Escola de Bibliotecàries

Mort de la professora de l’Escola de Bibliotecàries Montserrat Soler i Puntonet (Figueres, 1929-Lledó d’Empordà, 2018)

El passat 15 de juny de 2018 va morir a Lledó d’Empordà Montserrat Soler i Puntonet, bibliotecària diplomada per l’Escola de Bibliotecàries el 1950. Havia ingressat a l’Escola l’octubre de 1947 i va acabar els estudis amb el número u de la seva promoció. La tesina final dels estudis porta per títol «Prensa de Figueras» i es va publicar uns anys més tard a la revista Biblioteconomía (núm. 39, 1954, p. 26-52). El 1951 comença a treballar a la Biblioteca de Catalunya, on és responsable de Servei Fotogràfic. Entre 1971 i 1978 dirigeix la Biblioteca Sofia Barat a Barcelona, i el 1978 retorna a la Biblioteca de Catalunya per treballar a la Secció de Catalogació, on romandrà fins a la seva jubilació el 1994.

Molt bona professional i coneixedora del principis de catalogació, Montserrat Soler va ocupar-se també d’inventariar i catalogar part del fons de la família Rubió i va ser professora de Catalogació a l’Escola de Bibliotecàries, entre 1972 i 1976.

Vegeu-ne més informació al llibre d’Assumpció Estivill, Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries: notícies biogràfiques del professorat (1915-1972).

 

Seccions: 

La Facultat us regala un llibre per Sant Jordi

A partir d’aquesta setmana, teniu disponible en línia, amb accés gratuït, el llibre d’Assumpció Estivill Rius Qui era qui a l’Escola de Bibliotecàries: notícies biogràfiques del professorat, 1915-1972 (Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, DL 2016), 238 p.: il., ISBN 9788447540150.

Creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya com a part del Projecte de Biblioteques Populars dissenyat per Eugeni d’Ors, l’Escola Superior de Bibliotecàries va ser una de les institucions més representatives de l’obra cultural del govern català. D’una banda, i encara que fos a una escala molt reduïda, la posada en marxa de l’Escola va significar una sortida professional qualificada per a la dona quan encara tenia poques oportunitats laborals fora de la fàbrica, el taller o les feines de la llar; d’una altra, el fet que, tant en els anys fundacionals com en l’etapa de la Generalitat, hi donessin classe els intel·lectuals més reconeguts del país va contribuir a envoltar-la d’una aurèola de prestigi que ha quedat impresa en l’imaginari d’una bona part de la professió.

En el llibre, publicat el 2016 a instàncies de la Facultat arran del Centenari de la institució, es repassa la trajectòria professional del seu professorat —de l’il·lustríssim i del que no ho va ser tant—, des dels seus inicis fins a 1972, i aquesta trajectoria s'emmarca en cada una de les etapes de la seva història. Per tal de conservar-ne la memòria, les notícies biogràfiques pretenen recollir de manera més exhaustiva el perfil de les bibliotecàries que hi van donar classe.

Ara, Edicions de la Universitat de Barcelona ha volgut compartir aquesta obra amb tots vosaltres. Esperem que gaudiu de la lectura!

Seccions: 

La Facultat se suma a les celebracions de l'any Toda amb una exposició (febrer-març 2017)

dijous, 9 febrer 2017 - 16:15 a dijous, 30 març 2017 - 16:15

Des d’aquesta setmana i fins a final de març, podeu veure al vestíbul del primer pis de la Facultat una exposició dedicada a recordar la figura d’Eduard Toda (Reus, 1855 - Poblet, 1941) a cura de la professora Assumpció Estivill i amb la qual la Facultat es vol sumar a les activitats de celebració de l'any Toda.

La mostra té dues parts, i una d’elles consta de cinc plafons, cedits per les Biblioteques Municipals de Reus, on es repassa la seva activitat com a bibliòfil i mecenes de biblioteques i la relació que va tenir amb l’Escola de Bibliotecàries. Toda va ser l’introductor de la matèria Restauració de llibres en el pla d’estudis de la carrera i la va impartir des de 1927 fins a 1938. En l’imaginari d’unes quantes promocions de bibliotecàries, les estades de les alumnes al castell d’Escornalbou, convidades pel seu senyor, van ser gairebé llegendàries, i allí van començar les primeres classes de Restauració. També han quedat en la memòria de la professió els sojorns a Poblet, on l’ajudaven a catalogar i restaurar la biblioteca del monestir.

