Activitats de Mario Pérez-Montoro sobre visualització d'informació

El professor Mario Pérez-Montoro va assistir al X Congreso Internacional de Ciberperiodismo que va tenir lloc a Bilbao els passats 19 i 20 de novembre i va presentar la comunicació titulada «Visualización de información como estrategia periodística para la investigación social».
 
També sobre visualització d'infomació, el professor Pérez-Montoro va impartir, durant els dies 22 i 23 de novembre, el curs «Comunicación eficiente con gráficos» al Colegio de Médicos de Madrid.
 
 

Seccions: 

Seminari CRICC amb Lluís Codina i Ángel Borrego

El passat 21 de novembre, el segon Seminari del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona va oferir la conferència del professor de la Universitat Pompeu Fabra Lluís Codina titulada «SEO acadèmic: components i fases». L'acte, moderat per Javier Guallar, professor i secretari acadèmic de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB i membre del CRICC, va comptar també amb la intervenció del professor Ángel Borrego, director del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual i membre del CRICC.
 
El professor Codina va destacar les oportunitats que el SEO acadèmic pot representar en dimensions de docència i d'investigació, així com els seus components principals, i va mostrar una sèrie de recomanacions per a la promoció i difusió de treballs acadèmics. 
 
Per la seva banda, el professor Borrego va presentar els resultats d’un estudi, realitzat conjuntament amb els professors de la Facultat Jordi Ardanuy i Cristóbal Urbano, sobre la col·laboració entre investigadors de diferents disciplines fora de la Biblioteconomia i Documentació i el personal de biblioteques universitàries. 
 
Per a més informació es pot consultar el post publicat per Lluís Codina al seu blog amb les diapositives de la seva presentació i la del professor Borrego: SEO académico: oportunidades, componentes y fases [presentación].
 
 
Ángel Borrego, Javier Guallar i Lluís Codina
 

Seccions: 

Ubicacions: 

Xerrada de Sergi Chávez sobre el programa GTBib-Sod

El passat 23 de novembre va tenir lloc una xerrada sobre el programa GTBib-Sod a càrrec de Sergi Chávez, tècnic de l’empresa KronosDoc i graduat de la Facultat. Es va fer en el marc de l'assignatura Sistemes de Gestió Automatitzada I del grau d’Informació i Documentació.
 
GTBib-Sod és un programa de gestió del préstec interbibliotecari creat el 1991 pel professor de la Facultat Josep Manel Rodríguez Gairín i que utilitzen pràcticament totes les biblioteques acadèmiques espanyoles. La presentació es va centrar en les especificitats del préstec interbibliotecari, l'estructura i el funcionament del programa GTBib-Sod i també en el sistema de gestió de les incidències amb els usuaris que l'utilitzen.
 
 
 

Seccions: 

Ubicacions: 

Conferència de France Bouthillier sobre intel·ligència competitiva

El passat 21 de novembre va tenir lloc una conferència de la professora France Bouthillier sobre «Competitive intelligence: The need to see its potential for information professionals» en el marc de l'assignatura Informació i Societat del grau d’Informació i Documentació.
 
La conferència va repassar els antecedents de la intel·ligència competitiva, la seva presència en plans d’estudis i cursos de formació, així com les oportunitats que obre per als professionals de la informació i les seves perspectives de futur. 
 
France Bouthillier és professora de la School of Information Studies at McGill University (Canadà). Va visitar la nostra facultat el 2012 i també va ser present al seminari internacional LISER de 2015. Ha estat directora de la School of Information Studies i actualment és responsable dels estudis de postgrau a McGill University. 
 
 

Seccions: 

Ubicacions: 

Anna Villarroya participa a «948 Merkatua»

El passat 21 de novembre l'Anna Villarroya va participar en el debat inaugural de «948 Merkatua. Mercado de las artes de Navarra» celebrat a Pamplona. A l'acte, que portava per títol «Horizontes futuros de los sectores culturales y creativos» hi varen participar: Adriana Moscoso, directora de Industrias Culturales del Ministerio de Cultura, Barbara Stacher, de la Direcció general d'Educació i Cultura de la Comissió Europea i Anna Villarroya, professora de la Facultat. El debat va ser moderat per Tommaso Koch, periodista de El País.
 
 

Seccions: 

Exposició «El Palau» dels Palau: de les fitxes a les edicions del Manual

Durant els mesos de novembre i desembre de 2018, s’exposa a les vitrines de la primera planta de la Facultat una mostra sobre Antoni Palau i Dulcet (1867-1954) i la seva obra més important, el Manual del librero hispano-americano, coneguda entre bibliotecaris i llibreters de vell com a «el Palau».
 
 
Aquesta exposició, que coincideix amb el 70è aniversari de la publicació del primer volum de la segona edició (1948), té el seu origen en la cessió que la família Palau féu a la Biblioteca de la Universitat de Girona de les fitxes manuscrites que Antoni Palau i el seu fill Agustí varen redactar per a l’elaboració d’aquest repertori bibliogràfic. 
 
