, documental i publicitat

La llum és l’element narratiu essencial del cinema per tal d’expressar misteri, alegria, romanticisme, tensió emocional, sorpresa, o bé recrear somnis del passat o ciutats del futur.

Del cinematògraf de Lumière a les petites càmeres digitals actuals, el director de fotografia esdevé els ulls d’un projecte cinematogràfic, de manera que estableix el to, l’ambientació, el subtext narratiu i l’embolcall expressiu del setè art. Meitat tècnic i meitat artista, el director de fotografia trasllada a la pantalla l’art mil·lenari d’explicar històries.

Aquesta xerrada pretén exposar el seu procés creatiu, a més de descriure les referències històriques, i les constants influències tècniques i artístiques del responsable de donar llum a les històries en el cinema. 

Mobirise

Dona i cinematografia, ni un quart: la relació de l’audiovisual i la dona al segle XXI

12 de març de 2020, 19:00

Anna Marquès, doctora en Comunicació, productora audiovisual, periodista, gestora cultural i delegada de CIMA a Catalunya

Fa 4 anys que CIMA elabora un informe sobre la situació de la dona al sector cinematogràfic. CIMA és l’associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals fundada el 2006 a Madrid, amb un objectiu: aconseguir la paritat al sector audiovisual. Any rere any, les dades són dramàtiques.

La participació de la dona en el món cinematogràfic no arriba ni a una quarta part en la majoria de les tasques que s’han de desenvolupar en fer una pel·lícula. Només el 20% dels films que veiem al cinema estan dirigits per una dona. En conseqüència, només queda concloure que la visió que la societat observa en les pantalles dia a dia és predominantment masculina. Què hem de fer per canviar aquesta situació?

Mobirise

Mitjans audiovisuals i salut: representació d'estigmes i propagació de falsos mites

2020 (per determinar)

Sergio Villanueva, investigador en comunicació i salut

Any rere any, més persones fan servir els mitjans i internet per informar-se sobre temes de salut sense preguntar als professionals de referència. Al seu torn, cada cop els mitjans són més importants per llançar campanyes de prevenció i sensibilització en temes de salut. La relació entre mitjans i la salut és, així, un important tema de discussió.

En aquesta sessió es facilitaran eines per combatre la difusió de falsos mites, i es debatrà amb el públic com els mitjans representen certes situacions de salut que impliquen un estigma social.

Mobirise

La importància del màrqueting cinematogràfic: com s'aconsegueix connectar amb el públic

2020 (per determinar)

Carlota Caso, assessora de màrqueting cinematogràfic per a projectes en desenvolupament, i gestora de relacions públiques i esdeveniments als mercats internacionals de cinema

Aquesta xerrada abordarà la importància del màrqueting cinematogràfic en les pel·lícules: com s'aconsegueix que els espectadors coneguem i entenguem com es creen les històries que després veiem a la gran pantalla? Coneixerem com el màrqueting afecta un relat en desenvolupament fins a convertir-se en pel·lícula.

En segon lloc, com es determina el públic objectiu en cinema? I més important, encara: com s'hi treballa perquè el concepte de la pel·lícula arribi de forma clara i concisa? Esbrinarem com es gestiona la comunicació de pel·lícules als mitjans, i quines decisions es prenen per assegurar que els espectadors acudim al cinema.

En tercer lloc, s'hi abordarà la importància de l'elecció en la data d'estrena ideal, i com afecta el fet de no triar la data adequada.

En definitiva, veurem quins són els mecanismes promocionals amb què es treballa per tal de connectar amb els espectadors i que l'obra artística evoqui quelcom a l'espectador final, abans de veure la pel·lícula.

Contacte

Dra. M. Àngels García
garciaasensio@ub.edu
Tel.: 93 40 20924

Adreça

Melcior de Palau, 140
08014 Barcelona