A les vitrines, s’hi exposa, gràcies a la col·laboració de les biblioteques del CRAI de la UB, una petita part de la producció bibliogràfica del reusenc i una sèrie de llibres i treballs acadèmics sobre aquest personatge singular. Les vitrines es complementen amb fotografies i altra documentació procedent de l’arxiu de la Facultat que il·lustren el pas d’alumnes i professors per Escornalbou i Poblet. Aquesta mostra bibliogràfica —podeu veure'n aquí el catàleg comentat— permet fer-nos una idea de la figura de Toda, una de les personalitats més atractives i interessants de la cultura catalana dels darrers dos segles: una carrera consular que el va portar a l’Extrem Orient (Xina, Japó, Corea, Annam i Siam), a Egipte i a Sardenya, i a participar en nombrosos tractats internacionals i en les negociacions de pau amb els Estats Units després de la guerra de Cuba; l’activitat com a egiptòleg —el primer de l’Estat—; els treballs sobre el català de l’Alguer, que va redescobrir i difondre; la fortuna que va fer treballant a Londres per a l’empresa Naviera Sota y Aznar, que li va permetre comprar i restaurar el monestir d’Escornalbou; la generositat amb què va alimentar tantes biblioteques, arxius i museus del país amb les seves col·leccions; la dedicació amb què es va consagrar a la protecció del patrimoni arquitectònic de la província de Tarragona des de la Comissió de Monuments i, sobretot, la restauració del monestir de Poblet, que s’havia proposat d’adolescent i a la qual s'aplicaria en cos i ànima els darrers anys de la seva vida.

Si voleu saber més coses sobre aquest personatge atraient i polifacètic, podeu llegir l'article d'Assumpció Estivill que la revista BiD va publicar el passat mes de desembre, o un dels darrers apunts del Blog de Reserva. També podeu consultar les imatges de les visites de les alumnes al castell d'Escornalbou que formen part de la col·lecció Fotografies de l’Escola de Bibliotecàries allotjada a la Memòria Digital de Catalunya.

Seccions: 

Publicat el llibre «Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries», d'Assumpció Estivill

Edicions de la Universitat de Barcelona acaba de publicar el llibre d'Assumpció Estivill Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries, un recull de notícies biogràfiques del professorat que va impartir classes a l'Escola entre 1915 i 1972. La publicació del llibre s'emmarca en les activitats organitzades per commemorar el centenari de la Facultat i apareix ara, just quan fa cent anys que la primera promoció acabava el primer curs a l'Escola. El treball s'organitza en cinc seccions: a la primera hi trobarem les notes biogràfiques dels directors, des d'Eugeni d'Ors fins a Rosalia Guilleumas, i les quatre següents corresponen a cadascuna de les etapes que marquen la història de l'Escola: el període fundacional, els anys de la dictadura de Primo de Rivera, la direcció de Jordi Rubió i Balaguer i els anys del franquisme.

Seccions: 

Les fotos històriques de la Facultat, a la Memòria Digital de Catalunya

La Memòria Digital de Catalunya acull la Col·lecció de fotografies de l’antiga Escola de Bibliotecàries (1915-2005) que la Facultat  ha volgut fer pública, coincidint amb la celebració del seu centenari. La selecció, la identificació i la catalogació de les fotografies ha estat realitzada per la professora Assumpció Estivill, amb el suport tècnic del CRAI i de l'Oficina de Gestió Documental i Arxiu de la UB.

També podeu accedir a la col·lecció des d’una nova secció del web del centenari, la Fototeca, on hem volgut aplegar els enllaços a altres plataformes que recullen la memòria gràfica de la Facultat d’èpoques més modernes: el nostre compte de Flickr, el canal de YouTube i el portal audiovisual FBiD UBtv.

I, com que ens hem proposat de recollir els textos i les imatges que ens vulguin fer arribar totes aquelles persones que han passat per l'Escola/Facultat o que hi han tingut contacte d'una manera o altra, el web té una altra secció, Testimonis, on podeu fer les vostres contribucions. Això ens permetrà ampliar el nostre arxiu fotogràfic iniciat ara fa 100 anys i omplir-ne les llacunes. Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Seccions: 

Exposició sobre Feliu Elias «Apa», professor de l'Escola de Bibliotecàries

La Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell presenta l’exposició Feliu Elias, Joan Sacs i Apa: tres en un i un treballant com tresdedicada a Feliu Elias i Bracons, pintor, caricaturista i crític d’art, que va ser professor d'Història de l'Art a l’Escola de Bibliotecàries entre l’any 1930 i l’any 1938.