L’exposició presenta breument la biografia de Palau, des del seu naixement a Montblanc (Conca de Barberà), la seva vinguda a Barcelona i la seva primera feina com a lampista. L’afició als llibres i l’empenta de la seva muller, varen propiciar el canvi vers la professió de llibreter de vell. 
 
El caràcter profundament treballador de Palau féu possible que entre 1923 i 1927 aparegués la primera edició del Manual, en set volums. Es tracta d’una bibliografia general, selectiva, d’obres impreses a Espanya i Hispanoamèrica o publicades en altres llocs, però referides a qualsevol aspecte de la cultura espanyola. 
 
Tanmateix, ja amb una edat avançada (76 anys), Palau decideix començar la segona edició del Manual amb un canvi de criteri: té la intenció d’elaborar ara un repertori exhaustiu per deixar constància de tots els impresos relacionats amb la cultura hispanoamericana des del principi de la impremta fins al segle XX. El primer volum apareix publicat el 1984, quan Palau té 81 anys. Contínuament recopila informació, la corregeix i la prepara per a la publicació; però ja veu que no podrà acabar ell sol aquest projecte. Per això compta que un dels seus cinc fills, l’Agustí, el succeirà en aquesta tasca. La mort el sorprèn amb 85 anys, mentre està corregint les galerades del vuitè volum. 
 
En total, la segona edició compta amb 28 volums (el darrer, aparegut el 1977), amb un total de 381.897 entrades. Poques cultures disposen d’una bibliografia d’aquestes característiques. Tot i que avui podem consultar fàcilment moltes altres fonts, cap d’elles substitueix globalment l’abast del Manual dels Palau que, com a bibliografia general de l’edició hispanoamericana, almenys fins a 1900, continua essent una obra única i de consulta obligada.
 
La família Palau ha cedit a la Biblioteca de la Universitat de Girona totes les fitxes originals dels Palau, de les quals oferim una mostra. L'exposició, a cura de Jesús Gascón, ha estat organitzada per la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat.  El material imprès exposat ha estat cedit pel CRAI de la Universitat de Barcelona (biblioteques de Biblioteconomia i de Lletres).  
 
 

Seccions: 

Ubicacions: 

Seminari IFLA Global Vision: construïm aliances per al futur

El passat 21 de novembre de 2018 va tenir lloc a la Facultat un seminari organitzat pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) que comptà amb la presència de personalitats destacades del nostre àmbit: Glòria Pérez Salmerón, presidenta de l’IFLA; Alícia Sellés, presidenta de Fesabid; Adela d’Alòs-Moner, presidenta de la Fundació Biblioteca Social; Marga Losantos, presidenta del COBDC i Carme Fenoll, anterior cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 
 
 
El degà, Miquel Térmens, obrí l’acte i presentà les intervinents. Va aprofitar per avançar una primícia als assistents: a partir del proper curs el grau comptarà amb un pla d’estudis actualitzat i canviarà de nom, que serà grau de Gestió d’Informació i Documentació Digital.
 
La presidenta de l’IFLAGlòria Pérez Salmerón, basà la seva intervenció en l’explicació del posicionament d’aquesta federació internacional amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) promoguts per l’ONU, coneguts també com a Agenda 2030. Són 17 objectius bàsics, i en tots ells hi té un paper important l’accés a la informació i el coneixement, que faciliten les biblioteques. Coincidint amb aquesta oportunitat, l’IFLA va iniciar el març de 2018 un procés participatiu a escala mundial, el Programa Internacional d’Activisme Bibliotecari, per potenciar el paper de les biblioteques a la societat per donar una resposta als reptes globals. 
 
Alícia Sellés, presidenta de Fesabid, explicà les accions dutes a terme per la federació espanyola en relació a aquest programa. Aportà, a tall de conclusió, unes valoracions personals apreses durant aquest procés: al nostre sector ens manquen dades concretes amb les quals puguem argumentar sòlidament l’impacte de les biblioteques en les persones, les poblacions i les institucions; ens cal sortir del nostre àmbit professional, alçar la mà sense complexes i buscar aliances.
 
Carme Fenoll va exposar diverses experiències internacionals d’èxit que podrien ser imitades arreu. Per exemple, posar en valor els edificis de les nostres biblioteques, emblemàtics i singulars, millorar el marxandatge que oferim als nostres centres, crear un carnet únic europeu de biblioteques, desenvolupar projectes conjuntament amb universitats...
 
Per la seva banda, Adela d’Alòs, presidenta de la Fundació Biblioteca Social, va posar de relleu el paper de les biblioteques en l’anivellament de la societat. Va fer una crida als bibliotecaris perquè sortissin del seu àmbit i atraguin usuaris potencials que ara mateix no s’acosten als centres; especialment, cal tenir en compte entitats del tercer sector (discapacitats, gent gran...). Va fer èmfasi que les biblioteques han de ser un element humanitzador i difusor de la cultura, però entesa aquesta com a element per comprendre el món i millorar-lo.
 
