[continguts]

Web Content Accessibility Guidelines (WCAG) 2.0

Lead translating organization: Facultat de Biblioteconomia i Documentació - Universitat de Barcelona, https://www.ub.edu/biblio/, wcag.cat@ub.edu

Traducció catalana autoritzada

16 de febrer de 2011

Aquesta versió:
https://fbd.ub.edu/twcag/WCAG2CAT.html
Versió original:
https://www.w3.org/TR/WCAG20/
Errata:
https://fbd.ub.edu/twcag/errata.html.
Organització que ha liderat la traducció:
Facultat de Biblioteconomia i Documentació - Universitat de Barcelona, sota la coordinació de Mireia Ribera i Mercè Porras i amb la col·laboració de Bruno Splendiani, Juanjo Boté, Marc Boldú, Pilar Paris, Miquel Térmens, Andreu Sulé, Amadeu Pons, Anna Blas, Jordi Cornet i Susana Gil, i amb l'assessorament terminològic del TERMCAT. https://www.ub.edu/biblio/, wcag.cat@ub.edu
Col·laboradors en la revisió de la traducció:
https://lists.w3.org/Archives/Public/w3c-translators/2009AprJun/0027.html
Resum dels comentaris públics a la traducció autoritzada candidata:
https://lists.w3.org/Archives/Public/w3c-translators/2011JanMar/0013.html

Aquesta és una traducció autoritzada d'un document del W3C. La publicació d'aquesta traducció ha seguit els passos descrits en la política de traduccions autoritzades W3C. En cas de dubte, la versió normativa de l'especificació és el document anglès original.

W3C

Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 2.0

Recomanació del W3C de 11 de desembre de 2008

Aquesta versió:
https://www.w3.org/TR/2008/REC-WCAG20-20081211/
Darrera versió:
https://www.w3.org/TR/WCAG20/
Versió prèvia:
https://www.w3.org/TR/2008/PR-WCAG20-20081103/
Editors:
Ben Caldwell, Trace R&D Center, University of Wisconsin-Madison
Michael Cooper, W3C
Loretta Guarino Reid, Google, Inc.
Gregg Vanderheiden, Trace R&D Center, University of Wisconsin-Madison
Editors previs:
Wendy Chisholm (fins al juliol de 2006, mentre era al W3C)
John Slatin (fins al juny de 2006, mentre era a l'Accessibility Institute, University of Texas at Austin)
Jason White (fins al juny de 2005, mentre era a la University of Melbourne)

Referiu-vos a la fe d'errades d'aquest document, que pot incloure correccions normatives.

Vegeu també traduccions.

Aquest document està també disponible en formats no normatius, consultables a Altres versions de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 2.0.


Resum

Les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 2.0 (WCAG 2.0) comprenen un ampli ventall de recomanacions per fer el contingut web més accessible. L'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a un conjunt més ampli de persones amb discapacitat, incloses les persones cegues i amb baixa visió, sordes i amb pèrdua auditiva, amb trastorns de l'aprenentatge, amb limitacions cognitives, amb moviment limitat, amb dificultats en la parla, fotosensibles i amb qualsevol combinació de les discapacitats anteriors. El seguiment d'aquestes directrius farà que majoritàriament el contingut web sigui més usable per a tots els usuaris en general.

Els criteris d'èxit de les WCAG 2.0 s'han redactat com a declaracions verificables d'àmbit no exclusius d'una tecnologia. En documents separats, s'ofereix orientació sobre com satisfer els criteris d'èxit en tecnologies concretes i informació general sobre com interpretar-los. Veure Compendi general de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web (WCAG) per accedir a una introducció i a enllaços amb material tècnic i educatiu de les WCAG.

Les WCAG 2.0 substitueixen les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 1.0 [WCAG10], publicades com a recomanació del W3C al maig de 1999. Encara que és possible complir amb les WCAG 1.0 o les WCAG 2.0 (o ambdues), el W3C recomana que el contingut nou o actualitzat faci servir les WCAG 2.0. El W3C també recomana que les polítiques d'accessibilitat web es refereixin a les WCAG 2.0.

Estat d'aquest document

Aquesta secció descriu l'estat d'aquest document en el moment de publicar-lo. Hi ha altres documents que podrien reemplaçar-lo. Podeu trobar una llista de les publicacions actuals del W3C i la darrera revisió d'aquest informe tècnic a l'índex d'informes tècnics del W3C, en el lloc web https://www.w3.org/TR/.

Aquesta és la recomanació del W3C de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 2.0 (WCAG 2.0), que publica el Grup de Treball per a les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web.

Aquest document ha estat revisat per membres del W3C, per desenvolupadors de programari, per altres grups del W3C i per terceres parts interessades, i s'emmarca en el Pla director, com una recomanació del W3C. És un document estable i es pot utilitzar com a material de referència o citar en un altre document. El paper del W3C en l'elaboració de la recomanació és captar l'atenció vers l'especificació i promoure'n l'aplicació a gran escala. Això potencia la funcionalitat i interoperabilitat del web.

Les WCAG 2.0 es complementen amb els documents no normatius associats següents: Com s'interpreten les WCAG 2.0 i Tècniques per a les WCAG 2.0. Tot i que aquests documents no tenen el reconeixement formal que tenen les WCAG 2.0, proporcionen informació important per entendre-les i implementar-les.

El Grup de Treball sol·licita que qualsevol comentari es faci arribar amb el formulari de contacte en línia. Si no és possible, els comentaris es poden enviar a public-comments-wcag20@w3.org. Els arxius de la llista pública de comentaris es poden consultar lliurement. Els comentaris rebuts sobre la recomanació de les WCAG 2.0 no poden derivar en modificacions d'aquesta versió de les directrius, però poden ser inclosos en la fe d'errades o en versions futures. El Grup de Treball no té previst de manera oficial respondre als comentaris. Els arxius de la llista de correu de debat del Grup de Treball de les WCAG es poden consultar lliurement, i el futur treball dut a terme pel Grup de Treball pot fer referència als comentaris rebuts en aquesta llista.

Aquest document ha estat generat com a part de la Iniciativa d'Accessibilitat Web (WAI) del W3C. Els objectius del Grup de Treball de les WCAG es debaten en la Guia de funcionament del Grup de Treball de les WCAG. El Grup de Treball de les WCAG forma part de l'Activitat Tècnica de la WAI.

L'equip que ha generat aquest document actua sota la Política de patents del W3C de 5 de febrer de 2004. El W3C manté una llista pública de totes les excepcions de patents vinculada amb la documentació del grup; aquesta pàgina també conté instruccions per alliberar una patent. Un particular que tingui coneixement d'una patent que cregui que conté Reclamacions essencials ha de fer pública la informació en compliment de la secció 6 de la Política de patents del W3C.


Sumari

Annexos


Introducció

Aquesta secció és informativa.

Les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 2.0 (WCAG 2.0) defineixen com fer el contingut web més accessible per a persones amb discapacitat. L'accessibilitat comprèn un ampli ventall de discapacitats, incloses les discapacitats visuals, auditives, físiques, de la parla, cognitives, del llenguatge, de l'aprenentatge i neurològiques. Si bé aquestes directrius cobreixen un ampli espectre de temes, no poden cobrir de manera exhaustiva tots els tipus, els graus i les combinacions de discapacitats. Aquestes directrius també permeten de fer el contingut web més usable per a persones grans que veuen minvades les seves capacitats a causa de l'edat i, en general, permeten de millorar la usabilitat per a tots els usuaris.

Les WCAG 2.0 s'han desenvolupat a través d'un procés del W3C en cooperació amb persones i organitzacions de tot el món, amb l'objectiu d'oferir un estàndard compartit per a l'accessibilitat del contingut web que satisfaci les necessitats de persones, d'organitzacions i de governs a escala internacional. Les WCAG 2.0 s'han desenvolupat a partir de les WCAG 1.0 [WCAG10] i, en línies generals, s'han dissenyat per ser aplicades en tecnologies web diferents, actuals i futures, i per poder ser verificades mitjançant una combinació d'avaluació automàtica i avaluació manual. Per a una introducció a les WCAG, vegeu Compendi general de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web (WCAG).

L'accessibilitat web no depèn només del contingut accessible, sinó també dels navegadors i d'altres agents d'usuari accessibles. Les eines d'autor hi tenen també un paper important en l'accessibilitat web. Per a una perspectiva general sobre com aquests components de desenvolupament web i d'interacció treballen conjuntament, vegeu:

Àmbits d'orientació de les WCAG 2.0

Les persones i organitzacions que usen les WCAG són molt diverses i inclouen dissenyadors i desenvolupadors web, responsables d'elaboració de polítiques, agents de compra, professors i estudiants. A fi de poder satisfer les diferents necessitats d'aquests usuaris, es proporcionen diversos àmbits d'orientació, inclosos els principis globals, les directrius generals, els criteris de conformitat verificables i una col·lecció abundant de tècniques suficients, tècniques recomanades, i errors més comuns documentats amb exemples, enllaços a recursos i codi font.

Tots aquests àmbits d'orientació (directrius, criteris de conformitat i tècniques suficients i recomanades) treballen conjuntament per aconsellar els autors sobre com es pot fer el contingut més accessible. S'encoratja els autors que observin i apliquin tots els àmbits que puguin, incloses les tècniques recomanades, per poder satisfer les necessitats d'un ventall d'usuaris tan ampli com sigui possible.

Cal remarcar que, encara que el contingut sigui conforme al nivell més alt (AAA), no serà accessible a tots els usuaris ni a tots els tipus, els graus i les combinacions de discapacitats. Particularment, no ho serà per a les discapacitats cognitives de llenguatge i d'aprenentatge. S'encoratja els autors a considerar totes les tècniques, incloses les recomanades, com també a buscar orientació sobre les millors pràctiques emprades habitualment, per assegurar que el contingut web sigui accessible, en la mesura que sigui possible, per a aquesta comunitat d'usuaris. Les metadades podrien ajudar els usuaris a trobar el contingut més apropiat a les seves necessitats.

Documents de suport de les WCAG 2.0

El document de les WCAG 2.0 està dissenyat per satisfer les necessitats d'aquelles persones que busquen un estàndard tècnic estable i de referència. La resta de documents, anomenats "documents de suport", es basen en el document de les WCAG 2.0 i tenen altres finalitats importants, inclosa la possibilitat de poder ser actualitzats per descriure com les WCAG s'aplicarien a tecnologies noves. Els documents de suport inclouen:

  1. Com es compleixen les WCAG 2.0 - Guia de consulta ràpida personalitzable de les WCAG 2.0 que inclou totes les guies, els criteris de conformitat i les tècniques per als autors que desenvolupin i avaluïn contingut web.

  2. Com s'interpreten les WCAG 2.0 - Guia per comprendre i implementar les WCAG 2.0. Per a cada directriu i criteri de conformitat de les WCAG 2.0, i també per a temes clau, hi ha un document breu sobre "com s'interpreten".

  3. Tècniques per a les WCAG 2.0 - Col·lecció de tècniques i d'errors més comuns que es tracten cadascun en un document separat que inclou una descripció, exemples, codi i proves d'avaluació.

  4. Documents de les WCAG 2.0 - Diagrama i descripció que mostra com es relacionen i s'enllacen els diferents documents tècnics.

Vegeu Compendi general de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web (WCAG) per a una descripció del material de suport de les WCAG 2.0, que inclou recursos educatius relacionats amb aquestes directrius. Els recursos addicionals que tracten temes com ara els casos de negoci en l'accessibilitat web, la planificació de la implementació per millorar l'accessibilitat dels llocs web i les polítiques d'accessibilitat, figuren en Recursos de la WAI.

Termes importants en les WCAG 2.0

Les WCAG 2.0 inclouen tres termes importants que difereixen de les WCAG 1.0. A continuació s'introdueix, breument, cadascun d'aquests termes, que es defineixen de manera més completa en el glossari.

Pàgina web

És important remarcar que, en aquest estàndard, el terme "pàgina web" inclou molt més que pàgines HTML estàtiques. Fa referència, també, a pàgines web dinàmiques, cada cop més freqüents a Internet, i també a aquelles "pàgines" que poden representar comunitats virtuals senceres. Per exemple, el terme "pàgina web" inclou aquelles experiències interactives immersives, semblants a pel·lícules, que es poden trobar en un únic URI. Per a més informació, vegeu Com s'interpreta "pàgina web".

