Desembre 2018

«No leer», de Alejandro Zambra

Zambra, Alejandro. No leer: crónicas y ensayos sobre literatura. Ed., Andrés Braithwaite. Barcelona: Anagrama, 2018. 310 p. (Argumentos; 520). ISBN 978-84-339-6421-2. 18,90 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.

No lo puedes evitar. Si te gusta leer, es imposible que no te atrape el título de este libro, que no puedas esperar a cogerlo, darle la vuelta, abrirlo, hojearlo…

Publicado previamente en 2010 por Ediciones Universidad Diego Portales (Chile) y en 2012 por Ediciones Alpha Decay (España) y Editorial Excursiones (Argentina), No leer es la nueva propuesta de Alejandro Zambra de la mano de Anagrama, en una nueva edición revisitada y ampliada. Con el subtítulo Crónicas y ensayos sobre literatura ya nos va dando pistas de lo que nos iremos encontrando.

Un laboratori per aprendre a llegir

Cassany, Daniel. Laboratori lector: per entendre la lectura. Barcelona: Anagrama, 2018. 198 p. (Llibres Anagrama; 52). ISBN 978-84-339-1560-3. 17,90 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.

Des de la publicació de Descriure escriure (Empúries, 1987), Daniel Cassany ha mantingut una activitat incessant de reflexió i divulgació sobre els procediments per escriure d’una manera efectiva, clara, precisa i coherent, més enllà del domini de l’ortografia i de la gramàtica normatives. Fruit de tot aquest treball han estat llibres com ara La cuina de l’escriptura (Empúries, 2002), un manual de redacció que s’ha convertit en un best-seller tant en català com en castellà, o Esmolar l’eina: guia de redacció per a professionals (Empúries, 2007) o, amb un enfocament més concret, Reparar l’escriptura (Graó, 2004), que proporciona als professors un conjunt de tècniques per corregir els escrits dels qui estan aprenent a escriure. No voldria oblidar els 44 exercicis per a un curs d’expressió escrita (Graó, 1991), que Daniel Cassany va elaborar conjuntament amb Marta Luna i Glòria Sanz, obra de caràcter eminentment pràctic, que tracta l’escriptura com una activitat lligada a les situacions més habituals de la comunicació —notes, avisos, cartes, instruccions, etc.

Com pensen els escriptors

Cohen, Richard. Cómo piensan los escritores: técnicas, manías y miedos de los grandes autores. Trad., Laura Ibáñez. Barcelona, Blackie Books, 2018. 328 p. (Blackie Books; 108). ISBN 978-84-17059-85-9. 23 €.

Ara mateix, en aquest precís instant, estàs llegint. Sí, es una obvietat. I de moment, ho sento, no serà l'única. Ara ve la segona: perquè puguis llegir, abans jo he hagut d'escriure. Intentaré que sigui una lectura profitosa i que no tinguis la sensació de perdre el temps, però em temo que potser no la recordaràs com una gran lectura.

«Construir con palabras: escritores, literatura e identidad en Cataluña»

Subirana, Jaume. Construir con palabras: escritores, literatura e identidad en Cataluña (1859-2019). Madrid: Cátedra, 2018. 269 p. (Crítica y estudios literarios). ISBN 978-84-376-3867-6. 18 € en paper, 15,98 € en format electrònic.

En aquest llibre, Jaume Subirana recull publicacions ja aparegudes anteriorment (articles, capítols de llibres, etc.), majoritàriament en català, que estudien alguns dels elements textuals (no només literaris) que contribueixen a la construcció d'una identitat col·lectiva, concretament la catalana. Definit així, el llibre inclou disciplines com la filologia, la història o la sociologia.

«Lector voraz», de Robert Gottlieb

Gottlieb, Robert. Lector voraz. Pról. de Javier Aparicio Maydeu. Trad., Ainize Salaberri. Barcelona: Navona, 2018. 419 p. (Navona people). ISBN 978-84-17181-47-5. 26 €.

Les memòries dels editors sovint es poden emmarcar en el gènere books on books tot i que en molts casos es podria parlar del gènere books on myself, malgrat l'advertiment del catedràtic Javier Aparicio, prologuista d'aquesta autobiografia de l'editor nord-americà i jueu Robert Gottlieb, que «no pretende ensalzar por encima de todo su propio ego». Sense restar ni una engruna l'interès de tot el que relata, sí que penso que hi ha una voluntat, potser subconscient (Gottlieb ens explica que durant vuit anys, de 1958 a 1966, es va sotmetre a sessions intensives de psicoteràpia), de mostrar la importància de la seva pròpia feina, potser no «por encima de todo», però Déu n'hi do.