Finalment, Marga Losantos va sintetitzar els deu punts de l’informe final «Visió global» que l’IFLA ha publicat recentment i que el Col·legi ha traduït al català i publicat al seu web. Resumirem aquí només la conclusió clau: els bibliotecaris estem units globalment en els nostres objectius i valors, i compartim un compromís profund amb el valor perdurable de les biblioteques. Ens cal connectar de forma efectiva les accions d’àmbit global i local. Tenir en compte les característiques i les necessitats regionals serà primordial en els nostres esforços futurs per tal de generar una visió unida de la professió per fer front als reptes comuns.
 
 

Seccions: 

Ubicacions: 

15 Anys de Lectura Fàcil

Enguany se celebren els 15 anys de l’Associació Lectura Fàcil (ALF). Per commemorar-ho, el passat dia 20 de novembre va tenir lloc un acte en el qual es van aplegar molts bibliotecaris que han estat alumnes de la nostra Facultat i que d’una manera o altra han participat activament tant en la creació com en la continuïtat de l’ALF.

Carme Mayol, fundadora de l’ALF i professora i directora de l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació (l'actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació), juntament amb Eugènia Salvador i Elisabet Serra, codirectores, i Laia Vidal, responsable de comunicació de l’associació, van fer un recorregut breu, però significatiu i molt emotiu, per aquests 15 anys d’existència. També hi va assistir la presidenta de l’ALF, la professora Aurora Vall.

Seccions: 

Jornada sobre sortides professionals en el camp de la Informació i la Documentació

 
Com ja és tradicional, el passat 7 de novembre va tenir lloc a la Sala d’actes de la Facultat la Jornada per donar a conèixer sortides professionals que potser no són tan conegudes pels alumnes de nou accés del grau d’Informació i Documentació. Aquesta jornada es desenvolupa en el marc de l’assignatura Introducció als sistemes d'informació i documentació de primer curs i està inclosa també en el programa Passaport a la professió.
 
Durant la jornada, els quasi 50 assistents van poder conèixer, de primera ma, les tasques que els professionals del nostre àmbit desenvolupa en llocs tan diversos com: Blueliv, una empresa de Cibersegurat on la Marta Dalmau Velilla és analista d’èxits; Jirada, una agència de publicitat digital, on l’Elena Montesinos és gestora de comptes; Gestmusic, la productora audiovisual on la Judit Pujadas fa de documentalista i gestora de continguts; o Netmind, una empresa de formació tecnològica on la M. Mercè Serra Güell és la documentalista de recursos d’aprenentatge.
 
Les quatre convidades van captivar el públic que va manifestar-se molt gratament sorprès per la varietat de feines que poden fer els graduats d’Informació i documentació i que, també, van anotar-se els consells que els van donar. Podeu seguir algunes de les idees de la jornada a Twitter amb el hasthag #JSP2018FBD. Una jornada plena d’entusiasme i de professionalitat! 
 
 
 
 

Seccions: 

Ubicacions: 

Projecció del documental Fràgils dins del Festival de Cinema i Drets Humans (20 de novembre)

dissabte, 17 novembre 2018 - 19:00
La Facultat organitza, el proper dimarts 20 de novembre, a les 13:00 a la Sala d'Actes, conjuntament amb el Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona, la sessió «El procés de producció de la seqüela d'un documental, 10 anys desprès de l'obra original», amb la projecció de la película Fràgils dels directors Oriol Gispert, Amanda Sans i Lluís Jené, i un debat posterior amb la presència dels directors del documental. Hi intervindrà també el director del Festival, Oriol Porta, productor i director audiovisual, que ha estat a més professor d'Intertextualitat i Audiovisual al grau de Comunicació Audiovisual de la Facultat.
 
Breu sinopsi del documental: El 2005 i 2006 es va filmar el naixement i el primer any de vida de 4 nenes de 4 continents. Totes elles tenien en comú la seva fràgil situació de pobresa extrema. A Libèria, Secret va néixer a casa perquè la seva mare Esther tenia por de sortir al carrer en plena nit; Noelia ho va fer a una posta perduda al sud de Bolívia on la seva mare Hilaria hi va arribar en moto; Alaishri, al nord de l'Índia, després d’una duríssima nit de part per a la seva mare Dukushri; i Daniela va néixer al terra d’un apartament de les afores d’Estocolm, Suècia, perquè la seva mare Micheline, immigrant indocumentada, tenia por d’anar a l’hospital i que la delatessin. 10 anys després, el documental torna a veure com estan aquelles nenes i quina és la situació de les seves famílies i els seus països. Hauran millorat les seves vides o, pel contrari, hauran empitjorat?
 
 
L'acte és obert a tothom. Us hi esperem!
 
 

Seccions: 

Pàgines

Subscriure a Notícies de la Facultat  de Biblioteconomia i Documentació RSS