defunció

Defunció de la bibliotecària Montserrat Marmer

El passat 11 de gener de 2019 va morir, a l’edat de 89 anys, Montserrat Marmer Amagat, nascuda el 20 d’agost de 1929. Va acabar els estudis a l’Escola de Bibliotecàries el 1954, amb la tesina titulada Vaciado de la Revue hispanique por materias. Un dels primers llocs de treball fou al Bibliobús 1, de la Diputació de Barcelona, inaugurat el març de 1957, que feia un recorregut per barris extrems de l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues. Fruit d’aquesta experiència és el seu article «Los bibliobuses de Barcelona», publicat a Biblioteconomía, año 20, n.º 57-58 (enero-dic. 1963), p. 44-48. Casada i amb fills, la tornem a trobar anys més tard treballant a la Biblioteca de Catalunya, entre el 1981 i el 1994, en què es jubilà. Descansi en pau.
 
 
Maria Dolors Dorca i Montserrat Marmer consultant un llibre a la biblioteca de l'Escola (entre 1951-1954) 
 

Seccions: 

Ha mort la bibliotecària Carmina Bayó (març 1919-gener 2018)

El passat 2 de gener de 2018, va morir a Barcelona la bibliotecària Carmina Bayó Samsó, als 98 anys d'edat. Era filla de l’arquitecte i catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Jaume Bayó i Font, qui havia treballat per a Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Muntaner. Va tenir 10 germans. Després d'estudiar el batxillerat a l’Institut Ausiàs March amb notes excel·lents, va ingressar a l’Escola de Bibliotecàries el 1937, en plena guerra civil. Quan va acabar la carrera el 1940, va haver de revalidar el títol d'acord amb el pla d'estudis imposat pel nou règim franquista. El 1941 va ser destinada a la biblioteca d’Arenys de Munt, que es va inaugurar l'11 de novembre d'aquell any. El 1943 (amb 24 anys) va ser designada per organitzar la nova Biblioteca de Cornellà de Llobregat, que es va inaugurar el 26 de novembre de 1943. El 1950 va passar a treballar a Barcelona, a la Biblioteca Popular Pere Vila, situada dins del grup escolar del mateix nom, on estigué fins a la jubilació. El 1955 va assistir, amb un grup d'altres bibliotecàries catalanes, al 3r congrés internacional de biblioteques i centres de documentació, organitzat per l'IFLA a Brussel·les. Podeu escoltar una entrevista (de 27 minuts) que Ràdio Cornellà li va fer el 2015. La Sra. Bayó apareix en diverses fotografies de la col·lecció «Fotografies de l'Escola de Bibliotecàries», dins de la Memòria digital de Catalunya.

Seccions: 

Defunció de Montserrat Condomines, bibliotecària i arxivera

El passat 5 de maig de 2017, va morir a Barcelona Montserrat Condomines i Pereña (nascuda l'11 de setembre de 1929). Era bibliotecària titulada per l'antiga Escola de Bibliotecàries, on acabà la carrera el 1950. El títol del seu treball final d'estudis, elaborat juntament amb Maria Elena Faraudo, porta el títol de Bibliografía de don Fernando Valls i Taberner. Posteriorment es llicencià en Història a la Universitat de Barcelona. El 1967 entrà a treballar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, feina que durant un temps compaginà amb la de bibliotecària de la UB (a Dret). Va esdevenir directora d'aquest Arxiu Històric entre 1984 i 1985, i entre 1987 i 1994 (l'any de la seva jubilació), fou directora de l'Arxiu Municipal Administratiu. Fou membre del consell de redacció de la revista Historia, antropología y fuentes orales. Entre les seves publicacions, cal mencionar «Bibliografía de don Fernando Valls y Taberner», Biblioteconomía, año 8, n.º 29-30 (enero-junio 1951), p. 2-29 (escrit juntament amb M. Elena Faraudo, a partir de la seva tesina de l'Escola), i «El archivo de historia oral del Institut Municipal d'Història de Barcelona», Historia y fuente oral, vol. 1 (1989), p. 161-176, escrit juntament amb Mercè Soler i Lluís Úbeda.