Identificat -ada per programació

Diversos criteris de conformitat requereixen que el contingut (o determinats aspectes del contingut) pugui ser "identificat per programació." Això significa que el contingut es lliura de manera que els agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques, puguin extreure i presentar la informació als usuaris en diferents modalitats. Per a més informació, vegeu Com s'interpreta "identificat -ada per programació".

Que permet l'accessibilitat

Fer servir una tecnologia de manera que permeti l'accessibilitat vol dir que funciona amb les ajudes tècniques (AT) i amb les característiques d'accessibilitat dels sistemes operatius, navegadors i altres agents d'usuari. Per complir els criteris de conformitat de les WCAG 2.0, només han de ser necessàries les característiques de les tecnologies que són usades de manera "que permeten l'accessibilitat". Les característiques de les tecnologies es poden usar de manera que no permetin l'accessibilitat (no funcionen amb les ajudes tècniques, etc.) sempre que no siguin necessàries per acomplir amb algun criteri de conformitat (per exemple, s'ofereix la mateixa informació o funcionalitat d'una manera que sí permet l'accessibilitat).

En l'Annex A: Glossari d'aquestes directrius, s'ofereix una definició del terme "que permet l'accessibilitat". Per a més informació, vegeu Com s'interpreta "que permet l'accessibilitat".

Directrius WCAG 2.0

Aquesta secció és normativa.

Principi 1: Perceptible - la informació i els components de la interfície d'usuari s'han de presentar de manera que els usuaris els puguin percebre.

1.1.1 Contingut no textual: Tot el contingut no textual que es presenta a l'usuari ha de tenir una alternativa de text que compleixi un objectiu equivalent, excepte per a les situacions que es detallen a continuació. (Nivell A)

  • Controls, entrada: si el contingut no textual és un control o accepta entrada per l'usuari, ha de tenir un nom que en descrigui la finalitat.(Vegeu la Directriu 4.1 per a requisits addicionals dels controls i del contingut que accepta entrada per l'usuari.)

  • Multimèdia basat en el temps: si el contingut no textual és multimèdia basat en el temps, les alternatives de text han de proporcionar com a mínim una identificació descriptiva del contingut no textual (Vegeu la Directriu 1.2 per a requisits addicionals del multimèdia).

  • Avaluació: si el contingut no textual és una avaluació o un exercici que resultaria invàlid de presentar-se en format textual, les alternatives de text han de proporcionar com a mínim una identificació descriptiva del contingut no textual.

  • Sensorial: si el contingut no textual té com a objectiu principal crear una experiència sensorial específica, les alternatives de text han de proporcionar com a mínim una identificació descriptiva del contingut no textual.

  • CAPTCHA: si la intenció del contingut no textual és la de confirmar que és una persona la que està accedint al contingut i no un ordinador, aleshores cal proporcionar alternatives de text que identifiquin i descriguin la finalitat del contingut no textual i, a fi d'adaptar-se a les diferents discapacitats, cal incloure també formes alternatives de CAPTCHA, mitjançant l'ús de modes de sortida per a diversos tipus de percepció sensorial.

  • Decoració, format, invisible: si el contingut no textual és simple decoració, s'usa només per donar format visual o no es mostra als usuaris, s'ha d'implementar de manera que pugui ser ignorat per les ajudes tècniques.

1.2.1 Només so i només vídeo (preenregistrat): els punts següents són certs per a multimèdia en format de només so preenregistrat o de només vídeo preenregistrat, excepte quan el so o el vídeo són una alternativa multimèdia al text i estan clarament etiquetats com a tal: (Nivell A)

  • Només so preenregistrat: es proporciona una alternativa al multimèdia basat en el temps que presenta informació equivalent al contingut en format de només so preenregistrat.

  • Només vídeo preenregistrat: es proporciona o bé una alternativa al multimèdia basat en el temps o bé una pista de so, que presenta informació equivalent al contingut en format de només vídeo preenregistrat.

1.2.2 Subtítols (preenregistrat): es proporcionen subtítols per a tot el contingut sonor preenregistrat en el multimèdia sincronitzat, excepte quan el multimèdia és una alternativa multimèdia al text i està clarament etiquetat com a tal. (Nivell A)

1.2.3 Audiodescripció o alternativa multimèdia (preenregistrada): es proporciona una alternativa al multimèdia basat en el temps o una audiodescripció del vídeo preenregistrat per al multimèdia sincronitzat, excepte quan el multimèdia és una alternativa multimèdia al text i està clarament etiquetat com a tal. (Nivell A).

1.2.4 Subtítols (en directe): es proporcionen subtítols per a tot el contingut sonor en directe en el multimèdia sincronitzat. (Nivell AA)

1.2.5 Audiodescripció (preenregistrada): es proporciona una audiodescripció de tot el contingut de vídeo preenregistrat en el multimèdia sincronitzat. (Nivell AA)

1.2.6 Llenguatge de signes (preenregistrat): es proporciona una interpretació en llenguatge de signes del contingut sonor preenregistrat en el multimèdia sincronitzat. (Nivell AAA)

1.2.7 Audiodescripció ampliada (preenregistrada): es proporciona una audiodescripció ampliada de tot el contingut de vídeo preenregistrat en un multimèdia sincronitzat si les pauses en el contingut sonor de primer pla són insuficients per permetre a les audiodescripcions de transmetre el significat del vídeo. (Nivell AAA)

1.2.8 Alternativa multimèdia (preenregistrada): es proporciona una alternativa al multimèdia basat en el temps de tot el multimèdia sincronitzat i de tot el multimèdia en format de només vídeo preenregistrats. (Nivell AAA)

1.2.9 Només so (en directe): es proporciona una alternativa al multimèdia basat en el temps que presenta informació equivalent al contingut en format de només so en directe. (Nivell AAA)

1.3.1 Informació i relacions: la informació, l'estructura, i les relacions trameses a través de la presentació han de ser identificades per programació o estar disponibles en text. (Nivell A)

1.3.2 Ordre significatiu: quan l'ordre en què es presenta el contingut n'afecta el significat, la seqüència de lectura correcta s'ha de poder identificar per programació. (Nivell A)

1.3.3 Característiques sensorials: les instruccions que es proporcionin per facilitar la comprensió i utilització del contingut no s'han de basar, només, en les característiques sensorials dels components, com ara la forma, la mida, la localització visual, l'orientació o el so. (Nivell A)

Nota: a requeriments relacionats amb el color, vegeu la Directriu 1.4.

1.4.1 Ús del color: el color no s'utilitza com a mitjà únic per transmetre informació, per indicar una acció, per sol·licitar una resposta o per diferenciar un element visual. (Nivell A)

Nota: Aquest Criteri de conformitat s'adreça específicament a la percepció del color. La Directriu 1.3 tracta altres formes de percepció, com ara l'accés programàtic al color i la codificació d'altres presentacions visuals.

1.4.2 Control de so: en el cas que en una pàgina web hi hagi un so que es reprodueixi automàticament durant més de tres segons, cal posar a disposició de l'usuari o bé un mecanisme per pausar o aturar el so, o bé un mecanisme per controlar el volum que sigui independent del nivell de volum del sistema. (Nivell A).

Nota: Atès que qualsevol contingut que no satisfaci aquest Criteri de conformitat pot interferir en la capacitat de l'usuari per usar la totalitat de la pàgina, tot el contingut d'una pàgina web (tant si s'utilitza per satisfer altres criteris de conformitat com si no) ha de complir aquest Criteri de conformitat. Vegeu el Requisit de conformitat 5: No-interferència.

1.4.3 Contrast (mínim): la presentació visual del text i les imatges de text ha de tenir una ràtio de contrast com a mínim de 4,5:1, excepte en els casos següents: (Nivell AA)

  • Text gran: el text amb caràcters tipogràfics grans i les imatges del text amb caràcters tipogràfics grans han de tenir una ràtio de contrast com a mínim de 3:1;

  • Accidental: el text o les imatges de text que formen part d'un component d'interfície de l'usuari inactiu, que són simple decoració, que no són visibles per ningú o que formen part d'una imatge que conté un altre contingut visual significatiu, no tenen una ràtio mínima de contrast.

  • Logotip: el text que forma part d'un logotip o del nom d'una marca no té cap requisit de contrast mínim.

1.4.4 Ajustar la mida del text: la mida del text s'ha de poder ajustar sense necessitat d'ajudes tècniques fins a un 200%, sense perdre contingut o funcionalitat, excepte en subtítols i imatges de text. (Nivell AA)

1.4.5 Imatges de text: quan les tecnologies emprades poden oferir una presentació visual, s'ha d'usar text per transmetre informació, millor que imatges de text excepte en els casos següents: (Nivell AA)

  • Personalitzable: la imatge de text es pot personalitzar visualment segons els requeriments de l'usuari;

  • Essencial: una presentació concreta del text és essencial per a la informació transmesa.

Nota: Els logotips (text que forma part d'un logotip o nom d'una marca) es consideren essencials.

1.4.6 Contrast (millorat): la presentació visual del text i les imatges de text ha de tenir una ràtio de contrast d'almenys 7:1, excepte en els casos següents: (Nivell AAA)

  • Text gran: el text amb caràcters tipogràfics grans i les imatge de text amb caràcters tipogràfics grans han de tenir una ràtio de contrast d'almenys 4.5:1;

  • Accidental: el text o les imatges de text que formen part d'un component d'interfície de l'usuari inactiu, que són simple decoració, que no són visibles per ningú o que formen part d'una imatge que conté un altre contingut visual significatiu, no tenen cap requeriment de contrast mínim.

  • Logotips: el text que forma part d'un logotip o del nom d'una marca no té cap requisit de contrast mínim.

1.4.7 So de fons baix o inexistent: En el cas de contingut en format de només so preenregistrat (1) contingui principalment veu de primer pla, (2) no sigui un CAPTCHA o un logotip sonor i (3) no sigui una vocalització que intenta ser una expressió musical com ara una cançó o un rap, s'ha de complir almenys un dels punts següents: (Nivell AAA)

  • Sense sons de fons: el contingut sonor no té sons de fons.

  • Desactivable: els sons de fons es poden desactivar.

  • 20 dB: els sons de fons han d'estar almenys vint decibels per sota de la veu de primer pla, amb l'excepció d'efectes sonors ocasionals que durin només un segon o dos.

    Nota: Segons la definició de "decibel", el so de fons que compleix aquest requeriment és aquell que és aproximadament quatre vegades més baix que la veu de primer pla.

1.4.8 Presentació visual: per a la presentació visual de blocs de text, s'ha de disposar d'un mecanisme per aconseguir el següent: (Nivell AAA)

  1. Els colors de primer pla i de fons els ha de poder escollir l'usuari.

  2. L'amplada no ha de ser de més de vuitanta caràcters o glifs (quaranta si el tipus de lletra és xinès, japonès o coreà).

  3. El text no ha d'estar justificat (alineat als marges esquerre i dret alhora).

  4. L'espai entre línies (interlineat) ha de ser almenys d'1,5 entre paràgrafs, i l'espai entre paràgrafs ha de ser almenys 1,5 vegades més gran que l'espai entre línies.

  5. El text s'ha de poder redimensionar sense ajudes tècniques fins a un 200% d'una manera que l'usuari no hagi de fer un desplaçament horitzontal per llegir una línia de text en una finestra a pantalla completa.

1.4.9 Imatges de text (sense excepció): les imatges de text s'usen només com a simple decoració o quan una presentació específica del text és essencial per a la informació que es transmet. (Nivell AAA)

Nota: Els logotips (text que forma part d'un logotip o nom d'una marca) es consideren essencials.

Principi 2: Utilitzable - Ha de ser possible executar els components d'interfície d'usuari i de navegació.

2.1.1 Teclat: Totes les funcionalitats del contingut s'han de poder executar mitjançant una interfície de teclat sense que es requereixin temps determinats per prémer una tecla concreta, excepte quan la funció subjacent requereixi una entrada que depèn de la ruta del moviment de l'usuari i no només dels punts finals. (Nivell A)

Nota 1: Aquesta excepció es refereix a la funció subjacent, no a la tècnica d'entrada. Per exemple, si un text s'ha d'escriure manualment, la tècnica d'entrada (escriptura manual) requereix una entrada que depèn de la ruta, però la funció subjacent (entrada de text) no la requereix.

