Silenci? Ara parlen les dones

Sánchez García, Remedios; Gahete Jurado, Manuel (coords.). La palabra silenciada: voces de mujer en la poesía española contemporánea (1950-2015). Valencia: Tirant lo Blanch, 2017. 510 p. (Prosopopeya Manuales). ISBN 978-84-17069-93-3. 29 € en paper, 18 € llibre electrònic.

Us imagineu que les veus poètiques actuals quedessin relegades a l’oblit per una condició de gènere?

Doncs, moltes vegades, la realitat supera la ficció i això és justament el que ens explica l’obra objecte d’aquesta ressenya: La palabra silenciada. Voces de mujeres en la poesía española contemporánea (1950-2015).

«Itinerarios lectores: un panorama de la narrativa infantil y juvenil»

González, Luis Daniel. Itinerarios lectores: un panorama de la narrativa infantil y juvenil. 3.ª ed. Las Rozas, Madrid: Biblioteca Online, 2019. 327 p. ISBN 978-84-17539-10-8. 21 €.

Luis Daniel González és un conegut especialista de llibre infantil amb una llarga experiència en l’elaboració de bibliografies, com ara Guía de clásicos de la literatura infantil y juvenil (Madrid: Palabra, 1997-1999) i Bienvenidos a la fiesta: diccionario-guía de autores y obras: literatura infantil y juvenil (Madrid: CIE Dossat 2000, 2001), dues de les més antigues i difoses, sobretot aquesta segona, que va néixer del blog del mateix nom que l’autor encara manté en funcionament. L’autor ha perseverat en aquest tipus de publicacions de compendi de títols, algunes de noves i d’altres amb edicions revisades, augmentades i posades al dia com aquesta que ressenyem.

«Llibreries», de Jordi Carrión

Carrión, Jordi. Llibreries. Ed. ampl. Trad., Maria Llopis Freixas. Barcelona: Navona, 2019. 381 p. (Navona trajectes). ISBN 978-84-17181-74-1. 22 €.

Fa poc menys de sis anys que Jorge Carrión va publicar Librerías en castellà. El que ara tenim entre mans és l'edició ampliada i actualitzada traduïda al català per Maria Llopis Freixas.

Carrión és una flâneur llibresc que recorre països occidentals i un grapat d'altres àmbits culturals. A vegades amb un objectiu clar; parlar amb un llibreter o llibretera en concret, buscar un llibre determinat o trobar l'empremta d'un escriptor en alguns dels establiments que freqüentava. Altres vegades deixant-se portar pel passeig curiós. Una mena de Sebald que crea narració a partir de l'observació i de la relació entre l'espai (els llocs) i els fets històrics.

Llegir o morir. Una nova defensa de la lectura

Martínez Cañadas, Evelio. Por qué leer todavía [en línia]: lectura, cultura, racionalidad. Amazon Media, 2019. 93 p. 3 € llibre electrònic.

«Viure sense llegir és perillós, perquè obliga a conformar-se amb la vida»
Michel Houellebecq a Plataforma (Empúries: Anagrama, 2002)

Per què hem de llegir? Té efectes saludables, la lectura? Ens fa millors persones? A l’escola aprenem a llegir perquè l’alfabetització és bàsica per a la vida moderna, d’acord, però cal seguir fent-ho després? És tan important la lectura com diuen? Som millors i més llestos si llegim més? Preguntes com aquestes són algunes de les que planteja Evelio Martínez Cañada al llibre Por qué leer todavía. En aquest recull d’articles, les respostes a aquestes qüestions i d’altres aporten sentit comú i una mirada lúcida al debat entre fonamentalistes lectors i escèptics i planteja arguments per a una nova defensa de la lectura.

«Cultura escrita y textos en red»

Chartier, Roger; Scolari, Carlos A. Cultura escrita y textos en red. Barcelona: Gedisa, 2019. 140 p. (Diálogos). ISBN 978-84-17690-84-7. 12,90 €.

La comunicación científica ha formalizado un conjunto de procedimientos que estructuran unas reglas de campo reconocidas y asumidas por todos sus practicantes. Se trata de normas cuya solidez radica en supuestos metodológicos, de oportunidad y de reputación. La solvencia de los investigadores, avalada por sus proyectos y publicaciones, constituye uno de los factores más potentes en la conformación del reconocimiento y visibilidad de una especialidad y de sus integrantes.

«Carlos Barral: el aristócrata indigente»

Alonso, Juan Ignacio. Carlos Barral: el aristócrata indigente. Madrid: Grand Guignol, 2019. 299 p (Grådo cero; 1). ISBN 978-84-120138-0-1. 18 €.

