Ressenyes llibres

«Escritores: grandes autores vistos por grandes fotógrafos»

Fofi, Goffredo (ed.). Escritores: grandes autores vistos por grandes fotógrafos. Trad., Alfonso Rodríguez Arias. Barcelona: Blume, 2014. 511 p. ISBN 978-84-9801-776-2. 28,75 €.

El retrat ha estat un dels temes recurrents en la pintura. De l’antiga Roma als impressionistes passant pel gòtic, el renaixement i la resta d’-ismes. A principis del segle XIX apareix la fotografia, una tècnica, un art que canviarà radicalment la manera de veure i de representar el món. A partir de 1850 uns quants pintors canvien els pinzells per la càmera, un nou giny que els permetrà guanyar-se millor la vida. Aviat les ciutats s’omplen d’estudis fotogràfics, on gent de tota condició social va a fer-se retratar. També la gent «important» (artistes, polítics, cantants, actors, escriptors) són retratats a bastament. Com exemple primerenc tenim el més que icònic i repetit retrat de Baudelaire, datat de 1863. El fotògraf esdevé extensió i mirall de l’escriptor, on aquest, no exempt de petulància, li agrada de reconèixer-s’hi.

«Bibliófago y otros cómics sobre escritores»

Iglesias, Juan Luis; Martín, Sergio. Bibliófago y otros cómics sobre escritores. Pról., Josep Maria Beà, Manuel Barrero. Madrid: Bibliófago Comics, 2019. 114 p. ISBN 978-84-09-10162-7. 10 €.

El guionista de còmics Juan Luis Iglesias i l’il·lustrador Sergio Martín ens porten una obra protagonitzada per escriptors i consumidors de llibres sense remei.

Bibliófago y otros cómics sobre escritores són quatre històries autoconclusives que, tal com diuen ells mateixos, s’han construït amb la tècnica del pastitx i combinant l’art de la paròdia, la ironia i la desmitificació. El conjunt resulta una obra ben curiosa on hi apareixen personatges que ben segur coneixereu i on es recreen pensaments, diàlegs i accions. I tot això acompanyat d’uns dibuixos directes que complementen el text a la perfecció i que ajuden a arrodonir aquesta obra que tenim avui a les mans.

«Los enemigos del traductor: elogio y vituperio del oficio»

Pérez de Villar, Amelia. Los enemigos del traductor: elogio y vituperio del oficio. Madrid: Fórcola, 2019. 201 p. (Singladuras; 31). ISBN 978-84-17425-30-2. 16,50 €.

El conjunt de textos que aplega aquest llibre són majoritàriament articles breus publicats prèviament en un blog de l’autora, De libros y de hojas. La resta o bé són inèdits o bé s’han publicat en revistes (com El Trujamán) o en compilacions sobre traducció. El recull s’obre amb un pròleg i es tanca amb unes conclusions. Els articles es presenten en quatre parts titulades respectivament «De traslatio et al.: el oficio de traductor», «El Trujamán», «Traducir a los clásicos y más allá» i «La profesión de traductor, hoy». Tanmateix, hi ha una sèrie de temes recurrents en bona part dels textos, que fonamentalment tenen a veure amb dues grans àrees: qüestions professionals sobre l’ofici de traduir d’una banda, i aspectes relacionats amb la traducció com a activitat creativa de l’altra.

«Escritoras en lengua francesa: renovación del canon literario»

Hernández Álvarez, María Vicenta (coord.). Escritoras en lengua francesa: renovación del canon literario. Granada: Comares, 2018. 156 p. (Interlingua; 211). ISBN 978-84-9045-750-4. 17 €.

Estem davant d’un estudi que ve a rescabalar una injustícia: la desaparició de les dones del cànon literari. I concretament en una literatura, la francesa, que precisament ha comptat amb grans escriptores. Ni la seva qualitat i talent, però, han aconseguit fer-los un lloc en el panteó dels autors imprescindibles, penso en George Sand (1804-1876), per exemple, una autora extraordinària, creadora d’una obra ingent i molt llegida en la seva època, intel·lectual cèlebre que tan sols ha passat a la posteritat per la seva relació amorosa amb Chopin i Musset. Per no parlar d’altres, com la poetessa Anna de Noailles (1876-1933), que avui només emergeix a la llum per la seva relació d’amistat amb Proust, ignorant la seva poesia, o bé Colette (1873-1954), només recordada per les seves excentricitats. I la llista es podria allargar amb noms com els de Marceline Desbordes-Valmore (traduïda recentment al castellà i publicada per Somos Libros) o la suïssa Isabelle Eberhardt (1877-1904), escriptora i viatgera. «Al públic sempre li va interessar més la seva vida que la seva obra», assenyala Hernández Álvarez en la Introducció, fent referència a Eberhardt.