Nota 2: Això no prohibeix, i no hauria de descoratjar, la utilització del ratolí o d'altres mètodes d'entrada, a més de l'ús del teclat.

2.1.2 Cap obstacle en el teclat: en el cas que el focus del teclat es pugui moure a un component de la pàgina mitjançant una interfície de teclat, el focus s'ha de poder desplaçar fora d'aquest component usant només la interfície de teclat. Si desplaçar el focus fora del component requereix més que les tecles de direcció o de tabulació o que altres mètodes estàndards de sortida, cal informar l'usuari sobre com moure el focus. (Nivell A)

Nota: Atès que qualsevol contingut que no satisfaci aquest Criteri de conformitat pot interferir en la capacitat de l'usuari per usar la totalitat de la pàgina, tot el contingut d'una pàgina web (tant si s'utilitza per satisfer altres criteris de conformitat com si no) ha de complir aquest Criteri de conformitat. Vegeu el Requisit de conformitat 5: No-interferència.

2.1.3 Teclat (sense excepció): Totes les funcionalitats del contingut han de poder ser executables a través d'una interfície de teclat sense que es requereixin temps determinats per prémer una tecla concreta. (Nivell AAA)

2.2.1 Temps ajustable: sempre que el contingut estableixi un límit de temps, s'ha de complir almenys un dels casos següents: (Nivell A)

  • Desactivar: l'usuari ha de poder desactivar el límit de temps abans que aquest s'esgoti; o

  • Ajustar: l'usuari ha de poder ajustar el límit de temps abans que s'esgoti. Ha de poder ajustar-lo com a mínim fins a deu vegades més del temps fixat per defecte; o

  • Ampliar: s'ha d'avisar l'usuari abans que el temps s'esgoti i donar-li almenys vint segons per ampliar el límit de temps mitjançant una acció simple (per exemple, "prémer la barra espaiadora"). L'usuari ha de poder ampliar el límit de temps com a mínim deu vegades més; o

  • Excepció per esdeveniments en temps real: el límit de temps és una part obligatòria en un esdeveniment en temps real (per exemple, una subhasta) i no és possible cap altra alternativa al límit de temps; o

  • Excepció per condició essencial: quan el límit de temps és essencial i ampliar-lo pot suposar invalidar l'activitat; o

  • Excepció per durada de vint hores: el límit de temps és superior a vint hores.

Nota: Aquest Criteri de conformitat té com a finalitat assegurar que qualsevol canvi en el contingut o en el context, resultat d'un límit de temps, no succeirà de manera inesperada, per evitar que els usuaris no puguin completar les diferents tasques. Aquest Criteri de conformitat s'ha de considerar en conjunció amb el Criteri de conformitat 3.2.1, el qual limita els canvis en el contingut o en el context com a resultat d'una acció de l'usuari.

2.2.2 Pausar, aturar, amagar: en el cas d'informació que es mou, que parpelleja, que es desplaça o que s'actualitza automàticament tot el següent és cert: (Nivell A)

  • En moviment, que parpelleja, que es desplaça: per a qualsevol informació en moviment, que parpelleja o que es desplaça que (1) s'inicia automàticament, (2) dura més de cinc segons i (3) es presenta de manera paral·lela amb un altre contingut, cal que es proporcioni un mecanisme a l'usuari per pausar, aturar o amagar aquesta informació a menys que el moviment, el parpelleig o el desplaçament formin part essencial d'una activitat; i

  • Actualització automàtica: per a qualsevol informació que s'actualitza de manera automàtica que (1) s'inicia automàticament i (2) es presenta de manera paral·lela amb un altre contingut, cal que es proporcioni un mecanisme a l'usuari per pausar, aturar o amagar aquesta informació o per controlar la freqüència de l'actualització a menys que l'actualització automàtica formi part essencial d'una activitat.

Nota 1: Per a requisits relacionats amb contingut que parpelleja o que centelleja, vegeu la Directriu 2.3.

Nota 2: Atès que qualsevol contingut que no satisfaci aquest Criteri de conformitat pot interferir en la capacitat de l'usuari per usar la totalitat de la pàgina, tot el contingut d'una pàgina web (tant si s'utilitza per satisfer altres criteris de conformitat com si no) ha de complir aquest Criteri de conformitat. Vegeu el Requisit de conformitat 5: No-interferència.

Nota 3: No es requereix que el contingut que s'actualitza periòdicament mitjançant el programari o des d'un procés, en una seqüència de dades en temps real o remota, conservi o presenti la informació generada o rebuda durant la pausa, atès que podria no ser possible tècnicament i, en moltes situacions, podria desorientar l'usuari.

Nota 4: Una animació que es reprodueixi com a part d'una fase de precàrrega o en una situació similar es pot considerar essencial si cap usuari pot usar la interacció durant aquesta fase i, si en el cas de no indicar-se el progrés, pogués confondre els usuaris o provocar que pensin que el contingut està aturat o no és vàlid.

2.2.3 Sense límit de temps: el temps no és una part essencial de l'esdeveniment o activitat presentada pel contingut, amb l'excepció del multimèdia sincronitzat no interactiu i dels esdeveniments en temps real. (Nivell AAA)

2.2.4 Interrupcions: l'usuari ha de poder posposar o suprimir les interrupcions, amb l'excepció de les interrupcions que impliquin una emergència. (Nivell AAA)

2.2.5 Tornar a autentificar: quan una sessió autentificada expira, l'usuari ha de poder continuar l'activitat sense perdre cap dada després de tornar-se a autentificar. (Nivell AAA)

2.3.1 Tres centelleigs o per sota del llindar: les pàgines web no han de contenir cap element que centellegi més de tres vegades per segon o bé el centelleig ha d'estar per sota dels llindars de centelleig general i de centelleig vermell. (Nivell A)

Nota: Atès que qualsevol contingut que no satisfaci aquest Criteri de conformitat pot interferir en la capacitat de l'usuari per usar la totalitat de la pàgina, tot el contingut d'una pàgina web (tant si s'utilitza per satisfer altres criteris de conformitat com si no) ha de complir aquest Criteri de conformitat. Vegeu el Requisit de conformitat 5: No-interferència..

2.3.2 Tres centelleigs: les pàgines web no han de contenir cap element que centellegi més de tres vegades per segon. (Nivell AAA)

Principi 3: Entenedor - la informació i el funcionament de la interfície d'usuari han de ser entenedors.

3.1.1 Idioma de la pàgina: el llenguatge natural per defecte de cada pàgina web ha de poder ser identificat per programació. (Nivell A)

3.1.2 Idioma de les parts: el llenguatge natural de cada passatge o frase del contingut ha de poder ser identificat per programació excepte en el cas de noms propis, termes tècnics, paraules en un idioma no determinat, i paraules o frases que han passat a formar part de l'idioma del text que l'envolta. (Nivell AA)

3.1.3 Paraules inusuals: s'ofereix un mecanisme que permet d'identificar definicions concretes de paraules o frases que s'estiguin usant de manera poc usual o restringida, incloses les frases fetes i l'argot. (Nivell AAA)

3.1.4 Abreviacions: s'ofereix un mecanisme que permet d'identificar la forma desenvolupada o el significat de les abreviacions. (Nivell AAA)

3.1.5 Nivell de lectura: quan, després de suprimir els títols i noms propis, el text requereixi una capacitat lectora superior al nivell de secundària obligatòria, cal posar a disposició de l'usuari o bé contingut suplementari, o bé una versió alternativa que no requereixi una capacitat lectora superior al nivell d'educació secundària obligatòria. (Nivell AAA)

3.1.6 Pronunciació: cal disposar d'un mecanisme que permeti d'identificar la pronunciació correcta d'aquelles paraules el significat de les quals pugui ser ambigu si no se'n coneix la pronunciació. (Nivell AAA)

3.2.1 Focus: no s'inicia un canvi en el context en el moment en què un component rep el focus. (Nivell A)

3.2.2 Amb l'entrada: la configuració d'algun component d'interfície d'usuari no provoca un canvi en el context tret que l'usuari hagi estat advertit del comportament abans de l'ús del mateix. (Nivell A)

3.2.3 Navegació consistent: els mecanismes de navegació que es repeteixen en múltiples pàgines web dins un conjunt de pàgines web s'han de presentar en el mateix ordre relatiu cada vegada que es repeteixin, a menys que l'usuari canviï voluntàriament aquest ordre. (Nivell AA)

3.2.4 Identificació consistent: els components que tenen la mateixa funcionalitat dins un conjunt de pàgines web s'han d'identificar de manera consistent. (Nivell AA)

3.2.5 Canvi sota petició: els canvis en el context només s'han de poder iniciar a petició de l'usuari o s'ha d'oferir un mecanisme per deshabilitar aquests canvis. (Nivell AAA)

3.3.1 Identificació d'errors: si es detecta de manera automàtica un error d'entrada s'ha d'identificar l'ítem equivocat i descriure l'error textualment a l'usuari. (Nivell A)

3.3.2 Etiquetes o instruccions: cal proporcionar etiquetes o instruccions quan el contingut requereixi una entrada per l'usuari. (Nivell A)

3.3.3 Suggeriment de correcció d'errors: en el cas que es detecti de manera automàtica un error d'entrada cal fer suggeriments a l'usuari per corregir-lo, sempre que els suggeriments siguin coneguts i no facin perillar la seguretat o finalitat del contingut. (Nivell AA)

3.3.4 Prevenció d'errors (legals, financers o de dades): en el cas de pàgines web que requereixin que l'usuari adquireixi obligacions legals o fer transaccions financeres, que modifiquin o esborrin dades controlables per l'usuari en sistemes d'emmagatzemament de dades, o que processin les respostes de l'usuari en avaluacions, cal complir com a mínim una de les condicions següents: (Nivell AA)

  1. Reversible: qualsevol tramesa de dades ha de ser reversible.

  2. Comprovable: les dades introduïdes per l'usuari es comproven per detectar possibles errors d'entrada i es dóna a l'usuari l'oportunitat de corregir-les.

  3. Confirmable: cal disposar d'un mecanisme que permeti de revisar, confirmar i/o corregir la informació abans d'acabar la tramesa.

3.3.5 Ajuda: cal proporcionar ajuda contextual. (Nivell AAA)

3.3.6 Prevenció d'errors (tots): en el cas de pàgines web en què es requereix que l'usuari enviï informació, cal complir com a mínim una de les condicions següents: (Nivell AAA)

  1. Reversible: qualsevol tramesa de dades ha de ser reversible.

  2. Comprovable: les dades introduïdes per l'usuari es comproven per detectar possibles errors d'entrada i es dóna a l'usuari l'oportunitat de corregir-les.

  3. Confirmable: cal disposar d'un mecanisme que permeti de revisar, confirmar i/o corregir la informació abans d'acabar la tramesa.

Principi 4: Robust - el contingut ha de ser prou robust perquè una gran varietat d'agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques, el puguin interpretar fidelment.

4.1.1 Anàlisi sintàctica: en el cas de contingut implementat mitjançant el llenguatge d'etiquetatge, els elements han de tenir etiquetes d'obertura i de tancament, han d'estar imbricats segons les especificacions, no poden contenir atributs duplicats i els identificadors (ID) han de ser únics, excepte quan les especificacions permetin aquestes característiques. (Nivell A)

Nota: Les etiquetes d'obertura i de tancament incompletes són aquelles que han perdut un caràcter important en la seva formació, com per exemple, una clau angular o les cometes desaparellades del valor d'un atribut.

4.1.2 Nom, paper, valor: per a tots els components d'interfície d'usuari (inclosos però no limitat a: elements de formularis, enllaços i components generats mitjançant scripts) s'han de poder identificar per programació el nom i el paper, i s'han de poder configurar per programació els estats, les propietats i els valors que l'usuari pot ajustar. Qualsevol notificació de modificació d'aquests ítems està disponible per als agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques. (Nivell A)

Nota: Aquest Criteri de conformitat està pensat principalment per a aquells creadors web que desenvolupen o programen els propis controls d'interfície d'usuari. Per exemple, els controls estàndard de l'HTML ja compleixen aquest Criteri de conformitat quan s'usen d'acord amb l'especificació.