De recent aparició, Carlos Barral: el aristócrata indigente resulta de la tesi doctoral de l’autor de l’assaig, Juan Ignacio Alonso Campos, dirigida a la Universidad de Alcalá de Henares per Jon Juaristi el 2017, que va intitular-se Carlos Barral, la edición en la España franquista. Com la tesi, el llibre que ens ocupa situa en el centre del relat la tasca editorial de Carlos Barral, com a fita indiscutible en el procés fosc i complex de recuperació del sector editorial després de la desfeta de la Guerra Civil i en unes circumstàncies tan poc propícies per al món del llibre com un règim dictatorial amb mecanismes de control d’informació, com la censura, i una especial vigilància al sector literari, a més de les conseqüències de l’autarquia dels anys quaranta: racionament de paper, d’electricitat, destrucció d’impremtes durant la guerra, etc.

Una nova història de la literatura catalana

Broch, Àlex (dir.). Història de la literatura catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Barcino: Ajuntament de Barcelona, 2013-  . [8] vol. ISBN 978-84-412-2253-3.

Acaba d’aparèixer el volum cinquè de la Història de la literatura catalana, un projecte cultural i literari impulsat conjuntament pel Grup Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona. L’obra, dirigida per Àlex Broch, recull i actualitza l’aportació bibliogràfica que el món acadèmic i els estudis històrics han generat al llarg d’aquests darrers trenta anys. Les diferents etapes de l’obra, que tindrà vuit volums en total, han estat dirigides per alguns dels principals especialistes actuals, com Lola Badia, Josep Solervicens, Josep M. Domingo, Enric Cassany, Jordi Castellanos, Jordi Marrugat i Àlex Broch, i hi han participat prop de 70 historiadors i investigadors de la literatura de totes les universitats de parla catalana.

«Literatura y traducción»

Paleologos, Konstantinos. Literatura y traducción (apuntes Traliterarios). Pról., Julio Llamazares. Benalmádena: EDA Libros, 2018. 214 p. (Lecciones de cosas. Ensayo; 24). ISBN 978-84-92821-98-3. 15,90 €.

Literatura y traducción es, tal y como apostilla el subtítulo, una colección de apuntes (tra)literarios del hispanista y traductor griego Konstantinos Paleologos. La acuñación del término traliterario no puede ser más acertada, pues en verdad el autor nos invita a subir a su barco y surcar con él las profundas aguas de la(s) literaturas(s) del mundo, que no podríamos llegar a conocer plenamente sin pagar el peaje de la traducción. Paleologos, como marino experimentado, nos guía por las procelosas aguas de la creación de las generaciones literarias, los poderes fácticos capaces de consagrar y desahuciar escritores, la literatura comparada y sus inevitables sesgos nacionales (y nacionalistas), para llevarnos a mar abierto a (re)encontrarnos con la traducción literaria y su contribución a la fijación de los cánones literarios.

«Té cultura… I a mi, què?»

Alberti, Leon Battista. Els avantatges i els desavantatges de les lletres. Trad., Alejandro Coroleu. Martorell: Adesiara, 2018. 185 p. (Aetas; 33). Títol original, De commodis litterarum atque incommodis. Edició bilingüe llatí-català. ISBN 978-84-16948-25-3. 14 €.

«Nouit litteras, quid ad me?» (p. 144), és a dir, «Coneix les lletres; i què?» o, en un sentit més ampli: «Té cultura… I a mi, què?». Amb aquesta frase queda resumida de manera sintètica tota la problemàtica que planteja l’humanista i arquitecte italià Leon Battista Alberti (1404-1472): ¿té sentit dedicar-se als estudis humanístics si, segons sembla, no permeten de guanyar diners i, a més, són menyspreats per la immensa majoria de la gent?

«Los modos de lectura»

Dueñas, Antonio. Los modos de lectura (la trastienda de Montaigne). Madrid: Fragua, 2019. 128 p. (Fragua comunicación; 181). ISBN 978-84-7074-834-9. 14 €.

Un altre llibre que du lectura al títol: ja vaig fer les consideracions del cas a propòsit de The art of reading[1] i em segueixen semblant vàlides; el subtítol fa referència a una frase de Montaigne (un altre nom fetitxe que apareix sovint als títols), sobre la necessitat d'una «trastienda» que esdevingui un espai de llibertat i de silenci, que Dueñas considera «repleta de libros» (p. 128). La coberta reprodueix una sorprenent màquina combinadora de faristols que és adequadament explicada a la p. 28, i efectivament, el llibre tracta de lectures simultànies estudiades amb perspectives molt diverses: les lectures de les dones, els llibres prohibits o la lectura en xarxa.