Seccions: 

Ha mort la bibliotecària M. Mercè Cardona

Ahir, dimarts, va morir a l'edat de 90 anys la bibliotecària M. Mercè Cardona i Navarro (Girona, 23.10.1926 - Barcelona, 27.02.2017). Mercè Cardona es va titular el 1950 a l’Escola de Bibliotecàries amb la tesina, feta conjuntament amb M. Eulàlia Mata Garriga i María Trias Fargas, Bibliografía de artículos de misceláneas españolas del siglo XX, exceptuando las de Cervantes, i tot seguit va començar a treballar a la biblioteca de la Caixa de Pensions a Girona. El 1986, obtingué el títol de diplomada en Biblioteconomia i Documentació, després d’haver realitzat els cursos d’actualització corresponents.

El curs passat, Mercè Cardona va reprendre la seva relació amb la Facultat quan va fer donació de la seva col·lecció d'ex-libris amb la voluntat que fossin utilitzats per a usos docents. Amb motiu d'aquesta donació, el projecte Història de la publicitat del llibre a Espanya, el grup Exemplar i el màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials (MBCP) van organitzar la Jornada d'ex-libris i col·leccionisme i una exposició coordinada per Pedro Rueda i Isaura Solé.

Etiquetes: 

Seccions: 

Defunció de Miguel Sal, professor de l’Escola de Llibreria

El passat 27 de novembre de 2015 va morir a l’Argentina, a causa d’un infart, Miguel Sal, arquitecte i expert en comunicació. Era professor al postgrau de Llibreria, on impartia continguts relatius al disseny dels espais, mobiliari, senyalització... Miguel Sal (nascut a Buenos Aires el 24 d’octubre de 1960) havia dirigit la remodelació de les cadenes de llibreries Feltrinelli, d’Itàlia, i Waterstones, del Regne Unit, així com desenes d’altres llibreries d’arreu, com La Central. Tenia despatxos oberts a Barcelona i a Bolonya, ciutat italiana on residia habitualment. L’Escola de Llibreria lamenta la pèrdua d’un dels professionals amb més experiència en el seu àmbit d’especialització.

Seccions: 

Ha mort la bibliotecària M. Dolors (Lolita) Mirabent

El passat 12 de maig, va morir, als 88 anys, la històrica bibliotecària de Sitges Lolita Mirabent. Maria Dolors Mirabent Muntané va començar a treballar als 13 anys a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol de Sitges, on havia arribat l'any 1936 amb la seva família procedent de Cuba. Després del batxillerat, va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries, i l'any 1951 esdevingué directora de la biblioteca, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació l'any 1991. Lolita Mirabent va començar la col·lecció local amb l'ajuda de Ramon Plana, i va mantenir i augmentar el llegat Rusiñol i les col·leccions Utrillo i Semir, alhora que la biblioteca es convertia en l'escenari de la vida cultural sitgetana amb classes de català, conferències, etc. L'any 1983, va impulsar la creació de la segona biblioteca del poble, la Biblioteca Josep Roig i Raventós.

La tasca de Lolita Mirabent ha estat reconeguda en diverses ocasions: el 1989 va rebre el premi Trinitat Catasús i el Ploma d'Or, el 1995 van posar el seu nom a una de les sales de la biblioteca, el 2006 la van guardonar amb el Premi Especial a la Nit de Premis de Sitges per l'entrega desinpteressada a millorar la cultura del seu poble, i el 2009 va rebre la medalla d'honor de l'Institut d'Estudis Penedesencs.

Trobareu més informació sobre Lolita Mirabent a: «Tota una vida entre llibres; Lolita Mirabent, l'ànima de la biblioteca». On: cultura, oci, tendències, 15, octubre-novembre 2010, pàg. 22-25, i a «La bibliotecària Lolita Mirabent i Muntané». Personatges Il·lustres de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, pàg. 217.

Seccions: 

Traspàs d'una bibliotecària centenària

 

Carme Portella i Feliu, bibliotecària nascuda a Tremp el 8 de febrer de 1914, va morir el passat 24 d'abril de 2014 a la mateixa localitat, a l'edat de 100 anys. Era filla del metge de Tremp, ciutat on rebé els primers ensenyaments al col·legi de monges de les missioneres claretianes. Més tard, passà a Barcelona, on continuà els estudis al col·legi de monges de la Presentació de la Travessera de les Corts.