Conformitat

Aquesta secció és normativa.

En aquesta secció es recullen els requisits de conformitat de les WCAG 2.0, com també informació sobre com fer peticions de conformitat, les quals són opcionals. Finalment, es descriu què s'entén per tecnologies de contingut web que permeten l'accessibilitat, doncs només aquestes tecnologies han de ser necessàries per a la conformitat. S'inclou una explicació més aprofundida del concepte "que permet l'accessibilitat" a Com s'interpreta la conformitat.

Requisits de conformitat

Perquè una pàgina web sigui conforme a les WCAG 2.0 cal que satisfaci tots els requisits de conformitat següents:

1. Nivell de conformitat: s'ha de complir totalment un dels nivells de conformitat següents:

  • Nivell A: per assolir el nivell A de conformitat (el nivell mínim de conformitat), la pàgina web ha de satisfer tots els criteris de conformitat de nivell A, o s'ha de proporcionar una versió alternativa conforme.

  • Nivell AA: per assolir el nivell AA de conformitat, la pàgina web ha de satisfer tots els criteris de conformitat de nivell A i AA, o s'ha de proporcionar una versió alternativa conforme a aquests criteris.

  • Nivell AAA: per assolir el nivell AAA de conformitat, la pàgina web ha de satisfer tots els criteris de conformitat de nivell A, AA i AAA, o s'ha de proporcionar una versió alternativa conforme a aquests criteris.

Nota 1: Si bé la conformitat només es pot aconseguir en els nivells indicats, s'encoratja els autors a informar (en la seva petició de conformitat) de qualsevol progrés per satisfer criteris de conformitat de nivells superiors al nivell de conformitat aconseguit.

Nota 2: No es recomana que el nivell AAA de conformitat es requereixi com a política general per a llocs web sencers, atès que no és possible satisfer tots els criteris de conformitat de nivell AAA per a alguns tipus de contingut.

2. Pàgines senceres: la conformitat (i el nivell de conformitat) és per a la totalitat de la pàgina web o les pàgines web, i no es pot aconseguir si una part no la compleix.

Nota 1: A l'efecte de determinar el nivell de conformitat, les alternatives a una part del contingut d'una pàgina es consideren part de la pàgina si es poden obtenir directament des de la pàgina mateixa (per exemple, una descripció llarga o una presentació alternativa d'un vídeo).

Nota 2: Els autors de pàgines web que no obtinguin la conformitat perquè el contingut queda fora del seu control poden considerar una declaració de conformitat parcial.

3. Processos complets: quan una pàgina web forma part d'una sèrie de pàgines que representen un procés (per exemple, una seqüència de passos que cal completar per acomplir una activitat), totes les pàgines web del procés han de ser conformes a un nivell determinat o superior. (La conformitat a un nivell particular no és possible si alguna de les pàgines del procés no és conforme a aquell nivell o a un nivell superior.)

Exemple: una botiga en línia té una sèrie de pàgines que s'usen per seleccionar i comprar productes. Totes les pàgines incloses en aquesta sèrie, des que s'inicia el procés fins que acaba (pagament), han de complir el mateix nivell de conformitat perquè qualsevol de les pàgines del procés compleixi aquell mateix nivell de conformitat.

4. Formes d'ús de tecnologies que permeten l'accessibilitat: per complir els criteris de conformitat únicament són necessàries formes d'ús de tecnologies que permeten l'accessibilitat. Qualsevol informació o funcionalitat que estigui implementada amb tecnologies que no permeten l'accessibilitat ha d'estar també disponible per mitjà de tecnologies que permeten l'accessibilitat. (Vegeu Com s'interpreta permetre l'accessibilitat.)

5. No-interferència: si en una pàgina s'empren tecnologies que no permeten l'accessibilitat, o si les tecnologies que permeten l'accessibilitat s'usen de manera que no compleixen els nivells de conformitat, aquestes no han de ser un impediment perquè els usuaris puguin accedir a la resta de la pàgina. A més, la pàgina web en conjunt continua complint els requisits de conformitat en cadascun dels casos següents:

  1. Quan qualsevol tecnologia que no és necessària està activada en un agent d'usuari,

  2. Quan qualsevol tecnologia que no és necessària està desactivada en un agent d'usuari, i

  3. Quan qualsevol tecnologia que no és necessària no està permesa per un agent d'usuari

Addicionalment, tots els criteris següents de conformitat fan referència a tot el contingut de la pàgina, inclòs el contingut que no és necessari per a la conformitat, atès que tracten aspectes que podrien interferir en l'ús general de la pàgina:

  • 1.4.2 - Control de so,

  • 2.1.2 - Cap obstacle en el teclat,

  • 2.3.1 - Tres centelleigs o per sota del llindar , i

  • 2.2.2 - Pausar, aturar, amagar.

Nota: Si no es pot aconseguir que una pàgina sigui conforme (per exemple, pàgines d'avaluació de conformitat o pàgines d'exemple), no es pot incloure en l'abast de conformitat o en la petició de conformitat.

Per a més informació, inclosos alguns exemples, vegeu Com s'interpreten els requisits de conformitat.

Peticions de conformitat (opcional)

La conformitat es defineix només per a pàgines web. No obstant això, es pot fer una petició de conformitat d'una pàgina, d'una sèrie de pàgines o de múltiples pàgines web relacionades.

Components obligatoris d'una petició de conformitat

Les peticions de conformitat no són obligatòries. Els autors poden complir les WCAG 2.0 sense necessitat de fer una petició. Però si es fa una petició de conformitat, aquesta ha d'incloure la informació següent:

  1. Data de la petició

  2. Títol de les directrius, versió i URI: "Directrius per a l'accessibilitat del contingut web, versió 2.0, a https://www.w3.org/TR/2008/REC-WCAG20-20081211/"

  3. Nivell de conformitat satisfet: A, AA o AAA.

  4. Descripció concisa de les pàgines: com ara una llista dels URI per als quals s'ha fet la petició, amb indicació de si els subdominis estan inclosos en la petició.

    Nota 1: Les pàgines web es poden descriure mitjançant una llista o bé mitjançant una expressió que defineixi tots els URI inclosos en la petició.

    Nota 2: Els productes en línia que no disposen d'un URI abans d'instal·lar-se al lloc web del client poden obtenir una declaració segons la qual el producte complirà el nivell de conformitat en el moment que s'instal·li.

  5. Llista de les tecnologies de contingut web que són necessàries .

Nota: Si s'utilitza un logotip de conformitat, aquest constitueix una petició i cal que l'acompanyin els components requerits per a una petició de conformitat citats anteriorment.

Components opcionals d'una petició de conformitat

A més dels components obligatoris d'una petició de conformitat mencionats anteriorment, considereu proporcionar informació addicional per ajudar els usuaris. La informació addicional recomanada inclou:

  • Una llista de tots aquells criteris de conformitat assolits que van més enllà del nivell de conformitat sol·licitat en la petició. Aquesta informació s'hauria de presentar en un format que els usuaris puguin usar, preferiblement com a metadades llegibles per ordinador.

  • Una llista de les tecnologies concretes que "s'estan usant però que no són necessàries."

  • Una llista dels agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques, que s'han emprat per avaluar el contingut.

  • Informació sobre altres passos fets per millorar l'accessibilitat i que van més enllà dels criteris de conformitat.

  • Una versió en format de metadades llegibles per ordinador de la llista de tecnologies específiques que són necessàries.

  • Una versió en format de metadades llegibles per ordinador de la petició de conformitat.

Nota 1: Per a més informació i exemples de la petició de conformitat, consulteu Com s'interpreten les peticions de conformitat.

Nota 2: Per a més informació sobre l'ús de metadades en les peticions de conformitat, consulteu Com s'interpreten les metadades.

Declaració de conformitat parcial - Continguts aliens

A vegades es creen pàgines web a les quals posteriorment s'afegeix contingut. Per exemple, un programa de correu electrònic, un bloc, un article que permet als usuaris d'afegir comentaris o altres aplicacions que permeten contingut afegit pels usuaris. Un altre exemple podria ser una pàgina, com ara un portal o un lloc web de notícies, formada per contingut agregat per col·laboradors diferents, o llocs web que afegeixen, de manera automàtica, contingut d'altres fonts al llarg del temps, com ara els anuncis publicitaris que s'insereixen dinàmicament.

En qualsevol d'aquests casos, en el moment que arriben aquests originals no és possible conèixer quin serà el contingut no controlat de les pàgines. és important remarcar que el contingut no controlat pot afectar també l'accessibilitat del contingut controlat. Es disposa de dues opcions:

  1. Es pot fer una petició de conformitat basada en el millor coneixement possible. Si una pàgina d'aquest tipus està controlada i mantinguda perquè compleixi un nivell de conformitat (el contingut que no és conforme s'ha de treure o fer que sigui conforme) en el termini de dos dies laborables, es pot fer una resolució o petició de conformitat, atès que la pàgina és conforme, excepte per errors en el contingut que hagin afegit col·laboradors externs, els quals es corregeixen o s'eliminen quan es troben. No es pot fer cap petició de conformitat si no es pot controlar o corregir el contingut que no sigui conforme a aquests criteris;

    O

  2. Es pot fer una "petició de conformitat parcial", en què es mencioni que la pàgina no és conforme als criteris, però que podria ser-ho si se n'eliminen certes parts. Aquesta declaració podria ser: "Aquesta pàgina no és conforme, però podria ser conforme a les WCAG 2.0 de nivell X si se n'eliminessin les parts següents provinents de fonts no controlades." A més, el contingut que no és conforme als criteris i que està exclòs de la resolució de conformitat parcial ha de complir les condicions següents:

    1. Aquest contingut no el controla l'autor.

    2. Aquest contingut es descriu de manera que els usuaris el poden identificar (per exemple, no es pot descriure com "totes les parts que no controlem" a menys que aquestes estiguin identificades clarament com a tal).

Declaració de conformitat parcial - Idioma

Una "declaració de conformitat parcial per l'idioma" es pot fer quan la pàgina no és conforme als criteris, però ho seria si tots els idiomes utilitzats en la pàgina permetessin l'accessibilitat. La declaració prendria la forma "Aquesta pàgina no és conforme, però podria ser conforme a les WCAG 2.0 de nivell X si l'idioma o els idiomes següents permetessin l'accessibilitat:"

Annex A: Glossari

Aquesta secció és normativa.

abreviació

Representació escurçada d'una paraula, una frase o un nom, que no ha esdevingut part de la llengua

Nota 1:Les abreviacions inclouen sigles i acrònims:

  1. una sigla és una representació escurçada d'un nom o una frase creada a partir de les lletres inicials de paraules o síl·labes contingudes en aquell nom o en aquella frase

    Nota 1: no tots els idiomes defineixen aquest concepte.

    Exemple 1: La sigla francesa SNCF conté les lletres inicials de la "Société National des Chemins de Fer", els ferrocarrils nacionals francesos.

    Exemple 2:La sigla anglesa ESP correspon a "extrasensory perception".

  2. un acrònim és una representació escurçada construïda a partir de les lletres inicials o parts d'altres paraules (en un nom o una frase) que es pot pronunciar com una paraula.

    Exemple: L'acrònim NOAA es construeix a partir de les inicials de la "National Oceanic and Atmospheric Administration" dels Estats Units.

Nota 2: Algunes empreses han adoptat com a nom de l'empresa el que originalment era una abreviació. En aquests casos, el nom nou de l'empresa són les lletres (per exemple, "Ecma") i la paraula perd la consideració d'abreviació.

agent d'usuari

Qualsevol programari que recupera i presenta contingut web als usuaris.

Exemple: navegadors web, reproductors multimèdia, connectors i altres programes (incloses les ajudes tècniques que ajuden a recuperar i presentar contingut web, i a interactuar-hi).

ajuda contextual

Text d'ajuda que proporciona informació relacionada amb la funció que s'està executant en un moment determinat.