Si bé Feliu Elias pot ser considerat un dels primers i més importants teòrics i crítics d'art contemporanis catalans, és conegut pel gran públic com a dibuixant satíric i caricaturista, gràcies a les seves magnífiques col·laboracions en revistes i diaris, com ara Cu-Cut!, La Publicitat, IberiaL’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, o fins i tot En Patufet, i per la creació del setmanari Papitu.

Seccions: 

Novetats de Sant Jordi: llibres sobre bibliotecàries

Aquests dies, hem d'aplaudir l’aparició de dues novetats bibliogràfiques que tenen relació amb la Facultat i amb el centenari que celebrem enguany.

Per una banda, tenim la transcripció del dietari de la Biblioteca Popular Pere Vila, plena de referències a l’Escola, a Jordi Rubió i a les trobades nadalenques de les bibliotecàries (Les bibliotecàries: diari de la Biblioteca Popular Pere Vila, 1933-1939. Il·lust., Elisa Pereza; pròleg, Núria Mulé; transcripció i notes, Sònia Pomares. Barcelona: Morsa, 2015. 167 p. ISBN 978-84-939952-8-7). El dia 16 d’abril, se’n fa la presentació a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, on intervindrà la professora Assumpció Estivill.

Per l’altra banda, acaba de veure la llum Lletraferides: la història de les nostres bibliotecàries, d’Assumpta Montellà (Montellà, Assumpta. Lletraferides: la història de les nostres bibliotecàries. Pròleg, Màrius Serra. Barcelona: Ara Llibres, 2015. 282 p. (Sèrie H). ISBN 978-84-16154-28-9), on sovintegen les referències a la història de l’Escola i al paper de les biblioteques populars i les seves bibliotecàries.

Seccions: 

Exposició «Xarxa de biblioteques populars» a Tarragona

Fins al 7 de setembre, es pot visitar al Palau de la Diputació de Tarragona l’exposició «Xarxa de biblioteques populars» dedicada a aquest projecte de la Mancomunitat que ha constituït la base de la xarxa de biblioteques actuals. L'exposició s'emmarca en el cicle L’inici del demà. Mancomunitat de Catalunya: 100 anys que han preparat les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona amb motiu d'aquesta efemèride. Com no podia ser d'altra manera, hi trobarem referències a l'Escola de Bibliotecàries i a la tasca d'Eugeni d'Ors i de Jordi Rubió.

Seccions: 

L'Escola de Bibliotecàries i la Xarxa de Biblioteques Populars, presents a les activitats commemoratives del centenari de la Mancomunitat

Amb motiu del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, el CCCB ha inaugurat l'exposició «L'inici del demà. Mancomunitat de Catalunya 100 anys», que fa un repàs a la història, els protagonistes, el pensament i l’obra de la Mancomunitat. És una de les exposicions dedicades als diferents àmbits d’actuació d'aquesta institució que organitzen les quatre Diputacions catalanes —l'exposició dedicada a les biblioteques populars se celebrarà a Tarragona al mes de juny. La Facultat hi ha col·laborat amb la cessió de documentació i Teresa Mañà ha format part del comitè assessor.

La Xarxa de Biblioteques Populars, la Biblioteca de Catalunya i l’Escola Superior de Bibliotecàries també van ser presents al documental «Somiar un país, construir un somni», una producció de La Xarxa que es va estrenar el passat diumenge, dia 6, a TV3. S'hi poden veure —minut 19.32— alguns fragments d'una filmació del curs 1923-24 que mostra les alumnes de l'Escola a classe .

Seccions: 

Presentació d’un llibre sobre Jaume Massó i Torrents, professor de l’Escola de Bibliotecàries

El proper 20 de gener, a les 18 h, tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (sala Prat de la Riba) la presentació del llibre Jaume Massó i Torrents i la modernitat, 1863-1943: de L'Avenç a l'Institut d'Estudis Catalans, d’Albert Balcells.

Jaume Massó i Torrents (1863-1943) —en paraules de Balcells, una figura cabdal en la transformació, el desenvolupament i l’actualització de la cultura catalana entre el darrer quart del segle XIX i el primer terç del segle XX— va ser professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries entre els anys 1917 i 1939. A la Biblioteca de Catalunya es custodia el seu fons personal i hi podem consultar un inventari de correspondència.

Seccions: 

Pàgines

Subscriure a RSS - Escola de Bibliotecàries