Va estudiar a la nostra Escola Superior de Bibliotecàries entre 1933 i 1936, juntament amb la seva germana bessona Josefina, si bé aquesta va començar un any abans la carrera. Mentre estudiava, va portar a terme, conjuntament amb la seva germana, una estada de treball al monestir de Poblet, per ajudar en la reconstrucció de la biblioteca, sota la direcció d'Eduard Toda i Güell. Les pràctiques obligatòries les va fer a Granollers, i l'estiu de 1936 va viatjar a Londres per perfeccionar l'anglès. La seva tesina de final de carrera es titula «Índex de matèries de les obres i publicacions que han estat criticades o estudiades dins dels VII volums del periòdic catalanista Joventut».

Un cop acabats els estudis, fou destinada a la biblioteca pública de Palafrugell, juntament amb la seva companya de promoció Antònia Matosas, la qual ocupà el càrrec de directora. La biblioteca encara no havia estat inaugurada (ho faria el president Companys el juliol de 1938), però des del novembre de 1937 ja s'hi treballava internament. Per circumstàncies de la guerra civil, les dues germanes van ser empresonades a Barcelona de gener a primers de juny de 1938. En sortir de la presó, torna a la seva biblioteca de Palafrugell.

Participa, bé que esporàdicament, al Servei de Biblioteques al Front. Concretament, al recorregut que féu el bibliobús per terres gironines, del 24 al 28 de juny de 1938. Acompanyà la responsable del servei, M. Felipa Español. Acabada la guerra civil, deixa la professió i torna a Tremp. Uns anys més tard (1941) es casa amb el veterinari Leoncio Monreal Martínez, amb qui té vuit fills. El 1982, amb 69 anys, torna a treballar temporalment com a bibliotecària, a la Generalitat de Catalunya, a Barcelona, per tal d'acollir-se a una llei que li va permetre de rebre una pensió.

Arran de la celebració del centenari del seu naixement, esdevingut el febrer passat, la Generalitat de Catalunya li concedí una medalla honorífica, i el mitjà de comunicació local Lo Pallars TV li dedicà un petit reportatge, d'on hem extret la majoria de dades personals d'aquesta nota que ha redactat el professor Amadeu Pons. En aquesta notícia se la pot veure en un vídeo, el dia de la concessió del guardó esmentat: http://www.lopallars.tv/societat-del-pallars/383-carmen-portella-va-rebre-la-medalla-centenaria-de-la-generalitat.

Decansi en pau.

Seccions: 

Defunció d’una bibliotecària centenària: Núria Esquirol Blajot

Aula de l'Escola de Bibliotecàries a la casa dels Canonges - 1930-37 (Arxiu de la FBiD)El passat 11 de gener de 2013 va morir a Barcelona, a l’edat de 100 anys, Núria Esquirol Blajot. Havia nascut a Barcelona el 8 d’octubre de 1912, en una família amb 12 germans. El seu pare, agent mercantil, era lector de la Biblioteca de Catalunya. Ell fou qui la impulsà perquè estudiés la carrera. Ingressà a l’Escola de Bibliotecàries el 1928, i n’obtingué el títol l’any 1932. No es posà a treballar fins després de la guerra civil i, a diferència de la majoria de les seves companyes, no es dedicà a les biblioteques públiques. El 1940 organitzà la biblioteca del Círculo Ecuestre i col·laborava en alguna altra entitat, com l’empresa Barcelona Traction (després, Fecsa), en la qual assessorava en temes legals. El 1941 o 1942 passà a la biblioteca del Col·legi d’Advocats, on restà fins a la jubilació, el 1982. Des de 1972 simultaniejava aquesta feina amb la de bibliotecària de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (fins el 1982). Descansi en pau.

Seccions: 

Defunció de la bibliotecària Maria Cugueró (1915-2012)

La bibliotecària Maria Cugueró, alumna de la XX promoció de l'Escola de Bibliotecàries, va morir el passat dijous, 15 de març, als 97 anys. Maria Cugueró va acabar els estudis l'any 37, en plena guerra civil, i ben aviat es va posar a treballar a la central de Barcelona del Servei de Biblioteques del Front. Precisament és coautora, junt amb Vicenç Allué i Teresa Boada, d'un interessant llibre sobre aquest tema, El Servei de Biblioteques del Front 1936-1939,  que va publicar la Diputació de Barcelona l'any 1995.

Si voleu saber més coses de la Maria Cugueró, i també del servei de Biblioteques al Front, podeu llegir l'entranyable necrològica que li ha dedicat Amadeu Pons al seu blog Bibliotecari: professió de present i de futur.

Seccions: 

Subscriure a RSS - defunció