Nota: Les etiquetes aclaridores poden actuar com a ajuda contextual.

ajuda tècnica (tal com s'ha utilitzat en aquest document)

Maquinari o programari que actua com a agent d'usuari, o juntament amb un agent d'usuari habitual, per proporcionar una funcionalitat que satisfaci els requisits dels usuaris amb discapacitat, més enllà de les funcionalitats que proporcionen els agents d'usuari habituals

Nota 1: La funcionalitat que proporciona una ajuda tècnica inclou presentacions alternatives (per exemple, veu sintetitzada o contingut ampliat), mètodes d'entrada alternatius (per exemple, veu), navegació o mecanismes d'orientació addicionals i transformacions de contingut (per exemple, per fer les taules més accessibles).

Nota 2: Les ajudes tècniques sovint comuniquen dades i missatges als agents d'usuari habituals mitjançant l'ús i el seguiment de les interfícies de programació d'aplicacions (API).

Nota 3: La distinció entre agents d'usuari habituals i ajudes tècniques no és absoluta. Molts agents d'usuari habituals proporcionen funcionalitats per ajudar les persones amb discapacitat. La diferència bàsica és que els agents d'usuari habituals s'adrecen a un públic molt més ampli i divers, que normalment inclou persones amb discapacitat i sense. Les ajudes tècniques s'adrecen a comunitats d'usuaris més restringides, amb discapacitats específiques. El suport que proporciona una ajuda tècnica és més específic i apropiat per a les necessitats dels usuaris als quals s'adreça. L'agent d'usuari habitual pot proporcionar funcionalitats importants a les ajudes tècniques, per exemple, recuperar contingut web d'objectes de programari o analitzar sintàcticament el llenguatge d'etiquetatge en blocs identificables.

Exemple: les ajudes tècniques que són importants en el context d'aquest document inclouen:

  • Ampliadors de pantalla i altres ajudes visuals per a la lectura, que usen persones amb discapacitat física, visual o sensorial per canviar el cos o el tipus de lletra, l'espaiat, el color, la sincronització amb la veu, etc., amb la finalitat de millorar la llegibilitat visual del text i de les imatges presentades;

  • Lectors de pantalla, que usen persones cegues per llegir informació textual mitjançant veu sintetitzada o braille;

  • Programari de conversió de text a veu, que usen algunes persones amb discapacitat cognitiva, de llenguatge i d'aprenentatge, per convertir text en veu sintetitzada;

  • Programari de reconeixement de la veu, que poden usar persones que tenen algunes discapacitats físiques;

  • Teclats alternatius, que usen persones amb certes discapacitats físiques per simular el teclat (inclosos els teclats alternatius que utilitzen alicorns, commutadors simples, bufadors i altres dispositius d'entrada especials);

  • Dispositius apuntadors alternatius, que usen persones amb certes discapacitats físiques per simular el punter del ratolí i les activacions de botons.

alternativa al multimèdia basat en el temps

Document que inclou les descripcions textuals, amb una seqüència correcta, de la informació visual i auditiva basada en el temps, i que ofereix un mitjà per assolir els resultats de qualsevol interacció basada en el temps.

Nota: Un guió utilitzat per crear el contingut multimèdia sincronitzat satisfarà aquesta definició només si ha estat corregit per representar acuradament el multimèdia sincronitzat que resulta de l'edició.

alternativa multimèdia al text

Multimèdia que no presenta més informació de la ja presentada en el text (directament o per mitjà d'alternatives textuals).

Nota: Una alternativa multimèdia al text s'ofereix per a aquells usuaris que es beneficien de presentacions alternatives de text. Les alternatives multimèdia al text poden contenir només so, només vídeo (inclòs el vídeo en llenguatge de signes) o so i vídeo.

alternativa de text

Text associat a contingut no textual per programari o referenciat des d'un text associat a contingut no textual per programari. El text associat per programari és un text la ubicació del qual es pot identificar per programari a partir d'un contingut no textual.

Exemple: Un gràfic es descriu textualment en el paràgraf que el segueix. L'alternativa de text per al gràfic indica que la descripció es troba a continuació.

Nota: Consulteu Com s'interpreten les alternatives de text per a més informació.

ambigu -a per als usuaris en general

No se'n pot determinar la finalitat a partir de l'enllaç i de tota la informació de la pàgina web que es presenta a l'usuari simultàniament amb l'enllaç (és a dir, els lectors sense discapacitat podrien no saber què fa un enllaç fins que no l'activessin).

Exemple: La paraula "guaiaba" en la frase "una de les exportacions més importants és la guaiaba" és un enllaç. L'enllaç podria portar a la definició de "guaiaba", a una taula que inclogui la quantitat de guaiaba exportada o a una fotografia de persones recol·lectant guaiaba. Fins que no s'activi l'enllaç, cap lector no en coneixerà la destinació, i la persona amb una discapacitat no està en desavantatge.

argot

Paraules que usen d'una manera determinada persones en un camp determinat.

Exemple: La paraula anglesa "StickyKey" ("tecles permanents") és argot del camp de l'accessibilitat i de les ajudes tècniques.

art ASCII

Dibuix creat mitjançant una distribució espacial de caràcters o pictogrames (normalment a partir dels 95 caràcters imprimibles definits en l'ASCII).

àudio

Tecnologia de reproducció de so.

Nota: El so es pot crear sintèticament (inclosa la síntesi de la veu), es pot enregistrar de sons reals, o una cosa i l'altra.

audiodescripció

Narració afegida a la banda sonora per descriure detalls visuals importants que no es poden entendre només des de la banda sonora principal.

Nota 1: Una audiodescripció de vídeo proporciona informació sobre accions, personatges, canvis d'escena, text en pantalla i altre contingut visual.

Nota 2: En una audiodescripció estàndard, s'afegeix la narració durant les pauses existents en el diàleg. (Vegeu també audiodescripció ampliada.)

Nota 3: Quan tota la informació del vídeo es proporciona en el contingut sonor, no és necessària cap audiodescripció addicional.

Nota 4: En anglès l'audiodescripció també s'anomena "video description" (descripció de vídeo) i "descriptive narration" (narració descriptiva).

audiodescripció ampliada

Audiodescripció que s'afegeix a una presentació audiovisual mitjançant la introducció de pauses en el vídeo de manera que hi hagi prou temps per afegir una descripció addicional.

Nota: Aquesta tècnica només s'utilitza quan el sentit del vídeo es podria perdre sense la introducció de l'audiodescripció addicional, i quan les pauses entre el diàleg i la narració són massa curtes.

bloc de text

Text format per més d'una frase.

canvis en el context

Canvis majors en el contingut d'una pàgina web que, si es fan sense coneixement de l'usuari, poden desorientar aquells usuaris que no poden visualitzar la pàgina completa de manera simultània.

Els canvis en el context inclouen canvis de:

  1. Agent d'usuari;

  2. Vista;

  3. Focus;

  4. Contingut que canvia el significat d'una pàgina web.

Nota: Un canvi en el contingut no és sempre un canvi en el context. Els canvis en el contingut, com ara un esquema desplegable, un menú dinàmic o un control de pestanya, no suposen necessàriament un canvi en el context, a menys que també canviï un dels elements mencionats anteriorment (per exemple, el focus).

Exemple: Alguns exemples de canvi de context serien obrir una finestra nova, moure el focus a un component diferent, anar a una pàgina nova (o qualsevol altre canvi que faci entendre als usuaris que han canviat de pàgina) o reorganitzar significativament el contingut d'una pàgina.

CAPTCHA

Sigla que prové de l'anglès "Completely Automated Public Turing Test to Tell Computers and Humans Apart" [test de Turing públic i automàtic per diferenciar màquines i humans].

Nota 1: Els tests de CAPTCHA sovint impliquen que l'usuari hagi d'introduir el text que es mostra en una imatge o en un fitxer de so poc clars.

Nota 2: Un test de Turing és qualsevol sistema de test dissenyat per diferenciar màquines i humans. S'anomena així en reconeixement del famós científic Alan Turing. El terme el van encunyar investigadors de la Carnegie Mellon University. [CAPTCHA]

centelleig

Parell de canvis oposats en la lluminositat relativa els quals poden provocar atacs epil·lèptics en algunes persones si tenen una grandària suficient i estan en la freqüència adequada.

Nota 1: Vegeu llindars de centelleig general i de centelleig vermell per a més informació sobre les tipologies de centelleig que no estan permeses.

Nota 2: Vegeu també parpelleig.

component d'interfície d'usuari

Part del contingut que els usuaris perceben com un control únic per a una funció distingible

Nota 1: Es poden implementar múltiples components d'interfície d'usuari com un únic element de programació. En aquest context, el terme "components" no està vinculat a cap tècnica de programació, sinó més aviat a allò que l'usuari percep com a controls separats.

Nota 2: Els components d'interfície d'usuari inclouen tant elements de formularis i enllaços, com components generats per scripts.

Exemple: Una miniaplicació ("applet") té un "control" que es pot usar per desplaçar-se pel contingut línia per línia, pàgina per pàgina, o aleatòriament. Atès que cadascuna d'aquestes opcions necessitaria tenir un nom i estar configurada de manera independent, cadascuna seria un "component d'interfície d'usuari".

configurat -ada per programació

Configurat per programari utilitzant mètodes compatibles amb els agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques.

conformitat

Acompliment de tots els requisits d'un estàndard, una directriu o una especificació

conjunt de pàgines web

Col·lecció de pàgines web que comparteixen una finalitat comuna i que les ha creades el mateix autor, el mateix grup o la mateixa organització

Nota: Les versions en idiomes diferents es considerarien conjunts de pàgines diferents.

context d'enllaç identificat per programació

Informació addicional que es pot identificar per programació a partir de les relacions en un enllaç, combinada amb el text del mateix enllaç i presentada als usuaris en modalitats diferents.

Exemple: En l'HTML, la informació identificada per programació d'un enllaç en anglès inclou el text del mateix paràgraf, la llista o la cel·la de la taula en què apareix l'enllaç o la capçalera de la taula associada a la cel·la en què apareix l'enllaç.

Nota: Atès que els lectors de pantalla interpreten la puntuació, poden també proveir el context de la frase actual, quan el focus es troba en un enllaç en aquesta frase.

contingut (contingut web)

Informació i experiència sensorial que es comunica a l'usuari per mitjà d'un agent d'usuari, inclosos el codi o el llenguatge d'etiquetatge que defineix l'estructura, la presentació i les interaccions del contingut.

contingut no textual

Qualsevol contingut que no és una seqüència de caràcters identificats per programació o en què la seqüència no està expressant res en llenguatge natural

Nota: contingut no textual inclou art ASCII (el qual és un patró de caràcters), emoticones, leetspeak (argot que es basa en la substitució de lletres per altres caràcters) i imatges que representen text.

contingut suplementari

Contingut addicional que il·lustra o aclareix el contingut primari.

Exemple 1: Una versió sonora d'una pàgina web.

Exemple 2: Una il·lustració d'un procés complex.

Exemple 3: Un paràgraf que resumeix els resultats i les recomanacions principals que recull un estudi de recerca.

controlable per l'usuari

Dades que tenen per objecte que els usuaris hi accedeixin.

Nota: Controlable per l'usuari no es refereix a registres d'Internet ni a dades de seguiment de cercadors.

Exemple: Els camps de nom i d'adreça d'un compte d'usuari.

emergència

Situació o esdeveniment sobtat i inesperat que requereix una acció immediata per preservar la salut, la seguretat o la propietat.

en directe

Informació capturada d'un esdeveniment en temps real i transmesa al receptor amb un endarreriment no superior al d'emissió

Nota 1: L'endarreriment d'emissió és un endarreriment breu (normalment controlat automàticament), usat per exemple per donar temps a l'emissor per posar en cua o censurar el senyal de so (o vídeo), però no suficient per permetre una edició significativa.

Nota 2: Si la informació es genera completament per ordinador, aleshores no és en directe.

en pausa

Aturat a petició de l'usuari i no reiniciat fins que l'usuari ho sol·licita

en una finestra a pantalla completa

A la pantalla d'ordinador de sobretaula o de portàtil més comuna amb la vista maximitzada.

Nota: Com que els usuaris solen conservar els ordinadors durant uns quants anys, per fer aquesta avaluació és millor no basar-se en les darreres resolucions de pantalla dels ordinadors de sobretaula o portàtils, sinó que cal prendre en consideració les resolucions de pantalla habituals per a ordinadors de sobretaula o portàtils al llarg de diversos anys.

error d'entrada

Informació proporcionada per l'usuari que no és acceptada.

