Ressenyes llibres

«Adolescents i lectura: el binomi fantàstic»

Portell Rifà, Joan; Ruiz Chacón, Gisela. Adolescents i lectura: el binomi fantàstic: o com acostar, treballar i promocionar la lectura entre els joves. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019. 144 p. (Créixer. Coneixements; 8). ISBN 978-84-9191-060-2. 14,90 €.

Recordeu quan vam ressenyar, en aquest mateix blog, el llibre Llegim?: com fer lectors entusiastes? Es tractava d’una lectura orientada sobretot a aquelles persones que tenen com a objectiu fomentar –i encomanar– el gust per la lectura entre els més petits.

«Trets per totes bandes»: la fixació del crim

Martín Escribà, Àlex; Canal i Artigas, Jordi. Trets per totes bandes. Volum 1, «L’època clàssica de la novel·la negra i policíaca». Prefaci, Claude Mesplède. Barcelona: Alrevés, 2019. 235 p. ISBN 978-84-17847-04-3. 19 €.

En aquest país nostre, on tenim tants problemes per potenciar la lectura, estem poc acostumats a l’existència d’un tipus d’assaig ‒diguem-ne divulgatiu‒, concebut i dirigit a un sector ampli de receptors i publicat en editorials comercials. Un tipus d’assaig alimentat per la voluntat de sobrepassar el restringit circuit acadèmic i fer forat en ambients molt més nombrosos de la massa lectora, dels consumidors de literatura en general. A priori, no sembla rendible i és per això que resulta tan important destacar-ho quan realment succeeix. L’Editorial Alrevés, que va néixer el 2009, ha apostat per afegir al seu catàleg una línia d’aquestes característiques, i no podem fer res més que felicitar-los i felicitar-nos: a ells per haver-ho fet i a nosaltres perquè podem gaudir-ne.

«La literatura elitista no existeix, perquè tant si agrada com si no, tota la literatura ho és»

Vázquez, Cristian. Contra la arrogancia de los que leen. Madrid: Trama, 2018. 172 p. (Tipos móviles; 26). ISBN 978-84-948465-3-3. 19 €.

Aquest és un d’aquells llibres que, si no s’hagués publicat, no trobaríem gens a faltar. Però, vist que hi és, més val que mirem d’aprofitar-lo. I és segur que se’n pot treure prou de profit. Perquè compil·la un seguit d’aspectes del llibre que, més enllà del que tenen d’anecdòtic, conviden a enriquir les nostres mirades sobre l’experiència de la lectura i el seu suport material.

«Los modos de lectura»

Dueñas, Antonio. Los modos de lectura (la trastienda de Montaigne). Madrid: Fragua, 2019. 128 p. (Fragua comunicación; 181). ISBN 978-84-7074-834-9. 14 €.

Un altre llibre que du lectura al títol: ja vaig fer les consideracions del cas a propòsit de The art of reading[1] i em segueixen semblant vàlides; el subtítol fa referència a una frase de Montaigne (un altre nom fetitxe que apareix sovint als títols), sobre la necessitat d'una «trastienda» que esdevingui un espai de llibertat i de silenci, que Dueñas considera «repleta de libros» (p. 128). La coberta reprodueix una sorprenent màquina combinadora de faristols que és adequadament explicada a la p. 28, i efectivament, el llibre tracta de lectures simultànies estudiades amb perspectives molt diverses: les lectures de les dones, els llibres prohibits o la lectura en xarxa.

«Té cultura… I a mi, què?»

Alberti, Leon Battista. Els avantatges i els desavantatges de les lletres. Trad., Alejandro Coroleu. Martorell: Adesiara, 2018. 185 p. (Aetas; 33). Títol original, De commodis litterarum atque incommodis. Edició bilingüe llatí-català. ISBN 978-84-16948-25-3. 14 €.

«Nouit litteras, quid ad me?» (p. 144), és a dir, «Coneix les lletres; i què?» o, en un sentit més ampli: «Té cultura… I a mi, què?». Amb aquesta frase queda resumida de manera sintètica tota la problemàtica que planteja l’humanista i arquitecte italià Leon Battista Alberti (1404-1472): ¿té sentit dedicar-se als estudis humanístics si, segons sembla, no permeten de guanyar diners i, a més, són menyspreats per la immensa majoria de la gent?

«Literatura y traducción»

Paleologos, Konstantinos. Literatura y traducción (apuntes Traliterarios). Pról., Julio Llamazares. Benalmádena: EDA Libros, 2018. 214 p. (Lecciones de cosas. Ensayo; 24). ISBN 978-84-92821-98-3. 15,90 €.