«Llegir per a aprendre»

Fluixà, Josep Antoni. Llegir per a aprendre: guia pràctica per a fomentar la lectura a l’escola. Alzira: Bromera, 2019. 150 p. (Didàctiques; 7). ISBN 978-84-9026-979-4. 13,95 €.

La promoció de la lectura ha estat un dels temes principals en molts assajos, on escriptors, bibliotecaris, mestres i professors han intentat cercar la fórmula màgica per aconseguir lectors. Llegir per a aprendre: guia pràctica per a fomentar la lectura a l'escola, és un llibre adreçat a mestres i també a professors de secundària sobre petites i grans accions per treballar la lectura des dels centres educatius. L'autor, Josep Antoni Fluixà, és mestre d'escola primària. Malgrat que això pugui fer semblar que l'obra estarà centrada només en aquesta etapa educativa, al llarg del llibre fa referència a accions que també poden ser aplicades a l'educació secundària, fet que s'agraeix perquè és el període educatiu que més abandonat queda pel que fa a la lectura.

De lletres i de formes

Samara, Timothy. Las formas de las letras: diseño tipográfico: pasado, presente y futuro. Madrid: Anaya Multimedia, 2019. 240 p. (Espacio de diseño). ISBN 978-84-415-4093-4. 29,95 €.

Des que això de la tipografia, les lletres, els alfabets, etc., està de moda en el nostre entorn cultural, es van publicant un seguit de llibres que pretenen mostrar-nos i explicar-nos, de manera normativa i a vegades fins i tot iniciàtica, els secrets de les formes gràfiques. Dins d’aquesta tendència hem de situar el llibre que pretenem comentar, de Timothy Samara, i que sota el títol de Las formas de las letras ens mostra, com si fos un text d’autoajuda, els secrets per copsar la forma, més que no pas l’ànima de l’expressió textual.

Oferir la mar als infants. Els drets dels petits lectors

Auerbach, Patricia (text); Moraes, Odilon (il·lust.). Els drets del petit lector. Trad., Mariona Barrera. Barcelona: Beascoa, 2019. [40] p. ISBN 978-84-488-5273-3. 14,95 €.

«A poc a poc deixava / de ser moble / i passava a Santuari. / La llibreria.» Són uns versos d’Antònia Vicens, del seu poema La meva primera llibreria, inclòs a Lovely (Eumo, 2019).

De moble a santuari. És d’aquesta manera com la poeta mallorquina definia la seva primera llibreria, que aviat es va emplenar, tal i com ens explica, de llibres d’Albert Camus, William Faulkner, Virginia Woolf, Víctor Català, Carson McCullers i James Joyce, entre d’altres.

«Desencadenats: un nou mercat per al llibre independent»

Ruiz Domènech, Bernat. Desencadenats: un nou mercat per al llibre independent. Barcelona: Saldonar, 2019. 250 p. (Periodisme). ISBN 978-84-17611-16-3. 18,90 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.

El món del llibre no ha excel·lit mai gaire a l’hora de ser autocrític, transparent i de generar debat. És per això que l’assaig del Bernat Ruiz, editor i observador perspicaç, amb una llarga trajectòria d’estudi del sector, és una magnífica aportació que no pot deixar ningú indiferent. Més enllà de si les seves propostes poden, o no, reeixir, la diagnosi que fa és molt adequada per encarar el futur amb coneixement de causa, si més no.

Una gran obra de consulta sobre literatura

Estébanez Calderón, Demetrio. Diccionario de términos literarios. 3.ª ed. Madrid: Alianza, 2016. 1.423 p. ISBN 978-84-9104-524-3. 63,25 €.

Les obres de consulta són una font d’informació imprescindible quan ens cal trobar una dada ràpidament. També en l'entorn llibreter ens trobem molt sovint en la necessitat de recordar un autor, de desxifrar un títol que «aproximadament» ens demana un client, de saber la disponibilitat d'una edició... Cada vegada més, les obres de consulta es troben disponibles en línia, amb els innegables avantatges que aquesta modalitat comporta respecte del paper: capacitat incommensurable per emmagatzemar informació, possibilitats potents de recuperar-la i actualització permanent de les dades. Tanmateix, també és cert que existeixen una gran quantitat d'obres de consulta que continuen publicant-se en paper i que compleixen perfectament la funció per la qual existeixen.

Todo lo que los frikis de la ciencia ficción patria deben saber

López-Pellisa, Teresa (ed. y dir.). Historia de la ciencia ficción en la cultura española. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert, 2018. 523 p. (La casa de la riqueza. Estudios de la Cultura de España; 44). ISBN 978-84-16922-81-9. 29,80 €.

Historia de la ciencia ficción en la cultura española es imprescindible para todo aquel que quiera saber más sobre la evolución de este género en el ámbito nacional. Compila artículos de diversos autores que a su vez conforman los catorce capítulos en que se estructura el libro. La edición y dirección del mismo están a cargo de Teresa López-Pellisa, quien firma la «Introducción» y el capítulo ocho. 

Pàgines