Nota: L'error d'entrada inclou:

  1. Informació que és requerida per la pàgina web, però omesa per l'usuari.

  2. Informació que és proporcionada per l'usuari, però que no consta en el format de dades o els valors requerits.

esdeveniment en temps real

Esdeveniment que a) succeeix en el mateix temps que la visualització i b) no el genera completament el contingut.

Exemple 1: Una retransmissió web d'una actuació en directe (succeeix al mateix temps que la visualització i no està preenregistrada).

Exemple 2:Una subhasta en línia amb persones que liciten (succeeix al mateix temps que la visualització).

Exemple 3: Persones que interactuen en directe en un món virtual emprant avatars (no està completament generat pel contingut i succeeix al mateix temps que la visualització).

essencial

Si s'elimina, la informació o la funcionalitat del contingut canviarien, i aquesta informació i aquesta funcionalitat no es poden assolir de cap altra manera que sigui conforme.

estructura
  1. Manera en què s'organitzen les parts d'una pàgina web entre si; i

  2. Manera en què s'organitza una col·lecció de pàgines web.

etiqueta

Text o altre component amb una alternativa de text que es presenta a l'usuari per identificar un component dins el contingut web.

Nota 1: Una etiqueta es presenta a tots els usuaris, mentre que el nom es pot ocultar i només ser visible per a les ajudes tècniques. En molts casos (però no en tots), el nom i l'etiqueta són el mateix.

Nota 2: El terme "etiqueta" no es limita a l'element "label" de l'HTML.

experiència sensorial específica

Experiència sensorial que no és purament decorativa ni és la principal transmissora d'informació important o la principal executora d'una funció.

Exemple: Alguns exemples inclouen una execució d'un solo de flauta, treballs d'art visual, etc.

finalitat de l'enllaç

Naturalesa del resultat que s'obté mitjançant l'activació d'un enllaç.

frase feta

Frase el significat de la qual no es pot deduir del significat de les paraules individuals i les paraules específiques de la qual no es poden canviar sense perdre el significat.

Nota: Les frases fetes no es poden traduir directament, paraula per paraula, sense perdre'n el significat (amb dependència cultural o idiomàtica).

Exemple 1: En anglès, "spilling the beans" significa "revelar un secret". En canvi, les frases "knocking over the beans" [lit. llençar les mongetes, fig. robar les mongetes] o "spilling the vegetables" [lit. abocar les verdures] no signifiquen el mateix.

Exemple 2: En japonès, la frase "ã•ã˜ã''投ã'ã'‹" es tradueix literalment per "ell llança una cullera", però significa que no hi ha res més que ell pugui fer i, finalment, ho deixa córrer.

Exemple 3: En holandès, "Hij ging met de kippen op stok" es tradueix literalment per "ell se'n va anar a dormir amb les gallines", però significa que ell va es va ficar al llit d'hora.

funcionalitat

Processos i resultats que són assolibles amb les accions de l'usuari.

identificat -ada per programació

Identificat per programari des de dades proveïdes per l'autor de tal manera que diferents agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques, puguin extreure i presentar aquesta informació als usuaris en diferents modalitats.

Exemple 1: Identificat en un llenguatge d'etiquetatge des d'elements i atributs als quals s'accedeix directament mitjançant les ajudes tècniques disponibles més habituals.

Exemple 2: Identificat des d'estructures de dades específiques d'una tecnologia en un llenguatge diferent al d'etiquetatge i exposat en les ajudes tècniques per mitjà d'una API d'accessibilitat compatible amb les ajudes tècniques disponibles més habituals.

imatge de text

Text que es mostra en un format no textual (per exemple, una imatge) per aconseguir un efecte visual.

Nota: Això no inclou text que és part d'una imatge i que conté altre contingut visual significatiu.

Exemple: El nom d'una persona en l'etiqueta d'una fotografia.

informatiu

Que té finalitat informativa i no es requereix per a la conformitat.

Nota: El contingut requerit per a la conformitat s'identifica com a "normatiu."

interfície de teclat

Interfície usada per un programa per obtenir una pulsació.

Nota 1:Una interfície de teclat permet als usuaris de proporcionar pulsacions en programes, fins i tot si la tecnologia original no conté teclat.

Exemple: Un PDA amb pantalla tàctil té una interfície de teclat integrada en el sistema operatiu, com també un connector per a teclats externs. Les aplicacions del PDA poden utilitzar la interfície per obtenir una entrada de teclat, ja sigui des d'un teclat extern o des d'altres aplicacions que proporcionen una sortida de teclat simulada, com ara intèrprets d'escriptura manual o aplicacions de conversió de veu a text amb una funcionalitat d'"emulació de teclat".

Nota 2:Fer funcionar una aplicació (o parts d'una aplicació) mitjançant un emulador de ratolí controlat per teclat, per exemple les tecles del ratolí ("MouseKeys"), no es pot considerar com un funcionament amb interfície de teclat, ja que el programa es fa funcionar per mitjà de la interfície del dispositiu apuntador, no per mitjà d'una interfície de teclat.

interpretació del llenguatge de signes

Traducció d'un llenguatge, normalment un llenguatge parlat, a llenguatge de signes.

Nota: Els llenguatges de signes veritables són llenguatges independents que no estan relacionats amb el llenguatge parlat o els llenguatges parlats del mateix país o la mateixa regió.

llenguatge de signes

Llenguatge que utilitza combinacions de moviments de mans i braços, d'expressions facials o de posicions corporals per transmetre significat.

llenguatge natural

Llenguatge parlat, escrit o signat (a través de mitjans visuals o tàctils) per comunicar-se amb éssers humans

Nota: Vegeu també llenguatge de signes.

llindars de centelleig general i de centelleig vermell

Un centelleig o una seqüència d'imatges que canvien ràpidament està per sota del llindar (és a dir, el contingut passa) si qualsevol dels punts següents és cert:

  1. No hi ha més de tres centelleigs generals i/o més de tres centelleigs vermells per segon; o

  2. L'àrea combinada de centelleigs que succeeixen simultàniament ocupa no més d'un total de 0,006 estereoradiants dins qualsevol camp visual de 10 graus a la pantalla (25% de qualsevol camp visual de 10 graus a la pantalla) en una distància de visió típica.

On:

  • Un centelleig general es defineix com un parell de canvis oposats en la lluminositat relativa d'un 10% o més de la lluminositat relativa màxima, on la lluminositat relativa de la imatge més fosca està per sota de 0,80 i on "un parell de canvis oposats" és un increment seguit d'una reducció, o una reducció seguida d'un increment, i

  • Un centelleig vermell es defineix com un parell de transicions oposades que impliquen un vermell saturat.

Excepció: centelleig que és un patró gràfic subtil i equilibrat, com ara un soroll blanc o un disseny del tipus tauler d'escacs amb "quadrats" més petits de 0,1 graus (d'un camp visual en una distància de visió típica) en un costat, no viola els llindars.

Nota 1: Per a programari general o contingut web, la utilització d'un rectangle de 341 x 256 píxels en qualsevol lloc en l'àrea mostrada a la pantalla quan el contingut es visualitza a 1024 x 768 píxels, pot proporcionar una bona estimació d'un camp visual de 10 graus per a pantalles de mida estàndard i per a distàncies de visió estàndard (per exemple, pantalles entre 15 i 17 polzades i distàncies entre 50 i 60 centímetres). (Les resolucions de pantalla més elevades que mostrin la mateixa visualització del contingut reproduiran imatges més petites i segures, de manera que els llindars es defineixen emprant les resolucions més baixes.)

Nota 2: Una transició és el canvi en la lluminositat relativa (o lluminositat / color relatius per centelleig vermell) entre els cims i les valls adjacents en un diagrama de lluminositat relativa (o lluminositat / color relatius per centelleig vermell) mesurada en el temps. Un centelleig consisteix en dues transicions oposades.

Nota 3: La definició especialitzada acceptada per "un parell de transicions oposades que impliquin un vermell saturat" és quan es compleix que R / (R + G + B) >= 0,8 per a un dels dos estats implicats en cada transició, o per als dos, i el canvi en el valor de (R-G-B) x 320 és > 20 per a les dues transicions (els valors negatius de (R-G-B) x 320 es fixen en zero). Els valors R-G-B varien de 0 a 1, tal com s'especifica en la definició de "lluminositat relativa". [HARDING-BINNIE]

Nota 4: Hi ha diverses eines disponibles per portar a terme una anàlisi a partir d'una captura de vídeo. Tot i això, no es necessita cap eina per avaluar aquesta condició si el centelleig és menor o igual a tres centelleigs per segon. El contingut automàticament passa (vegeu les notes 1 i 2 anteriors).

lluminositat relativa

Brillantor relativa de qualsevol punt, en un espai de color, normalitzada en valors entre 0 per al negre més fosc i 1 per al blanc més clar.

Nota 1: Per a l'espai de color sRGB, la lluminositat relativa d'un color es defineix com a L = 0,2126 x R + 0,7152 x G + 0,0722 x B, on, R, G i B es defineixen de la manera següent:

  • si RsRGB <= 0,03928, aleshores R = RsRGB/12,92; altrament R = ((RsRGB+0,055)/1,055) ^ 2,4

  • si GsRGB <= 0,03928 aleshores G = GsRGB/12,92; altrament G = ((GsRGB+0,055)/1,055) ^ 2,4

  • si BsRGB <= 0,03928 aleshores B = BsRGB/12,92; altrament B = ((BsRGB+0,055)/1,055) ^ 2,4

i RsRGB, GsRGB, i BsRGB es defineixen:

  • RsRGB = R8bit/255

  • GsRGB = G8bit/255

  • BsRGB = B8bit/255

El caràcter "^" és l'operador exponencial. (La fórmula s'ha agafat de [sRGB] i [IEC-4WD]).

Nota 2: Gairebé tots els sistemes utilitzats avui en dia per visualitzar contingut web assumeixen que la codificació és sRGB. A menys que se sàpiga que s'utilitzarà un altre espai de color per processar i mostrar el contingut, els autors haurien d'avaluar utilitzant l'espai de color sRGB. Si s'utilitzen altres espais de color, vegeu Com s'interpreta el Criteri de conformitat 1.4.3.

Nota 3: Si el tramat es dóna després de la presentació, cal utilitzar el valor del color original. Per als colors tramats en l'origen, caldria usar els valors mitjans dels colors utilitzats (mitjana de R, mitjana de G i mitjana de B).

Nota 4: Hi ha diverses eines que fan aquests càlculs de manera automàtica quan avaluen el contrast i el parpelleig.

Nota 5: Està disponible una versió en MathML de la definició de lluminositat relativa.

mateixa funcionalitat

El mateix resultat quan s'utilitza.

Exemple: Un botó per "cercar" en una pàgina web i un botó per "trobar" en una altra pàgina web poden tenir un camp de text per introduir el terme de cerca i una llista de temes relacionats amb aquest terme. En aquest cas, podrien tenir la mateixa funcionalitat, però pot ser que no estiguin etiquetats de manera coherent.

mateix ordre relatiu

En la mateixa posició en relació als altres ítems.

Nota: Els ítems es consideren en el mateix ordre relatiu fins i tot si s'insereixen altres ítems en la seqüència original, o se'n treuen. Per exemple, els menús de navegació desplegables poden inserir, dins la seqüència de lectura, un nivell addicional de detall o una secció de navegació secundària.

mecanisme

Procés o tècnica per assolir un resultat.

Nota 1: El mecanisme pot ser proporcionat explícitament en el contingut o pot ser necessari que el proporcionin la plataforma o els agents d'usuari, incloses les ajudes tècniques.

Nota 2: El mecanisme ha de satisfer tots els criteris de conformitat per al nivell de conformitat sol·licitat.

multimèdia sincronitzat

So o vídeo sincronitzat amb un altre format per presentar la informació i/o amb components interactius condicionats pel temps, a menys que el multimèdia sigui una alternativa multimèdia al text clarament etiquetat com a tal.

navegat en ordre seqüencial

Navegat en l'ordre definit per avançar el focus (d'un element al següent) usant una interfície de teclat.

nivell d'educació primària

Període de sis anys que comença entre els cinc i els set anys, possiblement sense cap educació prèvia.