Literatura y traducción es, tal y como apostilla el subtítulo, una colección de apuntes (tra)literarios del hispanista y traductor griego Konstantinos Paleologos. La acuñación del término traliterario no puede ser más acertada, pues en verdad el autor nos invita a subir a su barco y surcar con él las profundas aguas de la(s) literaturas(s) del mundo, que no podríamos llegar a conocer plenamente sin pagar el peaje de la traducción. Paleologos, como marino experimentado, nos guía por las procelosas aguas de la creación de las generaciones literarias, los poderes fácticos capaces de consagrar y desahuciar escritores, la literatura comparada y sus inevitables sesgos nacionales (y nacionalistas), para llevarnos a mar abierto a (re)encontrarnos con la traducción literaria y su contribución a la fijación de los cánones literarios.

Una nova història de la literatura catalana

Broch, Àlex (dir.). Història de la literatura catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Barcino: Ajuntament de Barcelona, 2013-  . [8] vol. ISBN 978-84-412-2253-3.

Acaba d’aparèixer el volum cinquè de la Història de la literatura catalana, un projecte cultural i literari impulsat conjuntament pel Grup Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i l’Ajuntament de Barcelona. L’obra, dirigida per Àlex Broch, recull i actualitza l’aportació bibliogràfica que el món acadèmic i els estudis històrics han generat al llarg d’aquests darrers trenta anys. Les diferents etapes de l’obra, que tindrà vuit volums en total, han estat dirigides per alguns dels principals especialistes actuals, com Lola Badia, Josep Solervicens, Josep M. Domingo, Enric Cassany, Jordi Castellanos, Jordi Marrugat i Àlex Broch, i hi han participat prop de 70 historiadors i investigadors de la literatura de totes les universitats de parla catalana.

«Carlos Barral: el aristócrata indigente»

Alonso, Juan Ignacio. Carlos Barral: el aristócrata indigente. Madrid: Grand Guignol, 2019. 299 p (Grådo cero; 1). ISBN 978-84-120138-0-1. 18 €.

De recent aparició, Carlos Barral: el aristócrata indigente resulta de la tesi doctoral de l’autor de l’assaig, Juan Ignacio Alonso Campos, dirigida a la Universidad de Alcalá de Henares per Jon Juaristi el 2017, que va intitular-se Carlos Barral, la edición en la España franquista. Com la tesi, el llibre que ens ocupa situa en el centre del relat la tasca editorial de Carlos Barral, com a fita indiscutible en el procés fosc i complex de recuperació del sector editorial després de la desfeta de la Guerra Civil i en unes circumstàncies tan poc propícies per al món del llibre com un règim dictatorial amb mecanismes de control d’informació, com la censura, i una especial vigilància al sector literari, a més de les conseqüències de l’autarquia dels anys quaranta: racionament de paper, d’electricitat, destrucció d’impremtes durant la guerra, etc.

«Cultura escrita y textos en red»

Chartier, Roger; Scolari, Carlos A. Cultura escrita y textos en red. Barcelona: Gedisa, 2019. 140 p. (Diálogos). ISBN 978-84-17690-84-7. 12,90 €.

La comunicación científica ha formalizado un conjunto de procedimientos que estructuran unas reglas de campo reconocidas y asumidas por todos sus practicantes. Se trata de normas cuya solidez radica en supuestos metodológicos, de oportunidad y de reputación. La solvencia de los investigadores, avalada por sus proyectos y publicaciones, constituye uno de los factores más potentes en la conformación del reconocimiento y visibilidad de una especialidad y de sus integrantes.

«Llibreries», de Jordi Carrión

Carrión, Jordi. Llibreries. Ed. ampl. Trad., Maria Llopis Freixas. Barcelona: Navona, 2019. 381 p. (Navona trajectes). ISBN 978-84-17181-74-1. 22 €.

Fa poc menys de sis anys que Jorge Carrión va publicar Librerías en castellà. El que ara tenim entre mans és l'edició ampliada i actualitzada traduïda al català per Maria Llopis Freixas.

Carrión és una flâneur llibresc que recorre països occidentals i un grapat d'altres àmbits culturals. A vegades amb un objectiu clar; parlar amb un llibreter o llibretera en concret, buscar un llibre determinat o trobar l'empremta d'un escriptor en alguns dels establiments que freqüentava. Altres vegades deixant-se portar pel passeig curiós. Una mena de Sebald que crea narració a partir de l'observació i de la relació entre l'espai (els llocs) i els fets històrics.

Pàgines