Nota: Aquesta definició es basa en la Classificació internacional normalitzada de l'educació de la [UNESCO].

nivell d'educació secundària obligatòria

Període educatiu de dos anys o tres que comença després de l'acabament dels sis anys d'escola i que acaba nou anys després del començament de l'educació primària.

Nota: Aquesta definició es basa en la Classificació internacional normalitzada de l'educació de la [UNESCO].

nom

Text per mitjà del qual el programari pot identificar un component dins el contingut web per a l'usuari.

Nota 1: El nom es pot ocultar i només fer-se visible mitjançant les ajudes tècniques, mentre que una etiqueta és visible a tots els usuaris. En molts casos (però no tots), l'etiqueta i el nom són el mateix.

Nota 2: El nom no està relacionat amb l'atribut "name" en l'HTML.

només so

Presentació basada en el temps que conté només so (ni vídeo ni interacció).

només vídeo

Presentació basada en el temps que només conté vídeo (ni so ni interacció).

normatiu

Requerit per a la conformitat.

Nota 1: Es pot aconseguir la conformitat a aquest document de diverses maneres ben definides.

Nota 2: El contingut identificat com a "informatiu" o "no normatiu" no es requereix mai per a la conformitat.

obligacions legals

Transaccions en què la persona contrau una obligació o un benefici legalment vinculant.

Exemple: Un certificat de matrimoni, una compravenda d'accions (financera i legal), un testament, un préstec, una adopció, allistar-se a l'exèrcit, un contracte de qualsevol tipus, etc.

pàgina web

Recurs no incrustat obtingut des d'un únic URI usant HTTP i qualsevol altre recurs o recursos utilitzats en la presentació o que tenen com a propòsit que un agent d'usuari els presenti conjuntament.

Nota 1: Tot i que qualsevol dels "altres recursos" es presenti juntament amb el recurs primari, no s'han de presentar necessàriament de manera simultània.

Nota 2: Pels propòsits de conformitat amb aquestes directrius, un recurs ha de ser "no incrustat" en l'àmbit de la conformitat per a que es pugui considerar pàgina web.

Exemple 1: Un recurs web que inclou totes les imatges i el multimèdia incrustats.

Exemple 2: Un programa de correu web creat usant JavaScript asíncron i XML (AJAX). El programa està allotjat en la seva totalitat a https://exemple.com/correu, però inclou una bústia d'entrada, una àrea de contactes i un calendari. Es proporcionen enllaços o botons que fan que la bústia, els contactes o el calendari es mostrin, però no es canvia l'URI de la pàgina en conjunt.

Exemple 3: Un portal que es pot personalitzar i del qual els usuaris poden escollir el contingut que es mostra d'un conjunt de mòduls de contingut diferents.

Exemple 4: Quan s'entra a "https://compra.exemple.com/" des del navegador, s'accedeix a un entorn de compra interactiu amb animació que permet de desplaçar-se visualment per una botiga en línia i posar els productes de les prestatgeries prop dels usuaris o en un carret de la compra. Fent clic sobre un producte emergeix una pàgina flotant amb les especificacions del producte en qüestió. Es podria tractar d'un lloc web d'una sola pàgina o només una pàgina dins un lloc web.

paper

Text o nombre mitjançant el qual el programari pot identificar la funció d'un component dins el contingut web.

Exemple: Un nombre que indica si una imatge funciona com a enllaç, botó d'ordre o casella de selecció.

parpelleig

Canvi alternatiu entre dos estats visuals per cridar l'atenció

Nota: Vegeu també centelleig. És possible que algun element sigui prou gran i parpellegi amb lluminositat suficient en la freqüència correcta per considerar-se també un centelleig.

personalitzat -ada visualment

Que permet de definir el tipus de lletra, la mida, el color i el fons.

preenregistrat -ada

Informació que no és en directe.

presentació

Renderització del contingut de manera que els usuaris el poden percebre.

procés

Sèrie d'accions d'usuari en què cada acció és requerida per completar l'activitat

Exemple 1: L'ús reeixit d'una sèrie de pàgines web en un lloc de comerç electrònic requereix que els usuaris visualitzin productes alternatius, preus i ofertes, seleccionar productes, introduir una comanda, proporcionar dades d'enviament i aportar informació de pagament.

Exemple 2: Una pàgina de registre de compte requereix una compleció reeixida d'un test de Turing abans que es pugui accedir al formulari de registre.

que permet l'accessibilitat

Que funciona amb les ajudes tècniques que utilitzen els usuaris i també amb les característiques d'accessibilitat de navegadors i d'altres agents d'usuari.

Perquè una tecnologia de contingut web (o una característica de la tecnologia) es consideri que permet l'accessibilitat, cal que aquesta tecnologia (o característica de la tecnologia) compleixi les dues condicions següents:

  1. La tecnologia de contingut web ha de ser compatible amb les ajudes tècniques dels usuaris. Això significa que la interoperativitat de la tecnologia s'ha d'haver verificat amb les ajudes tècniques en el llenguatge natural del contingut,

    I

  2. La tecnologia de contingut web ha de tenir agents d'usuari que permeten l'accessibilitat a disposició dels usuaris. Això significa que, com a mínim, s'ha de complir una de les afirmacions següents:

    1. La tecnologia originalment és compatible amb els agents d'usuari més habituals i que permeten l'accessibilitat (com ara HTML i CSS);

      O

    2. La tecnologia és compatible amb un connector molt estès i que també permet l'accessibilitat;

      O

    3. El contingut està disponible en un entorn tancat, com ara una xarxa universitària o corporativa, on l'agent d'usuari que la tecnologia de contingut web requereix i que l'organització usa permet l'accessibilitat;

      O

    4. Els agents d'usuari que funcionen amb la tecnologia permeten l'accessibilitat i es poden baixar o comprar de manera que:

      • No tenen un cost més elevat per a una persona amb discapacitat que per a una persona sense discapacitat i

      • Són tan fàcils de localitzar i d'obtenir per a una persona amb discapacitat com per a una persona sense discapacitat.

Nota 1: El Grup de Treball de les WCAG i el W3C no especifiquen quin o quant suport de les ajudes tècniques ha de tenir una tecnologia web perquè aquesta es pugui classificar com a tecnologia que permet l'accessibilitat. (Vegeu Grau de suport de les ajudes tècniques necessari per "permetre l'accessibilitat".)

Nota 2: Les tecnologies web es poden utilitzar de maneres que no permeten l'accessibilitat sempre que no siguin necessàries i la pàgina compleixi, totalment, els requisits de conformitat, inclosos els requisits de conformitat 4: Només tecnologies que permeten l'accessibilitat i 5: No-interferència.

Nota 3: El fet que una tecnologia web sigui usada de manera "que permet l'accessibilitat" no implica que el conjunt de la tecnologia compleixi aquesta característica o que tots els usos que se'n facin permetin l'accessibilitat. La majoria de tecnologies, inclòs l'HTML, no són compatibles amb alguna de les característiques d'accessibilitat. Les pàgines web són conformes a les WCAG si només els usos de la tecnologia que permeten l'accessibilitat són necessaris per satisfer els criteris de les WCAG.

Nota 4: Quan se citin tecnologies de contingut web amb diverses versions, cal mencionar les versions que permeten l'accessibilitat.

Nota 5: Una manera per als autors d'identificar els usos d'una tecnologia que permeten l'accessibilitat podria ser la consulta de llistes documentades d'usos d'aquestes tecnologies. (Vegeu Com s'interpreten els usos de tecnologies web que permeten l'accessibilitat.) És possible que alguns autors, algunes empreses o alguns venedors de tecnologies documentin formes d'ús de tecnologies de contingut web que permeten l'accessibilitat. Ara bé, totes les maneres d'usar les tecnologies esmentades en la documentació haurien de complir la definició anterior per a tecnologies de contingut web que permeten l'accessibilitat.

ràtio de contrast

(L1 + 0,05) / (L2 + 0,05), on

Nota 1: Les ràtios de contrast poden prendre valors entre 1 i 21 (generalment expressats des d'1:1 fins a 21:1).

Nota 2: Atès que els autors no controlen la configuració dels usuaris sobre com es mostra el text (per exemple, la suavització del tipus de lletra o el filtre antialiàsing), la ràtio de contrast per text es pot avaluar amb el filtre antialiàsing desactivat.

Nota 3: Per als criteris de conformitat 1.4.3 i 1.4.6, el contrast s'ha de mesurar en relació amb el fons especificat sobre el qual el text es mostra en condicions normals. Si no s'especifica cap color de fons, se suposa que serà blanc.

Nota 4: El color de fons és el color especificat per al contingut sobre el qual s'ha de mostrar el text en un mode d'ús normal. Si s'ha definit un color per al text, és un error no definir el color de fons perquè, atès que no es coneix el color de fons que l'usuari té per defecte, no es pot avaluar si hi ha contrast suficient. Per la mateixa raó, és un error no definir el color del text quan es defineix el color de fons.

Nota 5: El contorn al voltant de la lletra pot afegir contrast i es pot utilitzar per calcular el contrast entre la lletra i el fons. Un contorn estret al voltant de la lletra es pot considerar com la lletra mateixa. Un contorn ampli al voltant de la lletra, que omple els detalls interiors, actua com una aurèola i es pot considerar fons.

Nota 6: La conformitat a les WCAG s'hauria d'avaluar a partir dels parells de colors especificats en el contingut que l'autor espera que apareguin de manera adjacent en una presentació típica. Els autors no necessiten tenir en compte presentacions inusuals, com ara canvis en el color que hagi fet l'agent d'usuari, excepte quan els provoqui el codi dels mateixos autors.

relació

Associació significativa entre peces de contingut diferent

satisfà un criteri de conformitat

Quan s'aplica a la pàgina, el criteri de conformitat no és avaluat com a "fals".

secció

Porció independent de contingut escrit que tracta d'un o més temes o conceptes interrelacionats.

Nota: Una secció pot consistir en un paràgraf o més, i incloure gràfics, taules, llistes i subseccions.

seqüència de lectura correcta

Qualsevol seqüència en què les paraules i els paràgrafs es presenten en un ordre que no canvia el significat del contingut.

simple decoració

Serveix només per a una finalitat estètica, no proporciona informació i no té cap funcionalitat.

Nota: El text és simple decoració si les paraules es poden reorganitzar o substituir sense canviar-ne la finalitat.

Exemple: La portada d'un diccionari conté, com a fons, paraules aleatòries d'un text en un to molt clar.

subtítols

Alternativa de text o visual sincronitzada a una informació sonora, tant si és verbal com si no ho és, i que és necessària per entendre el contingut multimèdia.

Nota 1: Aquests subtítols (en anglès, "captions") són similars als que es limiten a transcriure només el diàleg (en anglès, "subtitles"), amb l'excepció que els primers mostren tant el contingut del diàleg parlat com equivalents per a la informació sonora que no és diàleg, però que és important per entendre el programa, inclosos els efectes sonors, la música, el riure, la identificació de les persones que parlen i la localització.

Nota 2: Els subtítols tancats són alternatives equivalents que alguns reproductors permeten d'activar o de desactivar.

Nota 3: Els subtítols oberts són tots aquells que no es poden desactivar. Per exemple, si els subtítols són equivalents visuals d'imatges de text incrustades en el vídeo.

Nota 4: Els subtítols no haurien d'ocultar o obstruir informació rellevant en el vídeo.

Nota 5: En alguns països, no es diferencia entre les formes angleses "caption" i "subtitle".

Nota 6: Les audiodescripcions poden estar subtitulades, però no és obligatori que ho estiguin, atès que són descripcions d'informació que ja es presenta de manera visual.

tecnologia (de contingut web)

Mecanisme per codificar instruccions per ser presentades, reproduïdes o executades per agents d'usuari.

Nota 1: Tal com s'han usat en aquestes directrius, les expressions "tecnologia web" i "tecnologia" (quan s'usa com una sola paraula) es refereixen a tecnologies de contingut web.

Nota 2: Les tecnologies de contingut web poden incloure llenguatges d'etiquetatge, formats de dades o llenguatges de programació que els autors poden usar sols o combinats per crear experiències d'usuari final que varien des de pàgines web estàtiques fins a presentacions de multimèdia sincronitzat o a aplicacions web dinàmiques.

Exemple: Alguns exemples habituals de tecnologies de contingut web inclouen HTML, CSS, SVG, PNG, PDF, Flash, i JavaScript.

(tecnologia que és) necessària

Si la tecnologia utilitzada està desactivada o no és compatible, el contingut no seria conforme.

text

Seqüència de caràcters que es pot identificar per programació, i que expressa alguna cosa en un llenguatge natural.

(text amb) caràcters tipogràfics grans

Text amb caràcters tipogràfics de, com a mínim, 18 punts o 14 punts i negreta, o d'un cos que resulti d'una mida similar per als tipus de lletra xinès, japonès i coreà

Nota 1: Els tipus de lletra amb traços extraordinàriament fins, o trets i característiques inusuals que redueixen la familiaritat de les formes de les lletres, són més difícils de llegir, especialment quan s'utilitzen ràtios de contrast més baixes.

Nota 2: El cos d'un tipus de lletra es refereix al cos en el moment de presentar el contingut. No inclou el redimensionament que pot fer un usuari.

Nota 3: El cos tipogràfic real d'un caràcter que un usuari visualitza depèn tant de la mida que l'autor ha definit com de la pantalla de l'usuari o la configuració de l'agent d'usuari. Per a molts tipus de lletra habituals, un cos del text de 14 o 18 punts és aproximadament equivalent a 1,2 i 1,5 quadratins, o a 120 o 150 % de la mida per defecte del cos del text (si suposem que el tipus de lletra del cos del text és 100 %), però els autors haurien de comprovar aquesta relació per a cada tipus de lletra que usin. Quan els tipus de lletra es defineixen en unitats relatives, l'agent d'usuari encarregat de la visualització calcula el cos tipogràfic real. Quan s'avalua el Criteri de conformitat, cal obtenir el cos tipogràfic de l'agent d'usuari o calcular-lo sobre la base d'un tipòmetre mentre l'agent d'usuari actua. Els usuaris amb baixa visió són responsables d'escollir la configuració adient.

Nota 4: Quan s'usa text que no té el cos tipogràfic especificat és raonable assumir com a cos tipogràfic el més petit usat pels navegadors principals per al text sense cos especificat. Si un encapçalament de nivell 1 es mostra als navegadors principals en un tipus de lletra negreta de 14 punts o més, seria raonable assumir que es tracta d'un cos tipogràfic gran. De manera similar, es poden calcular escales relatives a partir de les mides per defecte.

Nota 5: El cos tipogràfic de 14 punts i de 18 punts s'ha pres de la mida mínima per al text imprès gran (14 punts) i de la mida més gran per al cos tipogràfic estàndard (18 punts). Per a altres tipus de lletra, com ara les tipografies del xinès, el japonès i el coreà, la "mida equivalent" serà la mida mínima per al text imprès gran utilitzat en aquests idiomes i la mida següent més gran per al cos tipogràfic estàndard.

usat -ada de manera poc usual o restringida

Paraules usades de manera que requereixen que els usuaris coneguin amb exactitud quina definició han d'aplicar per interpretar-ne el contingut correctament.

Exemple: El terme anglès "gig" no significa el mateix si apareix en el context d'una discussió sobre concerts musicals (es refereix a "actuació") que si ho fa en un article sobre espai de disc dur (es refereix a "giga"); però la definició apropiada es pot determinar pel context. D'altra banda, en les WCAG 2.0, la paraula "text" s'usa de manera molt específica, i per això el glossari n'ofereix una definició.

versió alternativa conforme
  1. Versió que sigui conforme al nivell designat.

  2. Versió que proporciona la mateixa informació i funcionalitat en el mateix llenguatge natural.

  3. Versió que està tant actualitzada com el contingut que no és conforme.

  4. Versió per a la qual almenys es compleix una de les condicions següents:

    1. Es pot arribar a la versió que és conforme als criteris des de la pàgina que no ho és mitjançant un mecanisme que permet l'accessibilitat.

    2. Només es pot arribar a la versió que no és conforme als criteris des de la versió que ho és.

    3. Només es pot arribar a la versió que no és conforme als criteris des d'una pàgina que ho és i que també proporciona un mecanisme per arribar a la versió que és conforme als criteris.

Nota 1: En aquesta definició, l'expressió "només es pot arribar" es refereix al fet que, a menys que l'usuari vingui de la versió que és conforme als criteris, hi ha algun mecanisme, com ara una redirecció condicional, que resguarda l'usuari d'arribar a la pàgina que no és conforme als criteris.

Nota 2: No cal que la versió alternativa sigui idèntica, pàgina per pàgina, a l'original (per exemple, la versió alternativa que és conforme als criteris pot consistir en diverses pàgines).

Nota 3: Si s'ofereixen diverses versions en idiomes diferents, aleshores cal que, per a cada idioma proporcionat, hi hagi una versió alternativa que sigui conforme als criteris.

Nota 4: Es poden proporcionar versions alternatives per acomodar diferents entorns tecnològics o grups d'usuaris. Cada versió hauria d'ajustar-se al nivell de conformitat tant com fos possible. Cal que una de les versions sigui conforme als criteris en la seva totalitat per satisfer el Requisit de conformitat 1.

Nota 5: No cal que la versió alternativa que és conforme estigui dins l'abast de conformitat, ni tan sols en el mateix web, sempre que aquesta estigui disponible tan lliurement com la versió que no ho és.

Nota 6: No s'ha de confondre "versió alternativa conforme" amb contingut complementari, el qual dóna suport a la pàgina original i en millora la comprensió.

Nota 7: Un mecanisme acceptable per arribar a una versió conforme és fixar les preferències d'usuari dins el contingut sempre que el mètode utilitzat per fixar aquestes preferències permeti l'accessibilitat.

Vegeu Com s'interpreten les versions alternatives conformes

vídeo

Tecnologia de fotografies o d'imatges en moviment o en seqüència.

Nota: El vídeo es pot fer a partir d'imatges animades, de fotografies o de totes dues coses.

vista

Objecte en què l'agent d'usuari presenta el contingut.

Nota 1: L'agent d'usuari presenta el contingut a través d'una vista o més. Les vistes inclouen finestres, marcs, altaveus i lupes virtuals. Una vista pot contenir una altra vista (per exemple, marcs imbricats). Els components d'interfície que crea l'agent d'usuari, com ara avisos, menús o alertes, no són vistes.

Nota 2: Aquesta definició es basa en el glossari de les Directrius per a l'accessibilitat d'agents d'usuari, versió 1.0

Annex B: Agraïments

Aquesta secció és informativa.

Aquesta publicació ha estat patrocinada, en part, amb fons del National Institute on Disability and Rehabilitation Research (NIDRR), del Departament d'Educació dels Estats Units, sota el contracte número ED05CO0039. El contingut d'aquesta publicació no reflecteix necessàriament els punts de vista o les polítiques del Departament d'Educació dels Estats Units, i la menció de noms comercials, de productes comercials o d'organitzacions no implica el suport del Govern dels Estats Units.

Es pot trobar informació addicional sobre la participació en el Grup de Treball de les Directrius per a l'accessibilitat del contingut web (WCAG) en la pàgina web del Grup de Treball.

Participants actius en el Grup de Treball de les WCAG en el moment de la publicació

  • Bruce Bailey (U.S. Access Board)

  • Frederick Boland (NIST)

  • Ben Caldwell (Trace R&D Center, University of Wisconsin)

  • Sofia Celic (W3C Invited Expert)

  • Michael Cooper (W3C)

  • Roberto Ellero (International Webmasters Association / HTML Writers Guild)

  • Bengt Farre (Rigab)

  • Loretta Guarino Reid (Google)

  • Katie Haritos-Shea

  • Andrew Kirkpatrick (Adobe)

  • Drew LaHart (IBM)

  • Alex Li (SAP AG)

  • David MacDonald (E-Ramp Inc.)

  • Roberto Scano (International Webmasters Association / HTML Writers Guild)

  • Cynthia Shelly (Microsoft)

  • Andi Snow-Weaver (IBM)

  • Christophe Strobbe (DocArch, K.U.Leuven)

  • Gregg Vanderheiden (Trace R&D Center, University of Wisconsin)

Altres participants prèviament actius en el Grup de Treball de les WCAG i altres col·laboradors en les WCAG 2.0

Shadi Abou-Zahra, Jim Allan, Jenae Andershonis, Avi Arditti, Aries Arditi, Mike Barta, Sandy Bartell, Kynn Bartlett, Marco Bertoni, Harvey Bingham, Chris Blouch, Paul Bohman, Patrice Bourlon, Judy Brewer, Andy Brown, Dick Brown, Doyle Burnett, Raven Calais, Tomas Caspers, Roberto Castaldo, Sambhavi Chandrashekar, Mike Cherim, Jonathan Chetwynd, Wendy Chisholm, Alan Chuter, David M Clark, Joe Clark, James Coltham, James Craig, Tom Croucher, Nir Dagan, Daniel Dardailler, Geoff Deering, Pete DeVasto, Don Evans, Neal Ewers, Steve Faulkner, Lainey Feingold, Alan J. Flavell, Nikolaos Floratos, Kentarou Fukuda, Miguel Garcia, P.J. Gardner, Greg Gay, Becky Gibson, Al Gilman, Kerstin Goldsmith, Michael Grade, Jon Gunderson, Emmanuelle Gutiérrez y Restrepo, Brian Hardy, Eric Hansen, Sean Hayes, Shawn Henry, Hans Hillen, Donovan Hipke, Bjoern Hoehrmann, Chris Hofstader, Yvette Hoitink, Carlos Iglesias, Ian Jacobs, Phill Jenkins, Jyotsna Kaki, Leonard R. Kasday, Kazuhito Kidachi, Ken Kipness, Marja-Riitta Koivunen, Preety Kumar, Gez Lemon, Chuck Letourneau, Scott Luebking, Tim Lacy, Jim Ley, William Loughborough, Greg Lowney, Luca Mascaro, Liam McGee, Jens Meiert, Niqui Merret, Alessandro Miele, Mathew J Mirabella, Charles McCathieNevile , Matt May, Marti McCuller, Sorcha Moore, Charles F. Munat, Robert Neff, Bruno von Niman, Tim Noonan, Sebastiano Nutarelli, Graham Oliver, Sean B. Palmer, Sailesh Panchang, Nigel Peck, Anne Pemberton, David Poehlman, Adam Victor Reed, Chris Ridpath, Lee Roberts, Gregory J. Rosmaita, Matthew Ross, Sharron Rush, Gian Sampson-Wild, Joel Sanda, Gordon Schantz, Lisa Seeman, John Slatin, Becky Smith, Jared Smith, Neil Soiffer, Jeanne Spellman, Mike Squillace, Michael Stenitzer, Jim Thatcher, Terry Thompson, Justin Thorp, Makoto Ueki, Eric Velleman, Dena Wainwright, Paul Walsch, Takayuki Watanabe, Jason White.

Annex C: Referències

Aquesta secció és informativa.

CAPTCHA
The CAPTCHA Project, Carnegie Mellon University. El projecte està disponible en línia a https://www.captcha.net.
HARDING-BINNIE
Harding G. F. A. and Binnie, C.D., Independent Analysis of the ITC Photosensitive Epilepsy Calibration Test Tape. 2002.
IEC-4WD
IEC/4WD 61966-2-1: Colour Measurement and Management in Multimedia Systems and Equipment - Part 2.1: Default Colour Space - sRGB. 5 de maig, 1998.
sRGB
"A Standard Default Color Space for the Internet - sRGB", M. Stokes, M. Anderson, S. Chandrasekar, R. Motta, eds., versió 1.10, 5 de novembre, 1996. Una còpia d'aquesta comunicació està disponible a https://www.w3.org/Graphics/Color/sRGB.html.
UNESCO
Classificació internacional normalitzada de l'educació, 1997. Una còpia d'aquest estàndard està disponible a https://www.unesco.org/education/information/nfsunesco/doc/isced_1997.htm.
WCAG10
"Web Content Accessibility Guidelines 1.0, G. Vanderheiden, W. Chisholm, I. Jacobs, Editors, Recomanació del W3C, 5 de maig de 1999, https://www.w3.org/TR/1999/WAI-WEBCONTENT-19990505/. La darrera versió de les WCAG 1.0 està disponible a https://www.w3.org/TR/WAI-WEBCONTENT/.